Netflix vol explicar el procés sense ser “manipuladors”
El documental ‘Dos Cataluñas’ donarà veu a tot l’arc ideològic
El públic potencial és de 125 milions
“L’objectiu és no ser manipuladors, aquesta és la línia editorial de la pel·lícula.” Amb aquest noble propòsit, Álvaro Longoria dirigeix el documental sobre el procés Dos Cataluñas, que Netflix estrenarà a tot el món la tardor vinent. El públic potencial és enorme: vora 125 milions d’espectadors. El festival Docs Barcelona va acollir ahir una presentació del projecte, en què es van avançar 25 minuts del metratge i Álvaro Longoria i el productor, Rafael Portela, van respondre a les preguntes dels nombrosos periodistes assistents.
En el fragment projectat es van poder veure i sentir polítics com Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Marta Rovira, Miquel Iceta, Xavier Garcia-Albiol i Ada Colau; periodistes com Carles Francino, Vicent Partal, Gemma Nierga, Antoni Bassas, John Carlin i alguns corresponsals nord-americans; gent anònima del carrer... També incloïa imatges d’algunes escoles durant el referèndum de l’1-O, manifestacions independentistes i unionistes.... “Intentem mantenir la imparcialitat”, van insistir Longoria i Portela. I això implica un equilibri en el nombre de convidats i el temps de les intervencions dels uns i els altres.
Centrat en el 21-D
El documental se centrarà en les eleccions del 21 de desembre: les circumstàncies que hi van portar, la campanya electoral i el que ha passat després. Culminarà amb la presa de possessió del càrrec del president, Quim Torra, que justament es va produir ahir. El film durarà cap a dues hores i ja s’han fet 85 entrevistes. També hi sortiran Carme Forcadell, Manuel Valls, Pablo Iglesias, Albert Rivera. Han visitat les presons. “Hi apareixen els set partits importants, tots els punts de vista hi seran reflectits –diu el director–. També els de l’ANC i Òmnium. No volem fer un reportatge sobre les eleccions, volem que sigui rellevant d’aquí a deu anys. No volem que sigui obsolet d’aquí a un any.”
Álvaro Longoria (Santander, 1968) va produir el documental Comandante d’Oliver Stone i altres films documentals i de ficció, però no és conegut com a director. Considera “essencial per a un documental respectar l’espectador, no dictar càtedra; volem donar-li informació perquè pugui tenir una opinió intel·ligent i il·lustrada”. S’adrecen a “dos nivells de públic, el que no en sap res i el que és expert; volem que el puguin entendre i puguin interessar-s’hi tant un australià com un de vosaltres”.El productor, Rafael Portela, va explicar que hi haurà “entrevistes al carrer que aporten càrrega emocional i expliquen com s’ha viscut a Catalunya aquest conflicte”. A part d’entrevistes, la pel·lícula inclourà moltes imatges de procedència molt diversa, de mitjans de comunicació i de gent anònima.Álvaro Longoria no creu que el documental internacionalitzi encara més el procés: “Els fets ja han portat el procés a les llars de tot el món. La CNN va emetre imatges que tothom va veure. El tema ja ha transcendit, i hi ha interès fora d’Espanya per saber què ha passat exactament. Nosaltres volem aprofundir sobre un tema que està molt present als mitjans de comunicació.”Creu que “el contacte emocional amb la història pot venir del costat humà dels polítics, la gent pot empatitzar amb ells”. També mostraran la gent que els envolta, els seus equips, i han gravat el backstage dels debats electorals, que “semblen un combat de boxa, amb els participants i els seus preparadors”. El documental no porta veu en off i està parlat en català, castellà i anglès. “Cadascú s’ha expressat en la llengua que ha volgut”, diu el productor.Pel que fa al títol, Rafael Portela reconeix que “no es pot resumir un tema tan complex en dues paraules, potser enlloc de dues n’hi ha set milions, de Catalunyes”. Però estaven obligats a posar un títol breu i han optat per Dos Cataluñas, que reflecteix “dues maneres d’entendre Catalunya”. Que s’arribin a entendre les dues parts és un dels objectius del documental, segons el director: “Voldríem ajudar una mica a que cadascú escolti l’altre, que es posi a les seves sabates. Si cadascú té una opinió i es dedica a retroalimentar-la, és impossible que s’arribi mai a un acord.”