“La negociació amb l’Estat ha de ser bilateral”

Tinc una sensació agredolça. Tinc una sensació dolça perquè tornem a posar vida i llum als departaments, però agra perquè qui hauria d’estar exercint les responsabilitats de vicepresident i de conseller d’Economia i Hisenda és Oriol Junqueras, i no ho pot fer perquè és a la presó.

Un descans? En tot cas, els que ens hi posem no descansarem, perquè estem disposats a treballar i a deixar-hi el millor de nosaltres mateixos.

No és temps perdut, tot i que hem tardat molt... potser podríem dir que massa. Però la responsabilitat ha estat del govern de l’Estat. Això, no ho hem de perdre mai de vista. Qui ens ha impedit constituir el govern a la primera han estat el govern de l’Estat i el jutge Llarena. I hem de recordar que, quan amb el 155 es van convocar les eleccions del 21-D, l’Estat ens va reptar a les urnes. Volien que l’independentisme fos derrotat a les urnes i no se’n van sortir. No van guanyar i han intentat boicotejar el resultat.

No ho puc compartir. El govern té

molt clar els objectius, i la base de tot el que vindrà en aquest país és l’1-O, que és el moment fundacional del país que volem construir. Estic convençut que amb la CUP tindrem punts de trobada, i que ens trobarem com ho vàrem fer en el passat.

No per això renunciarem a governar. Pensi que al Parlament català tenim una aritmètica molt més favorable al govern que no pas la que té el govern espanyol al Congrés dels Diputats.

M’agradaria que se sentís tan identificada amb el projecte de govern que haguéssim pogut fer un acord d’investidura abans, sense necessitat d’una segona volta per investir president.

Ara el govern ha de començar a caminar, i la voluntat de la CUP és situar-se en l’oposició. En tot cas, més endavant podríem prendre-ho en consideració.

Sí. Si ara ens poséssim a fer pressupost per al 2018 l’acabaríem aprovant al desembre i no tindria cap sentit. Ens centrarem a presentar el pressupost del 2019.

De moment, hem de parlar i elaborar el pla de govern i marcar les prioritats de cada departament. Un cop tinguem això elaborarem el pressupost i parlarem amb tots els grups, començant pels qui ens han facilitat la investidura.

S’hauria de dur al Parlament a principi de novembre perquè sigui aprovat abans de final d’any.

El que s’ha de recuperar és com aplicar-los, però no s’han de recuperar posant-los com un ingrés en el pressupost i que es quedi en el paper. S’ha de veure amb quines fórmules exactes es poden posar en marxa.

Hi ha situacions diferents. Alguns estan suspesos i d’altres estan anul·lats. En els que estan suspesos, ara hi ha un nou govern a l’Estat que podria retirar recursos. Veurem què passa. I amb relació als que estan anul·lats, haurem de veure com els tornem a posar sobre la taula. Però, al pressupost, hi han de figurar aquells ingressos que puguem assegurar al 100% que hi seran. Si no, quedaran despeses per pagar o dèficit no cobert.

Confiança no seria el concepte que em ve al cap quan parlem del govern espanyol. Hauria de ser així, però no tinc gaires esperances. Crec que dependrà molt més del treball que nosaltres siguem capaços de fer, també en el camp jurídic, que no pas de la voluntat política del govern espanyol, del que jo soc molt escèptic.

En tenen un catàleg, si en volen fer. Perquè acumulem tants anys d’agressions continuades a la voluntat del Parlament que tenen un catàleg complet per començar a fer això que ells en diuen distensió. Però des d’un punt de vista racional soc pessimista. Al final el PSOE és el que és, i Pedro Sánchez és el que és; la composició del seu govern, la correlació de forces internes... tot plegat em porta a ser pessimista. Ara, sempre s’ha de ser optimista. Si realment creuen que cal rebaixar la tensió i obrir una nova etapa, han de ser ells els que comencin a fer gestos.

Al voltant de 78.000 milions d’euros, més de 60.000 o 65.000 milions dels quals estan relacionats, és un deute que tenim respecte al FLA.

El que ha caigut amb el 155 és una intervenció que era il·legal, que nosaltres vam denunciar als tribunals, i ho guanyarem; i quan guanyem demanarem responsabilitats a Cristóbal Montoro pel mal que ha fet aquesta intervenció: no podíem moure diners dels bancs, no podíem accedir als comptes corrents, el govern de l’Estat es quedava els ingressos del model de finançament... Ens van bloquejar 400 milions d’euros del pressupost ...

Primer hem de guanyar el cas al Suprem. La intervenció era il·legal perquè es va utilitzar una llei d’estabilitat pressupostària que va venir imposada per la UE per reduir l’autonomia financera de Catalunya. Nosaltres estàvem amb superàvit, quan van fer aquella llei. No hi ha havia cap motiu. O només un: que érem independentistes i volíem fer l’1-O. No hi havia cap base legal. Un cop guanyat el cas, haurem d’avaluar veient la sentència si hi ha hagut prevaricació o no. Es va aprovar la intervenció de setembre sense cap informe jurídic. Aquí algú va actuar conscientment contra la llei. Haurem de demanar responsabilitats; ells no paren de demanar-nos-en a nosaltres.

Van utilitzar la llei d’estabilitat pressupostària conscients que la llei no emparava el que estaven fent.

Encara no. Acaba de prendre possessió i ho faré en els pròxims dies. La conec perquè era consellera d’Hisenda a Andalusia, i en els consells de política fiscal era una gran opositora a Montoro. Veurem si l’oposició que manifestava aleshores es veu ara...

Crec que una reforma del sistema de finançament serà molt difícil que es dugui a terme perquè falta un any per a eleccions autonòmiques en molts llocs de l’Estat, i no hi haurà els incentius per arribar a un acord. I també és veritat que hi ha disparitat de criteris. El que pot anar bé a territoris com ara Andalusia i Castella-la Manxa, si es fixen determinats criteris a l’hora de determinar la despesa, pot no anar tan bé a comunitats amb població més urbana i menys dispersa, com ara Catalunya, Madrid, les Balears i el País Valencià. En tot cas, el primer que cal és diàleg, una negociació de fons que per a nosaltres implica el dret a l’autodeterminació. Hi tenim dret? Nosaltres creiem que sí. Espanya està disposada a acceptar-ho? Nosaltres partim de l’1-O i això no és intercanviable per res. No ens oblidarem de l’1-O a canvi d’un nou model de finançament.

El primer que demanarem és que es compleixi el marc de finançament que hi ha vigent. Ens deuen 700 milions de model de finançament dels Mossos d’Esquadra, de la disposició addicional tercera, dels anys 2008 i 2009... Quin sentit té renovar un contracte amb algú que t’ha incomplert l’anterior? El primer que han de fer és parlar Sánchez i Torra, perquè el problema de fons entre Catalunya i l’Estat no és d’IRPF o d’IVA; evidentment que és un problema de finançament, però el problema és de sobirania. La societat catalana té dret a l’autodeterminació i aquesta és la nostra línia vermella. Si diuen que això s’ha d’arreglar amb un nou model de finançament és que no han entès res.

No. En tot cas, les converses haurien de ser bilaterals. Ens hem guanyat el dret que qualsevol conversa amb l’Estat sigui bilateral. El marc actual ja ho preveu. Ja ho vam fer el 2009, quan abans de fer aquelles trobades multilaterals el conseller Castells va negociar bilateralment amb Pedro Solbes d’una manera molt intensa. Però, insisteixo, el problema de fons no és el finançament. Hi ha un conflicte entre Catalunya i l’Estat que ara és molt més dramàtic, perquè tenim exiliats i presos, i això no pot ser una mercaderia per negociar. No han de ser objecte de negociació. És una qüestió de drets. Han de sortir de la presó i tornar.

Interpreto que Sánchez vol fer content tothom i potser també segar l’herba a Ciutadans. D’aquests nomenaments, els fets seran més importants que el noms. No estic d’acord amb el que pensa Borrell, però tampoc amb les seves formes. Un pot fer afirmacions dures dels seus rivals polítics, però quan un d’ells és a la presó no pots fotre-te’n. I això és el que va fer amb Junqueras. Demostra quina és la seva moral. Els criteris ètics de Borrell són molt definitoris del personatge.

Reclamem la llibertat dels presos. L’acostament és un dret que tenen; però el que nosaltres reclamem és la llibertat; no hi ha cap raó perquè estiguin empresonats. És surrealista que estiguin tancats allà. No té cap mena de sentit. Només un, vaja, que és reprimir la voluntat d’una majoria de catalans i catalanes. És indigne.

Ho vam fer perquè hi havia l’oportunitat de tombar un govern corrupte, que ha afavorit una línia repressiva. El nostre sí a la moció de censura va ser fonamentalment un no a Mariano Rajoy. No era un aval a Pedro Sánchez, de cap manera. En tot cas, ells ara tenen l’oportunitat de demostrar si són diferents o no. De moment, no ho sabem.

