Els EUA amenacen amb nous aranzels milionaris a les importacions xineses
Trump atia l’escalada de la guerra comercial global entre les dues potències mundials
Pequín torna a reaccionar i promet continuar amb les represàlies
La guerra comercial entre els EUA i la Xina ja no té aturador. L’administració Trump va anunciar ahir la intenció de gravar un 10% desenes de productes xinesos per valor de més de 170.000 milions d’euros, incrementant la pressió perquè Pequín canviï unes pràctiques comercials que Washington considera inacceptables.
Els EUA continuen acusant la Xina del robatori constant de propietat intel·lectual nord-americana, pràctiques que són “una amenaça existencial a l’avantatge comparatiu més cabdal i al futur de l’economia del país”. A més, espera que la Xina equilibri la balança comercial i accepti que més empreses nord-americanes entrin al mercat xinès. Aquest va ser el motiu pel qual l’administració Trump va imposar divendres passat aranzels a la Xina per valor de 28.910 milions d’euros. La Xina, en lloc de recular, va respondre amb les mateixes armes.
La represàlia no va agradar a la Casa Blanca, i d’aquí la nova onada de tarifes. Si en la primera tongada els productes afectats eren bàsicament industrials, ara ha arribat l’hora dels béns de consum. En més de 200 pàgines, l’oficina comercial dels EUA detalla els productes, en una llista que inclou combustibles, tabac, alcohol, televisors, tèxtils, aires condicionats, components electrònics, peix, mobles i cereals. “En comptes d’adreçar les nostres preocupacions legítimes, la Xina va decidir emprendre represàlies contra productes nord-americans. No hi havia justificació per a una acció així”, va afegir l’administració nord-americana.
Segons Bloomberg, la meitat de tots els productes que els EUA importen de la Xina resultaran afectats, fet que provocarà indiscutiblement un augment de preus al consumidor final. Però la nova imposició no serà immediata: encara ha de passar per un període de consultes públiques de dos mesos.
Rèplica
La Xina va tornar a mostrar-se “perplexa” per l’acció nord-americana, un anunci “completament inacceptable” que els obliga a prometre una resposta “com és habitual”. Això significaria aranzels de tornada pel mateix valor.
Però Pequín no importa tants béns nord-americans. L’any passat només van comprar als EUA per valor de 127.000 milions d’euros, i si volen igualar l’atac hauran de trobar mesures creatives. Algunes de les opcions podrien afectar els serveis, imposar aranzels superiors al 10%, deixar que el iuan es devaluï o incomodar negocis nord-americans amb més barreres burocràtiques, retards en transaccions financeres o inspeccions inesperades.
“Aquesta és una lluita entre l’unilateralisme i el multilateralisme, el proteccionisme i el comerç lliure, poder i regles”, va dir la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Hua Chunying.
Les borses van respondre a la baixa. Cap dels dos països ha fet senyals de rendició a curt termini, i no hi ha cap previsió que cap dels dos bàndols vulgui seure a dialogar un armistici tarifari. Els analistes alerten de les conseqüències nefastes per a l’economia global si les dues principals potències mantenen una pugna que sembla que no tingui fi.