“Per canviar el món”
La gala d’entrega esdevé un fòrum per reclamar la llibertat per als presos i el retorn dels exiliats
El president Quim Torra destaca “el republicanisme” com la voluntat de transformació social
El president de Mediapro, Jaume Roures, recorda que la República és construir una societat més justa
El president Torra va citar Carles Rahola i el seu republicanisme cívic i de transformació social
En la primera gran nit del setmanari La República , –la gala d’entrega de la primera edició dels Premis Republicans de l’Any– es va reivindicar el que significa “fer República” i el concepte de “republicanisme”. El president Quim Torra va citar un gironí i il·lustre republicà com Carles Rahola per explicar-ho: “El republicanisme és una manera de canviar el món de manera cívica.” Torra va destacar l’any de “victòria permanent des de l’1 d’octubre” i com “fer República és aquesta voluntat de transformació social”. “Això no va només d’un canvi d’himnes ni de banderes; sinó d’una nova manera de fer”, va reblar Torra en el seu discurs final, abans de la foto de grup dels premiats. Pel president de Mediapro i un dels guardonats de la nit, Jaume Roures, la República és “una feina quotidiana, la que té a veure amb la nostra sanitat, el dret a l’habitatge, a la igualtat plena entre homes i dones, al poder exercir el dret a decidir... construir una societat d’una altra manera”. Roures va recordar, ja amb un to més irònic, les fotos del rei emèrit espanyol, amb els saudites. Una monarquia de la qual “volem fugir” va recordar, en un vídeo, des de Waterloo, l’expresident Carles Puigdemont, que va destacar quins són els valors republicans: “els de llibertat i de la democràcia”.
Abans de començar l’entrega de premis, el director de La República, Carles Ribera, va agrair la confiança dels lectors i subscriptors del setmanari – “com totes les Repúbliques, aquesta també la fa la gent”–. Per a Ribera era “una font de satisfacció” entregar els premis Republicans de l’Any al mateix escenari, l’Auditori de Girona, “on fins fa no gaire es feia la gara-gara a prínceps i princeses i ara s’homenatja els exiliats i es reclama la llibertat dels presos”. L’ovació va ser llarguíssima, seguida dels crits de “llibertat, llibertat”, quan van pujar a l’escenari els familiars dels presos i dels exiliats. La presentadora, Xantal Llavina, va recordar que “llibertat” s’escoltaria repetidament al llarg de la nit; de fet és un clam des de fa moltes nits. En el seu parlament d’agraïment, la periodista Marcela Topor, parella de Carles Puigdemont, va agrair l’activisme groc, “als que aneu a sopar grocs i a pujar als cims”. Topor, però, també va tenir un “gràcies” per als “que no sou independentistes però feu causa comuna perquè creieu que s’han traspassat els límits, quan els més còmode seria callar”.
Nit de reivindicació i d’emoció a través de la música. La versió que de País petit van cantar a duet el músic de la Bisbal Miquel Abras i la cantant Neus Mar i amb un crit final de “Visca la Terra” va provocar una de les ovacions de la nit. Més sentida va ser l’espontani cant del públic que omplia l’auditori, que van acompanyar el clarinetista Marc Blasco, de Músics per la Llibertat i que, com cada dilluns, va interpretar El cant dels ocells. La sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona feia goig, plena i de groc, en una nit en què el groc ja es portava de casa. Moltes bufandes i llaços a la solapa. Amb tot, els assistents a l’acte van trobar-se al seient una capsa on un mocador groc va ajudar a fer “l’exercici d’empatia” amb el qual es volia crear proximitat, sentir-se a prop dels que estan lluny o a la presó. Fent cua, abans d’entrar a la sala, la Maria Carme Puigcorbé Bofill i el seu fill Xavier, els dos de Ripoll, destacaven que “cal ser a actes com aquests i a tots els que faci falta”. Per la seva banda, la Immaculada Salat i la seva filla havien vingut de Barcelona i es quedaven a fer nit a Girona per assistir als premis. “Per donar suport als presos i exiliats”, era la resposta unànime de la majoria dels assistents a l’entrega de guardons republicans. La Immaculada Salat es declarava “molt independentista” i destacava que no es feia prou. “Calen accions més fermes però amb seny”, concloïa. A l’entrada, i com un més, hi havia Maribel Sabaté i David Gabriel, mare i germà d’Anna Gabriel, que més tard pujarien a l’escenari a recollir el premi. Abans de dirigir-se a la sala on es rebien els premiats, autoritats i convidats, Maribel Sabaté donava també les gràcies a La República i recordava que s’han de fer més coses; cal una altra empenta”. Decidida, lluint el llaç groc, recordava que “hem de ser-hi, hem de lluitar”.