Política

Catalunya feminista

La historiadora Betsabé Garcia reivindica Maria Dolors Bargalló, una de les dirigents destacades d’ERC durant la República, en un llibre becat per la Fundació Irla

Feminista combativa i compromesa, esdevé un nom cabdal en la lluita per la igualtat i contra el feixisme

L’autora en destaca la dimensió com a pont amb Europa

Volia una Catalunyaon les dones tinguessin educació, drets i autonomia i capacitat de decisió

Després d’haver-la escoltat en un míting d’Esquerra Republicana a Arbúcies, el periodista i escriptor gironí Artur Vinardell al diari L’Autonomista el 9 d’agost del 1932 elogiava d’aquesta manera Maria Dolors Bargalló (Barcelona, 1902- Mèxic DF, 1980): “(...) l’heroïna principal del míting, la que va ésser més escoltada, la que va saber penetrar dintre la sentimentalitat dels oients, la que més sabé remoure la consciència del públic (...).” Els dots de brillant oradora de Bargalló –“parlava amb aplom i posava fervor en el que deia”, escriurà el periodista Lluís Capdevila–, una de les propagandistes més apassionades d’ERC durant els anys de la República, l’han singularitzat. “La Bargalló, però, és molt més, és una figura cabdal en la lluita per la igualtat i contra el feixisme”, reivindica la historiadora Betsabé Garcia, especialitzada en estudis biogràfics i autora, entre d’altres, del llibre sobre la vida i obra de l’escriptora i periodista Montserrat Roig Amb uns altres ulls (Roca Editorial, 2016).

Reconstruir la dimensió i transcendència política de Maria Dolors Bargalló va valdre a Betsabé Garcia la beca Macià 2016 que atorga la Fundació Irla . A principis de març es va presentar la biografia Maria Dolors Bargalló. Feminista i propagandista d’Esquerra (2018) amb la qual la seva autora, Betsa- bé Garcia, “tanca un cicle”, ja que, assegura, era un “personatge pendent des del primer llibre que vaig escriure”.

Una dona en un món d’homes

Maria Dolors Bargalló va treballar de modista i professora de confecció durant vuit anys, i set més com a funcionària pública a l’Ajuntament de Barcelona. Des de jove se significà políticament al costat d’Estat Català i posteriorment es va fer militant d’Esquerra. Articulista destacada, va escriure sobre la desigualtat entre homes i dones a diaris com La Humanitat i L’Opinió –hi publicarà Les dones davant la llei el 8 de maig del 1932–; també tenia un programa a Ràdio Associació sobre la dona i la història, i a Ràdio Barcelona un sobre l’orientació política femenina. En aquest sentit, va ser una gran activista per la lluita del vot femení. Durant la guerra civil, el novembre del 1937, va ser escollida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya. Un cop acabada la contesa, es va exiliar primer a França i després a Mèxic, on va treballar com a mecanògrafa i va continuar la seva vessant periodística.

Betsabé Garcia destaca que Bargalló, de classe treballadora, “tenia 28 anys quan es va veure en l’obligació de tenir cura de la seva mare, una dona analfabeta –com tantes n’hi ha havia, massa– que va quedar vídua el 1930”. I en aquest sentit, la biògrafa considera que Bargalló –que “va arribar a la política pel seu amor al país, a la terra i a la llengua”– va veure que Catalunya representava per a ella “l’esperança d’un país modern on les dones podrien trobar el seu camí vers la dignitat”. Aquesta Catalunya era per a Bargalló “una dona per la qual valia la pena lluitar”.

La dimensió política de Maria Dolors Bargalló es troba, segons la historiadora Betsabé Garcia, a Europa. En aquest sentit, “quan el feixisme encara no havia colpejat Catalunya”, Maria Dolors Bargalló es va afegir “al crit d’emergència mundial que hi havia a Europa contra l’auge del nazifeixisme”.

La historiadora va rastrejar la pista del pas de Bargalló al Congrés Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme que va organitzar l’activista francesa Gabrielle Duchêne (1870-1954). El fons personal de Duchêne es conserva a Nanterre i Betsabé Garcia hi va localitzar pamflets, cartes, retalls de premsa relativa a l’organització d’aquest congrés. Duchêne va enviar un telegrama, que es conserva a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, durant la guerra civil a l’alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó, per reclamar la presència de Bargalló. Per Betsabé Garcia, es demostra la importància del personatge que biografiava: “La Bargalló era la Catalunya feminista, la peça que mancava en el trencaclosques europeu en lluita contra la barbàrie”, ja que va ser la delegada catalana en el congrés contra el feixisme i va viatjar diversos cops a París.

Documentació inèdita

Betsabé Garcia destaca de la investigació realitzada aquesta “documentació inèdita” i amb la qual es mostra com Bargalló havia estat “un pont entre Catalunya i Europa”. L’objectiu de la biografia ha estat, doncs, “encaixar Catalunya en el context europeu en la lluita contra el feixisme”. Garcia afegeix que en el fil de la història “per això moltes dones desapareixen, perquè ho fan a Europa”. La professora d’història de la Universitat de Barcelona Queralt Solé posa de manifest, en el pròleg de la biografia, que el cas de la Bargalló “és la punta de l’iceberg” i recorda que hi ha “noms i cognoms de dones que han lluitat pels seus drets i reivindicacions legítimes” i de les quals encara no hi ha cap estudi propi, que “segur moltes d’elles se’l mereixen”.

Per Betsabé Garcia, “el cor de la història de Bargalló” és la “trajectòria d’una feminista”. Entenia, explica, les fotografies dels anys cinquanta de l’Orfeó Català de Mèxic, on “es veu una superba Maria Dolors, elegant, de cabell ros platí, somrient, mirant de front a la càmera, dempeus al costat del president Josep Tarradellas”.

Al faristol
Esquerra tenia un gran estol de grans oradores: Carme Ballester, Angelina Colubret, Enriqueta Gallinat, Maria Teresa Gibert, Àurea Seguí, Elionor Vinyerta... escriu en el pròleg Marta Rovira, secretària d’ERC a l’exili.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia