El servei secret belga, sota la lupa per Carles Puigdemont
L’NVA demana explicacions a Bèlgica sobre el presumpte espionatge del CNI al president català
El Parlament federal dictaminarà si els serveis de seguretat belgues sabien que el polític era vigilat
El presumpte espionatge del CNI a Puigdemont remou la delicada política belga. Un cop més, la crisi catalana impacta en el dia a dia polític d’aquest petit, però fragmentat estat del nord d’Europa. El Parlament federal belga va decidir abans-d’ahir obrir una investigació sobre si els seus serveis secrets tenien constància del suposat geolocalitzador que presumptament va posar el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) espanyol al cotxe del president català Carles Puigdemont per seguir-lo durant la seva estada a Bèlgica. Una decisió que pot posar contra les cordes el govern de coalició de Charles Michel, si es descobreix que els serveis secrets belgues estaven al corrent del presumpte seguiment.
Si bé aquests fets ja van ser denunciats per la via legal pel mateix Puigdemont i ara estan sent investigats a la fiscalia de Brabant Való, la regió on pertany el municipi de Waterloo, ara les intrigues d’espionatge dels serveis espanyols obren un nou capítol polític a Bèlgica. El Comitè Permanent de Control dels Serveis d’Informació i Seguretat, també conegut com a Comitè R, va aprovar en una reunió a porta tancada dimarts al vespre que examinaria aquest cas, tal com va avançar ahir el diari De Tijd. La denúncia del partit nacionalista flamenc que va oferir ampli suport al govern de Puigdemont exiliat, l’NVA, va ser l’espurna que ha generat aquesta indagació al comitè parlamentari encarregat de supervisar les activitats del Servei de Seguretat de l’Estat belga, considerat un dels més antics del món.
En concret, ha estat el jove diputat nacionalista Peter Buysrogge qui ha impulsat la iniciativa. En una carta al comitè responsable, el polític flamenc va exigir que s’aclarís si les autoritats belgues tenien coneixement o no del presumpte seguiment. En primer lloc, Buysrogge es planteja que “si un servei secret amic” intervé al seu territori, llavors les autoritats pertinents n’han d’estar informades. Argumenta que si efectivament és així, els serveis de seguretat belgues “han de donar moltes explicacions”. De fet, el president del comitè, Guy Rapaille, va recordar durant la reunió que si un país aliat fa una intervenció a Bèlgica “les forces de seguretat de l’Estat han de ser informades”. “Si no, l’Estat espanyol ens deu una explicació”, va denunciar el jove diputat que vol aclarir l’afer.
Un requeriment d’explicacions que aniria per a llarg en espera del resultat de la investigació. El comitè interrogarà ara els serveis secrets belgues i elaborarà un informe que presentarà “com a molt tard” a l’octubre o al setembre al Parlament. Tanmateix, està previst que aquest informe només inclogui informació sobre si els belgues coneixien o no l’existència d’un dispositiu de seguiment al cotxe de Puigdemont, però no si les autoritats espanyoles estaven relacionades amb l’espionatge.
Transparència?
La reacció del Parlament belga obrint una investigació contrasta amb la del Congrés espanyol, que va tancar ràpidament el cas amb l’excusa del secret d’estat. El mes d’abril passat, la mesa del Congrés es va negar a respondre a diverses preguntes del PDeCAT sobre el dispositiu del CNI per seguir Puigdemont i detenir-lo en coordinació amb la policia alemanya. Tanmateix, la mesa ni tan sols va considerar la possibilitat d’indagar sobre els fets i va donar un cop de porta a l’intent de revelar els detalls i circumstàncies del dispositiu al·legant que es tractava de “qüestions reservades”.