“La justícia belga els ha parat els peus; és una gran victòria”

Una victòria no només judicial sinó política. A partir del moment en què el govern espanyol va cometre l’aberració de judicialitzar un conflicte que mai hauria d’haver sortit de l’esfera política, qualsevol victòria judicial no és només una victòria judicial sinó que és també política. És una victòria col·lectiva, de tot l’independentisme.

El Tribunal Suprem ha de deixar d’abusar del Codi Penal. La nostra ja és una sentència ferma, definitiva, que confirma el que nosaltres ja fa temps que estem dient, i que és que alguns jutges a Espanya abusen del Codi Penal. Abusen del Codi Penal i del sistema d’euroordres, i han de deixar de fer-ho, han d’aturar una causa judicial que mai havia d’haver començat, ni per a nosaltres ni per a la resta.

L’error formal que afecta la nostra euroordre afecta lògicament també la de Puigdemonti la de Ponsatí. No seria estrany, doncs, que la justícia dels altres països en prengués nota.

Seria molt lògic.

La justícia espanyola està ara atrapada en un carreró sense sortida. Si renunciessin a continuar perseguint-nos a Europa, automàticament la causa a Espanya per a la resta cau; si ens deixen de perseguir a nosaltres, han d’admetre que els que són en presó preventiva a Espanya no mereixen ser perseguits. Lamentablement, si volen que la causa continuï viva a Espanya, es veuran amb l’obligació de dictar una tercera euroordre.

El que tocaria és que el TS reconegués que ens ha estat fent una persecució penal sense fonament. I que ho aturés. Mai s’hauria d’haver iniciat, aquest procés. Això és un abús del dret penal. I ara els ho ha dit un jutge d’un país europeu. El Suprem hauria de reconèixer que era un abús i deixar en llibertat immediata els que estan a la presó.

Indubtablement. Aquesta querella la van iniciar pensant-se que l’Estat espanyol era, en termes judicials, una mena d’autarquia. I el fet que nosaltres marxéssim va trencar aquest esquema. Perquè Espanya no és una autarquia. Hem posat cara a cara els jutges espanyols amb una justícia imparcial com la belga. I la justícia belga els ha parat els peus. I ha posat en evidència la justícia espanyola.

Totes les vies eren bones. És obvi que el fet que hi hagi companys de govern i persones de la societat civil a presó també ens ha omplert d’arguments a nosaltres, per mostrar el que està passant a Espanya. No hi ha cap Codi Penal que pugui emparar la persecució que patim. Res del que hem fet nosaltres és delicte en el Codi Penal espanyol. I el problema no és el Codi Penal, és l’abús que el Suprem està fent del Codi Penal.

Confio que, per una manera o per una altra, el president Puigdemont torni a Bèlgica. O perquè també rebutjaran per raons formals la seva euroordre, o perquè a Alemanya es jutjarà el fons de la qüestió i es rebutjaran els delictes. Ja n’han rebutjat un, el de rebel·lió; i ara no tinc cap dubte que rebutjaran el de malversació.

Tot el que sigui que la justícia europea ens doni la raó facilita la nostra estratègia política. I el Consell de la República és un element principal. La d’avui és una victòria política.

Sobre la restitució, tinc poc a afegir al que ja he dit en alguna ocasió. El programa electoral d’ERC apostava per restaurar el govern legítim, i això, ja ho vaig dir, és un encert. Hem de tenir clara una cosa, i és que la restauració té molt a veure amb combatre la repressió. I encara n’hi afegiria una altra, de raó, en el cas de Salut,i és que el sector m’ha fet entendre que l’equip que va estar liderant les reformes en el mandat anterior és bo que pugui continuar duent-les a terme. Però, més enllà de les raons del sector, em sembla que restituir el govern, com es deia en el programa electoral d’ERC i en el de JxC, és gairebé un deure polític, ètic. La restitució és una manera de combatre la repressió.

Deixi que les coses vagin al seu ritme. Ell decidirà en quin moment vol comunicar allò que ell ja ha manifestat de manera pública, que és la voluntat de restituir aquells qui vulguin ser restituïts.

Deixi que ho comuniqui primer a qui correspon, a ERC i al president.

Sí. I hi ha motius coses importants. El primer, com li deia, és la restitució com a resistència a la repressió. El segon, les reformes que el mateix sector demana que continuem. I tercer, assegurar també un bon vincle entre el Consell de la República, que serà a l’exterior, i el govern de la Generalitat. És important que hi hagi persones que comparteixin les dues institucions, que siguin al govern de la Generalitat de Catalunya i al Consell de la República.