Política

PAU VILLÒRIA

COMISSIONAT PER AL DESPLEGAMENT DE L’AUTOGOVERN

“Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat”

“L’aplicació de l’article va ser un fracàs perquè, si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es va trobar”

“Vam decidir continuar [sota el 155] per mantenir la dignitat institucional de la Generalitat”

‘Ens en sortirem’
Pau Villòria ocupa el despatx de l’ex-secretari general de la Presidència Quim Nin. El presideix una fotografia de Quim Torra. El “comissionat del 155”, com se l’ha rebatejat, va viure des de dins del govern l’aplicació de l’article en qüestió i, com a secretari general d’Empresa i Coneixement, mantenia reunions amb l’exsecretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría. Quan li truquen al mòbil, sona la cançó d’Obeses ‘Ens en sortirem’.
Amb el pretext de restablir l’ordre constitucional, van aplicar mesures desproporcionades
Tenien una obsessió amb tot el que era projecció exterior de Catalunya

L’informe sobre l’afectació de l’article 155 recull la paralització d’un conveni per a un projecte de recerca de vacunes contra la sida, la pèrdua de part del suport addicional per als alumnes amb necessitats especials el curs 2017/18, l’aturada de campanyes de comunicació antiincendis forestals, la pèrdua de llocs de treball en algunes entitats...

