Pel diàleg i la independència

Junts per Catalunya, ERC i la CUP van ratificar ahir, a través de la moció presentada pels anticapitalistes, la “ferma voluntat” de dur a terme les actuacions necessàries per assolir i culminar “democràticament” la independència de Catalunya. Era el tercer cop que ho feien, primer va ser el 9-N i després, l’abril del 2016. El debat i l’aprovació de la moció va estar precedida d’un altre text, aquesta vegada per iniciativa del PSC, en què s’apostava pel diàleg per facilitar acords en grans temes de país. Es va aprovar només un punt de la proposta socialista, el que fa referencia a la convocatòria pel president Quim Torra d’una reunió amb la resta de presidents de grups per constituir un espai de diàleg. Ciutadans, el PP i la CUP s’hi van oposar.

El tema que atreia l’interès de la sessió, però, era la proposta cupaire que tancava el ple. Finalment, i per una diferència de només tres vots respecte al bloc format per Ciutadans, el PSC, el PP i els comuns, el Parlament va aprovar un text que recollia la resolució aprovada el 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés independentista i reiterava els objectius polítics que contenia aquella resolució que, actualment, està anul·lada i declarada inconstitucional pel TC. A més a més, cal recordar que va ser la tramitació d’aquesta declaració el que va desencadenar i comportar que l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell sigui avui investigada per rebel·lió en la causa oberta pel Tribunal Suprem i estigui en presó preventiva ordenada pel jutge Pablo Llarena.

Que la decisió d’ahir comportava un risc ho certificava primer de tot la decisió dels lletrats, tan bon punt es va iniciar el debat i la votació de la moció, de deixar constància que en desaconsellaven la tramitació. La segona prova van ser les paraules del president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, indicant que es tractava d’un text “simbòlic i poc efectiu” i, finalment, rematava la importància del text la decisió del diputat Lluís Guinó, exmembre de la mesa del Parlament en l’anterior legislatura i ara diputat de JxCat, de no exercir el vot en aquest punt de la moció. Guinó és investigat per un delicte de desobediència. I enmig del que succeïa dins de la cambra catalana, Ciutadans i el PSC presentaven un recurs de reconsideració a la mesa per la tramitació del text i la transacció pactada amb la CUP amb advertències de trucar a la porta del Constitucional per presentar un recurs d’empara.

La formació anticapitalista va sortir en defensa del text assegurant que del que es tractava era de “fer efectiva la sobirania del Parlament” i encara més en tot allò que té a veure amb “la millora de les classes populars” a través del restabliment de les lleis suspeses i/o anul·lades pel TC com ara les que fan referència a l’emergència energètica, el canvi climàtic i la universalització de la sanitat pública, entre d’altres. L’acord es concreta amb l’elaboració pel govern, d’un pla d’execució, en un termini de noranta dies, per recuperar els articles suspesos i de sis mesos per a les lleis anul·lades.

El suport de Junts per Catalunya i ERC va ser l’esperat, tot i que els dos partits van divergir força en l’argumentació per defensar-los. Els més escèptics, els republicans, que van qualificar l’aprovació de la moció d’un fet “antic”. “Però, malgrat això, ho aprovarem perquè som republicans i tenim clar que el futur només es pot basar en una república neta. Tanmateix per ERC, la realitat ja no és la del 2015, ja no cal obrir un procés, sinó “construir una unitat d’acció”. “Guanyarem sent més, aquest és el nostre objectiu”, assegurava Sabrià.

La posició dels independentistes la tancava JxCat, i per defensar-la intervenia per primer cop el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, amb una defensa aferrissada de l’1-O. “Estem en un procés d’independència i en la fundació d’una república; si no, jo no hi seria”, va assegurar. Costa es comprometia a no girar full a l’1-O i va recordar als que defensen acords segellats per grans majories que l’Estatut era fruit d’aquest pacte i que la sentència del TC “el va destruir”. Costa va focalitzar l’origen del conflicte en el fet que “no estem governants per la voluntat popular”, sinó per dues forces polítiques que en l’àmbit nacional representen la cinquena i la quarta força polítiques (el PP i el PSOE-PSC).

Ciutadans, d’altra banda, es va dedicar a carregar contra el PSC per “haver ofert diàleg als que clamen per la ruptura amb l’Estat” i els socialistes els retreien un interès a agreujar el problema i no buscar solucions. Els comuns s’hi van manifestar en contra i van acusant els promotors de “continuar mirant enrere” i d’estar centrats “en la gesticulació”. “Cal superar estratègies erràtiques, perquè ja hem vist on porta la gesticulació i l’èpica, ara cal avançar”.