“Us proposo que el Front National esdevingui el Rassemblement National [Reagrupament Nacional].” Amb aquestes paraules, Marine Le Pen va proposar, ahir, el nou nom amb què vol rebatejar l’extrema dreta francesa, durant el discurs de clausura del congrés nacional del seu partit, celebrat, aquest cap de setmana, a Lilla, nord de França. Els militants de l’extint FN decidiran els propers dies, a través d’un vot per correspondència, si ho accepten. El canvi de nomenclatura és la principal proposta de Le Pen per afrontar la crisi de la ultradreta gal·la, incapaç d’assolir llocs de govern, malgrat els seus bons resultats electorals.

Després d’haver estat derrotada en les presidencials de l’any passat pel centrista Emmanuel Macron, l’extrema dreta francesa està deprimida: els seus resultats en les legislatives del juny van resultar força decebedors (13%), la mà dreta de Le Pen, Florian Philippot, va dimitir al setembre i la carismàtica neboda de Marine Le Pen, Marion Maréchal-Le Pen, s’ha retirat de la vida política (segurament, de manera provisional). Cada vegada més sola, contestada a nivell intern i amb una imatge pública força debilitada, Marine Le Pen aposta per rebatejar el seu partit com a Rassemblement National. Aquesta nova nomenclatura reflecteix la seva voluntat de teixir aliances amb altres actors de la dreta francesa, sobretot amb dirigents dels Republicans (LR), l’equivalent del PP a França. Una aliança rebutjada en repetides ocasions pel secretari general de LR, el conservador Laurent Wauquiez.

“Cal que establim aliances. Guanyar sense aliances és molt difícil”, va reconèixer Marine Le Pen, que va ser reelegida ahir al capdavant de la formació per la falta de rivals que li disputessin el lideratge. Perquè fructifiquin aquests pactes, l’extrema dreta francesa ha moderat la seva oposició envers la Unió Europea i la moneda única. “Vam perdre les presidencials perquè els electors van creure que érem antieuropeus”, reconeix en declaracions a El Punt Avui Philippe Olivier, la nova mà dreta de Le Pen. El dirigents del FN han deixat de defensar un referèndum sobre la continuïtat de França en la zona euro i preconitzen ara un període de transició de cinc anys durant el qual renegociarien els tractats europeus. De fet, el principal consol de Le Pen és la bona salut de la ultradreta en la majoria de països occidentals. “La història està del nostre costat”, va proclamar, abans-d’ahir a Lilla, Steve Bannon, l’antic conseller de Donald Trump, que es troba de gira per Europa per impulsar els moviments populistes de dretes.

Aclamat com una estrella de rock pels militants frontistes, Bannon també va referir-se a la gran absent del Congrés, Marion Maréchal-Le Pen. “Es tracta d’una de les personalitats més impressionants que mai he conegut”, va assegurar l’ideòleg del trumpisme. A finals de febrer, Maréchal-Le Pen va retornar a l’arena pública amb una mediàtica intervenció als Estats Units en el gran acte anual dels conservadors nord-americans. Això no ha fet més que reforçar els rumors sobre la seva voluntat d’aspirar al lideratge de l’extrema dreta francesa. Segons el politòleg Jean-Yves Camus, “a diferència de Marine, Marion —més liberal i conservadora que la seva tia— sí que representaria una aliada creïble per als Republicans”.