Tot això que hi ha qui anomena “els problemes reals de la gent” què té a veure amb el procés i l’aplicació d’un 155?
Per a ells això són danys col·laterals. El 155 és un instrument planificat per suspendre l’autogovern, que pot afectar aquests aspectes que comentes. El que hi ha implícitament és l’anul·lació i la paralització de qualsevol cosa que pugui tenir a veure amb el procés. Però com que la magnitud de la intervenció va ser d’un gran abast i molt àmplia, aquests són els efectes que ha produït el 155, que afecta molt especialment els col·lectius més vulnerables.
Què és el que més l’esparvera del que ha pogut compilar en l’informe?
Hi ha un punt que a mi em causa especial ràbia, que és molt significatiu i demostratiu, i és que, des del primer moment del 155, el gabinet jurídic de la Generalitat va passar a estar controlat pel Ministeri de Justícia. Això implica que la Generalitat no va poder recórrer contra l’acord que va instaurar el 155. Indefensió absoluta. Si la Generalitat hagués pogut recórrer contra el 155, això hauria seguit un tràmit i ves a saber on seríem. El primer que fan és no permetre que es recorri contra el 155, amb la qual cosa les cartes ja estan marcades.
L’informe parla d’un impacte de 1.800 milions d’euros, 130 dels quals tenen una afectació directa en els pressupostos de la Generalitat. No es podria portar als tribunals? Com s’ha de reclamar o recuperar aquest greuge?
Els 130 milions es perden, són irrecuperables. Poso alguns exemples que ho clarificaran: el tancament d’un organisme o una delegació a l’exterior va comportar penalitzacions amb relació als lloguers que es pagaven; aquests diners no es recuperaran, són diners que es perden. Totes les indemnitzacions que s’han pagat als treballadors del Diplocat i de les delegacions quan han estat acomiadats no es recuperaran... En els 1.800 milions també hi ha partides bloquejades que s’han dilatat, i se n’ha endarrerit la tramitació. Quan ha vingut el nou govern s’han desbloquejat, no s’han perdut, però hi ha tingut una incidència. Hi ha hagut entitats, especialment en l’àmbit dels serveis socials, que comptaven a rebre uns ajuts i unes subvencions per prestar serveis que no van rebre a temps, i van haver d’acudir al crèdit bancari ordinari, van viure tensions de tresoreria i, en alguns casos, ens consta que van haver de reajustar les plantilles temporalment o definitivament.
El pretext era restablir l’ordre constitucional. Se’n van sortir amb l’aplicació del 155?
Amb el pretext de restablir l’ordre constitucional, van aplicar mesures innecessàries i desproporcionades. Hi havia alternatives: d’una banda, el diàleg; de l’altra, els tribunals. Són alternatives prèvies a la imposició coactiva del 155. L’aplicació del 155 va ser un fracàs perquè, si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es va trobar.
Llegint l’informe, s’hi veu un control ferri de les agendes. Fins i tot supervisaven l’autorització de vols...
Tenien una obsessió amb tot el que era projecció exterior de Catalunya. D’això, sí que en van fer un seguiment molt rigorós i dur. El Departament d’Afers Exteriors en va ser objecte de manera molt notable.
Com va viure vostè, com a secretari general, aquells set mesos de 155?
Cadascú ho va viure de manera diferent i amb una intensitat diferent. [Roberto] Bermúdez de Castro [aleshores secretari d’estat] recriminava fa poc que la consellera Elsa Artadi i jo mateix no haguéssim dimitit en aquell moment. El primer dia d’aplicació del 155, ens vam reunir els secretaris generals que no havíem estat destituïts amb ella i amb el secretari del govern, i vam pensar que el millor que podíem fer era continuar als nostres llocs, perquè era la manera de fer d’enllaç entre tota la maquinària administrativa de la Generalitat i l’administració de l’Estat. Si no hagués estat així, haurien ocupat els nostres llocs i hauria estat molt pitjor. No va ser una situació ni fàcil ni agradable. Jo mateix, i companys meus també, havíem de parlar sovint amb subsecretaris d’Estat del ministeri que ens corresponia per rebre indicacions, demanar papers, etcètera. La nostra comunicació quasi diària era amb uns senyors que estaven en ministeris de Madrid. Van ser dies durs i complexos, també per als treballadors públics, als quals vull agrair la seva actitud en aquells moments. Quan en aquella reunió vam decidir continuar per intentar mantenir l’enllaç entre administracions, el que ens guiava era mantenir la dignitat institucional de la Generalitat, escapçada en la seva direcció política, i fer la mínima gestió per no perjudicar els nostres administrats.
Potser hauríeu aconseguit dificultar l’aplicació del 155 si haguéssiu plegat.
Jo, ara, vist amb perspectiva, crec que no, perquè tenien molta informació prèvia de com funcionava la Generalitat i, si no haguéssim estat nosaltres, hauria estat l’escalafó inferior, que serien els directors generals o els subdirectors. Al final, no podien escapçar tota l’organització.
Comparteix la visió que no estaven còmodes amb el 155, que els cremava a les mans i que no el volien allargar?
Hi havia de tot. Als funcionaris de Madrid els va suposar una feina afegida, no sé si incòmoda o no, però en qualsevol cas ells la van fer amb la professionalitat que els pertocava, seguint les directrius dels seus ministres corresponents. Però també hi va haver persones del mateix rang que feien el mateix amb una motivació diferent, d’estar molt a sobre del tema. Si jo ara li contesto si se sentien còmodes o incòmodes, puc endolcir-ho. No ho faré.
L’informe diu que només tramitaven qüestions ordinàries, i encara, amb una forta burocratització. Era gratuïta, aquesta burocratització?
Hi ha un cert mantra que diu que ells tramitaven tot el que era ordinari. I el que fos extraordinari o estratègic, ja ho continuaríem quan acabés el 155. Molts dels temes ordinaris també es van parar, alentir o qüestionar. Jo superaria l’afirmació que tots els temes ordinaris els van tramitar.
Bloqueig pel bloqueig?
Bloqueig pel bloqueig, de vegades per les temàtiques tenien una certa prudència, i bloqueig per la seva pròpia maquinària administrativa als ministeris corresponents.
Demanaven gaire sovint traduccions al castellà?
Torno a no voler endolcir les coses. Poques vegades en van demanar d’una manera formal. Sí que és veritat que feien servir una fórmula: si feu una traducció al castellà, ho entendrem i potser anirem més ràpid.
Comptabilitzeu un 18% de danys irreparables i un 15% en què la reparació està prevista. La restitució del president Carles Puigdemont en quin apartat va?
El president Torra em va encarregar analitzar els danys que han afectat els àmbits de funcionament de l’administració. Per descomptat que la restitució del president Puigdemont i els membres del govern la desitgem i és prioritària.
N’hi ha que volien que el 155 fos de més abast i que afectés TV3. Tem un nou 155?
Sembla que ara és una amenaça de moda des del PP i des de Ciutadans. Xavier García Albiol va dir fins i tot que aquest 155 no va ser prou contundent i Ciutadans, que hauria d’haver tingut molta més profunditat. És possible una nova aplicació del 155? Primer, ja l’han aplicat. Segon, és possible l’aplicació del 155 no només a Catalunya. El que demostra l’aplicació del 155 és que un article que no estava pensat per a una intervenció d’aquestes característiques es va aplicar a Catalunya, i ara es pot aplicar a qualsevol regió o comunitat autònoma d’Espanya. Penso en qualsevol lloc que ells puguin entendre que s’està portant malament.
De fet, Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, defensava que es podria aplicar focalitzadament sense haver d’escapçar tot el govern.
Seria una manera semilight d’aplicar el 155. Ells li van donar la forma que van considerar. L’aplicació del 155 no atorga poders il·limitats al govern de l’Estat, però ells van entendre que els tenien. Si, a més, no tens capacitat de defensa, tot pot passar.
Vostè que ho va viure des de dins, creu que s’hauria pogut evitar el 155 amb unes eleccions?
Nosaltres ho vam viure des de dins. Hi ha qui segurament tenia més informació. Jo respecto la decisió que va prendre el president Puigdemont. Ell va entendre que no hi havia garanties suficients que les eleccions evitessin el 155, i respecto absolutament la decisió que va prendre.
Vostè va acompanyar l’exconseller Santi Vila com a secretari general en tres departaments. Entén que aguantés fins a última hora en aquell govern?
Entenc que aguantés fins a última hora, sí, però també entenc la decisió que va prendre en l’últim moment de no compartir alguna de les decisions finals que es van produir i de dimitir el dia abans que es produís la destitució. Jo, en canvi, no ho vaig fer. Entenc la decisió que va prendre al final, però la seva decisió no va ser igual que la meva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia