El repte més important

Sabem que la Unió Europea té molts reptes sobre la taula i que és difícil destacar quin és el més complex. La crisi econòmica –amb les derivades de la precarietat laboral i salarial–; la crisi institucional i les dificultats de consensuar polítiques conjuntes acceptades per tots els estats membres; la immigració, amb totes les derivades que genera en la seguretat i la llibertat de moviments; les dificultats d’avançar cap a una UE política i de la defensa, i d’altres. Tots són reptes que s’han d’afrontar, però jo destacaria la immigració i totes les seves derivades com un dels més significatius pels diferents efectes que pot generar a la UE, tant avui dia com en el futur. En aquest context, el Consell Català del Moviment Europeu, amb la col·laboració d’experts de diferents institucions i universitats i amb el suport de l’Obra Social de La Caixa, ha realitzat un treball que conté l’anàlisi de la immigració des del punt de vista social, ètic i econòmic, que aporta reflexió i també propostes que apunten solucions viables a aquesta complicada problemàtica.

El primer que s’hauria de fer és tenir voluntat política per gestionar d’una manera conjunta i cohesionada, amb la participació de tots els estats membres de la UE, la realitat de la immigració o, el que és el mateix, crear una política d’immigració comuna, com ho és la comercial per exemple, en què els estats tinguessin poca cosa a dir i fos dirigida des de Brussel·les. És evident que aquesta opció, ara per ara, es veu lluny per tot el que ha passat amb la gestió dels refugiats i les acciones particulars de cada estat al respecte, però no hi ha alternativa perquè la immigració, com altres reptes com ara el canvi climàtic o també l’economia, es van fent globals, sobrepassen l’acció d’un sol estat, i, per tant, les solucions també han de ser consensuades, han de ser globals. I, en el cas de la immigració, encara més, si tenim en compte les previsions de creixement de la població a l’Àfrica que, com diuen els experts, es calcula que es duplicaran d’aquí a trenta anys, de manera que hi haurà prop de mil milions de joves, els quals, si no tenen sortida vital al seus estats d’origen, el més normal és que cerquin un futur millor, i tot indica que Europa continuarà sent un destí preuat per ells.

És evident que les solucions no són fàcils, però veient la deriva que genera la immigració actual, amb el creixement de partits xenòfobs i antieuropeus, amb polítiques cada vegada més restrictives i amb efectes en la llibertat de moviments, el millor que es podria fer és un canvi de polítiques i mirar de gestionar la immigració, no com un problema, sinó com una oportunitat. I encara més tenint en compte l’evolució de la demografia europea, cada vegada més envellida i que necessita immigració. S’hauria de preveure una inversió important i efectiva a l’Àfrica, amb l’objectiu de crear empreses que permetin que els ciutadans actuals i futurs tinguin sortida al seu país. Es tracta de fer, com diuen alguns, un pla Marshall per a l’Àfrica, del qual sortirien tots beneficiats.