“Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat”

Per a ells això són danys col·laterals. El 155 és un instrument planificat per suspendre l’autogovern, que pot afectar aquests aspectes que comentes. El que hi ha implícitament és l’anul·lació i la paralització de qualsevol cosa que pugui tenir a veure amb el procés. Però com que la magnitud de la intervenció va ser d’un gran abast i molt àmplia, aquests són els efectes que ha produït el 155, que afecta molt especialment els col·lectius més vulnerables.

Hi ha un punt que a mi em causa especial ràbia, que és molt significatiu i demostratiu, i és que, des del primer moment del 155, el gabinet jurídic de la Generalitat va passar a estar controlat pel Ministeri de Justícia. Això implica que la Generalitat no va poder recórrer contra l’acord que va instaurar el 155. Indefensió absoluta. Si la Generalitat hagués pogut recórrer contra el 155, això hauria seguit un tràmit i ves a saber on seríem. El primer que fan és no permetre que es recorri contra el 155, amb la qual cosa les cartes ja estan marcades.

Els 130 milions es perden, són irrecuperables. Poso alguns exemples que ho clarificaran: el tancament d’un organisme o una delegació a l’exterior va comportar penalitzacions amb relació als lloguers que es pagaven; aquests diners no es recuperaran, són diners que es perden. Totes les indemnitzacions que s’han pagat als treballadors del Diplocat i de les delegacions quan han estat acomiadats no es recuperaran... En els 1.800 milions també hi ha partides bloquejades que s’han dilatat, i se n’ha endarrerit la tramitació. Quan ha vingut el nou govern s’han desbloquejat, no s’han perdut, però hi ha tingut una incidència. Hi ha hagut entitats, especialment en l’àmbit dels serveis socials, que comptaven a rebre uns ajuts i unes subvencions per prestar serveis que no van rebre a temps, i van haver d’acudir al crèdit bancari ordinari, van viure tensions de tresoreria i, en alguns casos, ens consta que van haver de reajustar les plantilles temporalment o definitivament.

Amb el pretext de restablir l’ordre constitucional, van aplicar mesures innecessàries i desproporcionades. Hi havia alternatives: d’una banda, el diàleg; de l’altra, els tribunals. Són alternatives prèvies a la imposició coactiva del 155. L’aplicació del 155 va ser un fracàs perquè, si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es va trobar.

Tenien una obsessió amb tot el que era projecció exterior de Catalunya. D’això, sí que en van fer un seguiment molt rigorós i dur. El Departament d’Afers Exteriors en va ser objecte de manera molt notable.

Cadascú ho va viure de manera diferent i amb una intensitat diferent. [Roberto] Bermúdez de Castro [aleshores secretari d’estat] recriminava fa poc que la consellera Elsa Artadi i jo mateix no haguéssim dimitit en aquell moment. El primer dia d’aplicació del 155, ens vam reunir els secretaris generals que no havíem estat destituïts amb ella i amb el secretari del govern, i vam pensar que el millor que podíem fer era continuar als nostres llocs, perquè era la manera de fer d’enllaç entre tota la maquinària administrativa de la Generalitat i l’administració de l’Estat. Si no hagués estat així, haurien ocupat els nostres llocs i hauria estat molt pitjor. No va ser una situació ni fàcil ni agradable. Jo mateix, i companys meus també, havíem de parlar sovint amb subsecretaris d’Estat del ministeri que ens corresponia per rebre indicacions, demanar papers, etcètera. La nostra comunicació quasi diària era amb uns senyors que estaven en ministeris de Madrid. Van ser dies durs i complexos, també per als treballadors públics, als quals vull agrair la seva actitud en aquells moments. Quan en aquella reunió vam decidir continuar per intentar mantenir l’enllaç entre administracions, el que ens guiava era mantenir la dignitat institucional de la Generalitat, escapçada en la seva direcció política, i fer la mínima gestió per no perjudicar els nostres administrats.

Jo, ara, vist amb perspectiva, crec que no, perquè tenien molta informació prèvia de com funcionava la Generalitat i, si no haguéssim estat nosaltres, hauria estat l’escalafó inferior, que serien els directors generals o els subdirectors. Al final, no podien escapçar tota l’organització.

Hi havia de tot. Als funcionaris de Madrid els va suposar una feina afegida, no sé si incòmoda o no, però en qualsevol cas ells la van fer amb la professionalitat que els pertocava, seguint les directrius dels seus ministres corresponents. Però també hi va haver persones del mateix rang que feien el mateix amb una motivació diferent, d’estar molt a sobre del tema. Si jo ara li contesto si se sentien còmodes o incòmodes, puc endolcir-ho. No ho faré.

Hi ha un cert mantra que diu que ells tramitaven tot el que era ordinari. I el que fos extraordinari o estratègic, ja ho continuaríem quan acabés el 155. Molts dels temes ordinaris també es van parar, alentir o qüestionar. Jo superaria l’afirmació que tots els temes ordinaris els van tramitar.

Bloqueig pel bloqueig, de vegades per les temàtiques tenien una certa prudència, i bloqueig per la seva pròpia maquinària administrativa als ministeris corresponents.

Torno a no voler endolcir les coses. Poques vegades en van demanar d’una manera formal. Sí que és veritat que feien servir una fórmula: si feu una traducció al castellà, ho entendrem i potser anirem més ràpid.

El president Torra em va encarregar analitzar els danys que han afectat els àmbits de funcionament de l’administració. Per descomptat que la restitució del president Puigdemont i els membres del govern la desitgem i és prioritària.

Sembla que ara és una amenaça de moda des del PP i des de Ciutadans. Xavier García Albiol va dir fins i tot que aquest 155 no va ser prou contundent i Ciutadans, que hauria d’haver tingut molta més profunditat. És possible una nova aplicació del 155? Primer, ja l’han aplicat. Segon, és possible l’aplicació del 155 no només a Catalunya. El que demostra l’aplicació del 155 és que un article que no estava pensat per a una intervenció d’aquestes característiques es va aplicar a Catalunya, i ara es pot aplicar a qualsevol regió o comunitat autònoma d’Espanya. Penso en qualsevol lloc que ells puguin entendre que s’està portant malament.

Seria una manera semilight d’aplicar el 155. Ells li van donar la forma que van considerar. L’aplicació del 155 no atorga poders il·limitats al govern de l’Estat, però ells van entendre que els tenien. Si, a més, no tens capacitat de defensa, tot pot passar.

Nosaltres ho vam viure des de dins. Hi ha qui segurament tenia més informació. Jo respecto la decisió que va prendre el president Puigdemont. Ell va entendre que no hi havia garanties suficients que les eleccions evitessin el 155, i respecto absolutament la decisió que va prendre.

Entenc que aguantés fins a última hora, sí, però també entenc la decisió que va prendre en l’últim moment de no compartir alguna de les decisions finals que es van produir i de dimitir el dia abans que es produís la destitució. Jo, en canvi, no ho vaig fer. Entenc la decisió que va prendre al final, però la seva decisió no va ser igual que la meva.