Jutges crítics amb la repressió al sobiranisme creen una nova associació

El desert existeix, però també existeixen els oasis. Enmig de l’ofensiva judicial contra el moviment sobiranista, dirigida des del jutjat del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem i no discutida per cap veu de l’àmbit jurídic, una vintena de jutges de Catalunya acaben de crear una associació que pretén opinar amb veu pròpia en la “defensa i promoció de la tutela dels drets fonamentals i les llibertats públiques”. La carta de presentació de l’associació, que ha vist la llum amb el nom d’Àgora Judicial, és un comunicat en què es qüestiona la qualificació jurídica dels fets investigats per Llarena i també les mesures de presó provisional dictades fins ara.

Àgora ha nascut amb una voluntat evident de ser una nova veu progressista dins el panorama judicial, més enllà de l’associació Jutges per la Democràcia (JxD), entitat de la qual van marxar l’octubre passat alguns dels magistrats que ara integren la nova associació. El motiu de la marxa va ser la discrepància sobre la posició de JxD en relació amb els fets del referèndum de l’1 d’octubre i la resposta policial i judicial.

Una altra part dels magistrats que han impulsat el naixement d’Àgora van signar a principis del 2014 un manifest en defensa del dret a decidir en què s’argumentava que la Constitució Espanyola sí que permetia la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Per aquest fet, els 33 jutges van arribar a ser expedientats pel Consell General del Poder Judicial.

En el comunicat fet públic ahir, Àgora sosté que la seva valoració jurídica dels fets que investiga Pablo Llarena conclou que els investigats no han comès ni el delicte de rebel·lió ni el de sedició. No hi ha rebel·lió “perquè els investigats no han protagonitzat actes de violència, element essencial del delicte”, s’afirma en el comunicat. Pel que fa al delicte de sedició, els magistrats sostenen que la “desobediència judicial efectiva” que posa traves a l’execució d’una resolució judicial no és delicte com no ho són, per exemple, les concentracions per evitar desnonaments.

Prenent com a base aquesta posició, els jutges d’Àgora tenen clar que no es donen les condicions per tenir tancats a la presó els consellers Oriol Junqueras i Jordi Forn, ni Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’associació també pren partit en relació amb les denúncies per delictes d’odi que han sovintejat i recorda que entre els col·lectius que protegeix el tipus penal no hi ha els cossos policials.