Dos judicis i nou delicte
El Suprem tira endavant la preparació de la vista per jutjar per rebel·lió els nou presos polítics i els altres nou processats en llibertat, mentre que Llarena té la peça dels exiliats
Puigdemont podria ser jutjat per rebel·lió, després del judici de malversació
El tribunal alemany dona arguments a la fiscalia espanyola per rebaixar l’acusació
La resposta del jutjat alemany
de descartar que els fets ocorreguts a Catalunya puguin encaixar en un delicte de rebel·lió genera esperança als independentistes catalans, malgrat que són conscients que l’autorectificació de la justícia espanyola serà raquítica. Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC, exposava ahir que la resolució alemanya “deixa en evidència la justícia espanyola per la seva desproporció en qualificar uns fets de manera tan greu”. No obstant això, Tamarit admetia que “és totalment correcte”, que es jutgi una part dels investigats perquè “han estat processats i és el que marca la llei”.
Dues peces separades
Des del Tribunal Suprem s’informava ahir que la causa dels set exiliats és una peça separada de la principal, i aquesta ja s’ha enviat a la sala penal perquè fixi data de judici, previst entre finals d’aquest any i el gener. És a dir, el Tribunal Suprem jutjarà per rebel·lió, malversació de fons i desobediència els divuit processats restants, malgrat que un jutjat alemany hagi negat l’existència de l’alçament violent, en els fets del 20 de setembre, amb els escorcolls de departaments, la votació de l’1-O i la declaració d’independència. I es farà un segon judici quan el president Carles Puigdemont, i potser altres exiliats, sigui extradit. En aquest cas, només podrà ser jutjat pel delicte de malversació de fons, tal com resol el tribunal alemany, que alhora limita la pena màxima a cinc anys de presó i no els vuit que fixa el Codi Penal espanyol. Dos judicis tan diferents és una gran paradoxa ja que la fiscalia considera Puigdemont el líder d’aquesta suposada revolta. Una altra incongruència és que a la presidenta del Parlament Carme Forcadell; Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, no se’ls acusa pas de malversació de fons. Amb tot, alguns advocats no descartaven que, al final, es pugui fer un judici de tots 25 processats junts.
Rebaixar el delicte
L’ única esperança oberta realment per als presos polítics és que, davant dels contundents arguments de la justícia alemanya en no veure una violència suficient per un alçament contra l’Estat, la fiscalia estigui disposada a rebaixar el delicte de rebel·lió en el seu escrit d’acusació, una porta oberta que li va deixar el jutge instructor en la resolució de processament. És a dir, la fiscalia podria passar d’acusar de rebel·lió a sedició, que implica passar de 25 a 15 anys de presó com a màxim. Una altra possibilitat és que els acusi del delicte de conspiració a la rebel·lió, uns 7 anys i mig com a pena màxima. El delicte de malversació es castiga amb fins a vuit anys de presó, amb la reforma del 2015 i, en el cas dels acusats de rebel·lió, quedava integrat a aquest delicte. El cert és que el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, en admetre la competència del tribunal en la causa catalana, reduïa a “conspiració” la rebel·lió proposada per la fiscalia en la querella. Els magistrats Pablo Llarena, com a instructor, i Luciano Varela, però, van imposar el criteri més radical als companys del Suprem, segons fonts judicials.
Peticions de llibertat
Les defenses dels presos polítics ja van anunciar abans-d’ahir que tornaran a demanar la seva llibertat. La darrera, abans del judici. Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, indicava que exposaran que no hi ha cap risc de fuga, i que la reiteració delictiva (és a dir, l’acció parlamentaria) és absurda, perquè la poden fer des de la presó. Els arguments del tribunal alemany segur que també estaran en els seus escrits. Els advocats també presentaran, a partir d’avui, els recursos contra l’aplicació de la suspensió dels set polítics empresonats. Des del Suprem, ahir no se sabia com ni quan Llarena ho comunicarà al Parlament.
45 dies té Puigdemont
La victòria dels advocats de l’expresident català no és definitiva. És a dir, si Carles Puigdemont és extradit i jutjat pel delicte de malversació de fons, un cop en surti exculpat, o després de complir la condemna, tindrà 45 dies en què el govern espanyol no el podrà perseguir. Passat aquest termini, però, el podrà detenir i jutjar per rebel·lió. Així ho recull l’article 24.4c) de la llei orgànica 2/2003, complementària sobre l’ordre de detenció i entrega internacional. És a dir, l’expresident es veuria forçat a exiliar-se, i “podria ser a Alemanya, on ja té assegurat que no serà extradit per rebel·lió”, indica Josep Maria Tamarit.
Informe d’Hisenda
La malversació de fons públics s’ha convertit en una peça clau de la causa general contra l’independentisme. La Guàrdia Civil, en el darrer informe, calcula en 3,2 milions d’euros els diners suposadament malbarats. El jutge Llarena, però, no va augmentar la fiança de 2,1 milions d’euros a tot el govern. Les defenses han reaccionat amb estupefacció perquè el mateix magistrat renunciï ara a l’encàrrec d’un informe tècnic i comptable que va fer al Ministeri d’Hisenda el juny passat, en no refiar-se de la interventora de la Generalitat, que assegura i documenta que no s’ha fet cap pagament per a l’1-O o que es va aturar, tal com va dir el ministre Montoro. En la resolució de dimarts passat, el jutge indica que l’informe pot demanar-lo la fiscalia per al judici. També les defenses. Tenia presa Llarena per tancar la instrucció i executar la suspensió dels diputats, com ha denunciat des del primer dia l’advocat de Junqueras i Romeva, el penalista Andreu van den Eynde? O ja sabia que Hisenda li diria: zero euros gastats?