Els EUA comencen a retirar les tropes de Síria sense donar detalls del pla de sortida

El govern dels Estats Units va confirmar ahir que ha començat el procés de retirada de Síria, tot i els missatges contradictoris dins la mateixa administració Trump sobre el tema i sense un pla concret sobre com fer-ho.

“Ja ha començat el nostre procés de retirada deliberada de Síria”, va dir el coronel Sean Ryan, portaveu de la coalició internacional liderada pels Estats Units, que té per objectiu posar fi a Estat Islàmic (EI). Per ara no hi ha detalls concrets del pla de replegament. Escudant-se en “temes de seguretat”, el Pentàgon no ha detallat “calendaris específics, localitzacions ni moviment de tropes”. L’acció va començar dijous a la nit, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, i fins a l’hora de tancar aquesta edició només ha afectat una desena de vehicles i equipament militar.

No se sap encara què passarà amb els 2.000 efectius que els Estats Units tenen sobre el terreny i que el president nord-americà, Donald Trump, en un moviment inesperat que va agafar tots els aliats a contrapeu, vol retornar a casa al més aviat possible. Els soldats treballen conjuntament amb les milícies kurdes al nord-est de Síria contra els últims reductes d’EI. Fonts militars nord-americanes van assenyalar que s’havia desplegat una xifra indeterminada de tropes per ajudar al procés de retirada, especialment per garantir la seguretat. El començament de l’abandonament té lloc després de missatges contradictoris dins l’administració Trump sobre la decisió de sortir de Síria. L’assessor en seguretat nacional, John Bolton, deia fa pocs dies que la retirada estaria “condicionada” a la derrota d’EI i a la situació sobre el terreny, especialment la garantia de seguretat dels kurds, un procés que podria durar mesos o anys.

Trump aquesta setmana va insistir en la necessitat que fos una retirada ràpida, tot i matisar que es faria “a un ritme adequat mentre es continua lluitant contra Estat Islàmic”. La idea inicial era sortir de Síria en 30 dies.

Les crítiques despertades arreu, fins i tot dins el mateix govern –l’anunci de la decisió, el 19 de desembre passat, va provocar la dimissió gairebé immediata del secretari de Defensa, James Mattis,– no han aturat un president entestat a complir la promesa de sortir de la guerra siriana. Tampoc l’han fet enrere les crítiques dels aliats de la coalició.

Els kurds, tot i assumir que es tracta d’una decisió sobirana dels EUA, exigeixen que el pla sigui clar. D’una altra banda, Rússia es va mostrar incrèdula sobre la veritable intenció nord-americana a Síria, fins i tot dient que Washington “no és seriosa” quan diu que es retirarà perquè encara no ha vist cap pla ni estratègia sobre com abandonarà Síria.

Maria Zakharova, portaveu de la diplomàcia russa, va defensar que el territori fins ara controlat pels EUA hauria de passar a mans del règim de Baixar al Assad i que “un diàleg entre kurds i Damasc és ara d’una importància especial”.