Que ha estat una opció que s’ha defensat a Catalunya durant dècades i que mai s’ha pogut aplicar. Hem sentit en massa ocasions un federalisme de paraula i poc de fets. Ara, Batet té l’oportunitat de demostrar si hi ha un federalisme de fets.

No. La solució és el reconeixement del dret a l’autodeterminació. És el reconeixement de l’exercici del dret a l’autodeterminació que ja vam fer l’1-O. Que sigui reconegut que aquest país pugui decidir què vol ser. Qualsevol solució que no tingui en compte la voluntat dels catalans no serà una solució. Serà comprar temps, allargar el problema, xutar la pilota endavant...

Jo soc més de fets que de gesticulacions, i crec que la meva trajectòria al Parlament i a Economia ho demostren. I si no podem governar amb normalitat és perquè hi ha presos, exiliats, i perquè cada dos per tres hi ha acusats de delictes d’odi i del que sigui. Ara hem de recuperar el govern, tot i que per si sol això no ens permetrà desbloquejar tots els obstacles. Perquè hi hagi la República que es va votar l’1-O i que es va proclamar el 27-O, necessitem majories àmplies i un suport internacional molt més clar. Com farem República? Doncs fent republicans, sumant cada cop més gent a aquest projecte. Cada cop que el PSOE arriba al poder de l’Estat hi ha una part de la societat catalana que creu, legítimament, que hi ha una nova oportunitat. I cada vegada el PSOE els decep. De la decepció de l’Estatut va venir tot el moviment de les consultes populars, i d’aquí va sorgir l’ANC... Ara hi ha qui torna a veure-hi una oportunitat, i crec que el PSOE els tornarà a decebre.

No hem tingut la força suficient per aplicar el resultat. Hi ha elements de la correlació de forces que el mes d’octubre ens van fer veure que, un cop obert el meló, teníem davant nostre un Estat disposat a tot. Quan plantejàvem el referèndum hi havia qui deia que, només que la Guàrdia Civil tragués una sola urna, ja hauríem guanyat. I no ha estat així. Ens ha sorprès la capacitat de l’Estat de passar vergonya davant d’Europa. Rubalcaba ho va dir: “Estem disposats a assumir el cost... Hem de ser més forts.”

Que està bé que després de tants anys d’inexistència de propostes n’hi hagi alguna. Però amb relació al contingut... em sembla que no podem agafar una màquina del temps i tornar al 2006, quan els independentistes érem el 15%. Ara som el 50%.

Això no ho diu, la ponència. La ponència diu que no serà només amb la unilateralitat que s’avançarà. La solució serà multilateral. El que diu és que el que fem a partir d’ara ha de servir per consolidar les posicions.

No. Perquè cada realitat municipal és diferent. I quan ERC i l’antiga CDC hem anat junts, per exemple, hem tret menys diputats dels que hauríem tret per separat.. Separats i amb diversitat d’ofertes, el conjunt independentista obté més suports. La CUP també ho entén així.

A Barcelona el nostre candidat és Alfred Bosch, i nosaltres ens volem presentar com a ERC perquè creiem que és millor. Totes les enquestes diuen que ERC ha fet un gran paper i que podria guanyar. Falta un any, ja ho veurem. De moment, el que veiem és que Colau no ha complert les expectatives que va generar.

No ens hem de resignar que hi hagi una condemna. En el judici s’ha de poder demostrar que, això de la rebel·lió, s’ho han inventat, com la malversació. La violència va ser de la policia, l’1-O.

No. En el Suprem i en el jutge Llarena, no hi confio. Però nosaltres hem d’encarar el judici.I si el Suprem no ens dona la raó ens la donaran els tribunals europeus, com ja estan fent a Bèlgica i confio que facin a Alemanya. No hi va haver cap rebel·lió.

La fiscalia general de l’Estat es canvia i la fiscalia és jeràrquica. De la mateixa manera que el fiscal José Manuel Maza es va inventar això de la rebel·lió, pot haver-hi un nou fiscal de l’Estat que retorni al Codi Penal de veritat i que la fiscalia digui que aquí no hi ha hagut rebel·lió, que no hi ha cap prova de malversació i que per tant no té cap mena de sentit el que estan fent.

Això ho hauran de decidir els tribunals. Però crec que s’ha excedit, quan entra per exemple en valoracions polítiques sobre la ideologia dels empresonats per decidir si els deixa o no en llibertat. Aquest jutge no està actuant com les facultats de dret diuen que s’ha d’aplicar el dret penal.