Quatre de cada deu sentències del TC sobre lleis de comunitats autònomes durant el 2017 són de Catalunya
En la memòria anual, el tribunal diu que ha defensat “sense fissures” la “supremacia de la Constitució i la unitat indissoluble de la nació espanyola”
Quatre de cada deu sentències dictades pel Tribunal Constitucional l’any 2017 sobre comunitats autònomes són en resposta a normes catalanes (16 de les 39 totals). Aquesta dada es desprèn de la memòria del tribunal del 2017 i deixa veure la importància que ha suposat per aquest tribunal el procés català. De fet, en la memòria, el tribunal aporta una altra dada significativa: des del 2014 són prop de 24 les resolucions -entre sentències, actuacions i incidents d’execució- sobre la crisi política a Catalunya. En la memòria, el TC presumeix de la seva actuació per frenar lleis aprovades al Parlament -com la del referèndum o la de transitorietat- i de fer-ho amb “celeritat, mesura i proporcionalitat”. A més, apunta que ho ha fet “sense fissures” per defensar la “supremacia de la Constitució i la unitat indissoluble de la nació espanyola” des d’un punt de vista jurídic.
Catalunya ha centrat bona part de l’activitat del Tribunal Constitucional durant el 2017. Així ho reflecteix la memòria de l’organisme, que deixa veure que 16 de les 39 sentències sobre processos constitucionals que afecten lleis i disposicions de comunitat autònomes feien referència a Catalunya. Això suposa, doncs, un 41% del total.
En la memòria, el tribunal reconeix el pes que ha tingut el procés en la seva activitat i presumeix de la resposta que ha tingut. Segons el text, el Govern i el Parlament volien “fundar un règim jurídic excepcional” que “vulnerava obertament la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”, entesos per al tribunal com a “fonts de legitimació de l’acció del legislador autonòmic”.
En la memòria, es refereix expressament a la Llei del referèndum i de transitorietat jurídica. El tribunal diu que totes dues “van pervertir l’exercici de l’autogovern, van ignorar la condició del poble espanyol com a únic subjecte constituent, i van tractar en va de dotar de cobertura normativa a accions directament atemptatòries contra els principis i valors constitucionals”.
A més, aporta una altra dada. Afirma que des de la sentència del 2014 que tombava la resolució del Parlament que aprovava la declaració de sobirania i el dret a decidir, ja són prop de dues dotzenes de resolucions emeses pel TC sobre normes i acords del procés.