Turquia pren Afrin i les forces kurdes anuncien una guerra de guerrilles per “alliberar-la”
Erdogan proclama la victòria de les seves tropes apel·lant al passat otomà
La caiguda de la ciutat posa fi a dos mesos d’ofensiva que ha causat milers de desplaçats
Les milícies kurdes van anunciar que seguiran lluitant i atacant fins aconseguir l’alliberament d’Afrin, al nord-oest de Síria, que va caure, finalment ahir, en mans de Turquia i els seus aliats, els rebels sirians. “Les nostres forces a Afrin es convertiran en un malson permanent [per a Turquia i els rebels sirians]”, advertien les autoritats kurdes en un comunicat. “La nostra guerra contra l’ocupació turca [...] ha entrat en una nova etapa: passem d’una guerra de confrontació directa a una tàctica d’atacs llampecs”, deia la nota.
Després d’una dura campanya de vuit setmanes, que ha provocat l’èxode massiu de civils sirians, les tropes turques van imposar un “control total” a Afrin amb el suport d’avions de guerra i un intens foc d’artilleria, en una incursió que va començar ahir mateix i després de què van començar a pentinar el territori, va informar l’Observatori Sirià de Drets Humans.
L’exèrcit turc i els seus aliats van assaltar Afrin abans de l’alba i, poc després, a la xarxa ja hi havia imatges de soldats turcs i milicians sirians amb banderes turques i sirianes de les forces opositores al règim de Baixar al-Assad –amb els colors verd, blanc, negre i tres estrelles vermelles. La bandera turca va ser hissada també a l’auntament com a mostra de victòria final de l’ofensiva, que va començar el 20 de gener i ha causat milers de morts, i un grup de soldats va enderrocar una estàtua de Kawa, personatge llegendari de la tradició kurda que simbolitza l’alliberament del poble i la lluita contra la tirania. La seva figura es reivindicada durant el Newroz, el 21 de març, dia que marca l’any nou kurd. La caiguda d’Afrin s’ha produït a 3 dies de la festa.
El president turc, Recep Tayip Erdogan, va ser l’encarregat de cantar la victòria de les seves tropes sobre Afrin i ho va fer apel·lant a l’esperit otomà. Va comparar la presa de l’enclavament kurd al nord-oest de Síria amb la batalla de Gal·lípoli en la Primera Guerra Mundial i la va qualificar de fita en la recuperació de la grandesa otomana perduda.
La batalla de Gal·lípoli
“Quan érem otomans, teníem un territori de 18 milions de quilòmetres quadrats. Això es va reduir fins als 5 milions el 1900. I d’aquí es va reduir fins als 780.000 quilòmetres quadrats, que és el que tenim ara. I ja no cedirem mai més res més”, va dir Erdogan durant un acte a Çanakkale, a la riba de l’Estat dels Dardanels per commemorar el 103è aniversari de la batalla de Gal·lípoli, en què les tropes otomanes van rebutjar els intents francobritànics d’avançar cap a Istanbul. “Ahir, vam donar una lliçó a Çanakkale als qui volien aixafar-nos. Avui, farem el mateix amb els qui intentin establir un estat terrorista al llarg de les nostres fronteres per atemptat contra la nostra estabilitat”, va dir.
La lluita d’Afrin va obrir un nou front a la guerra a Síria i va posar en relleu el paper cada cop més gran de les potències estrangeres en el conflicte, que la setmana passada va entrar en el vuitè any i enfronta nombroses faccions. Conquerir Afrin ha estat l’objectiu de l’operació Branca d’Olivera, una ofensiva llançada el 20 de gener per Turquia per expulsar les milícies kurdes, principal component de les Forces de la Síria Democràtica, a què donen suport els EUA en la seva ofensiva contra EI.