Política

Veneçuela

La lluita pels recursos

Guerra per la petroliera

La pugna entre Maduro i l’oposició se centra ara en el control de l’empresa estatal de cru, principal font de divises del país

La justícia del govern de Caracas processa la directiva de la companyia nomenada per Guaidó

P

etrolis de Veneçuela SA, o simplement PDVSA, és el motor que mou Veneçuela. Dels seus pous de cru en surt el 94% de les divises que el país sud-americà rep per vendes a l’exterior. El problema és que avui està en crisi. La producció de PDVSA,en alguna ocasió la cinquena del món, és avui en el seu nivell més baix dels últims trenta anys i opera a un terç de la seva capacitat, amb 1,1 milions de barrils diaris. Amb tot, és la joia de la corona.

El govern de Nicolás Maduro i l’oposició, liderada per l’autoproclamant president interí Juan Guaidó, s’enfronten en una guerra pel control de la petroliera. L’últim duel es dirimeix als tribunals, després que el Congrés, sota control de l’oposició, nomenés una directiva paral·lela per administrar Citgo Petroleo Corporation, la filial de PDVSA als Estats Units. Guaidó va dir que els nous directors són “un pas endavant en la reconstrucció de PDVSA”.

El Tribunal Suprem, controlat per l’executiu, va ordenar a la Fiscalia General que obri un procés penal contra els quinze executius que va nomenar l’oposició per dirigir PDVSA. La mesura suposa el tancament de comptes bancaris i una demanda de captura internacional, perquè la majoria dels acusats viuen als Estats Units. “Això és una burla, un circ que s’està muntant per trepitjar la nostra Constitució”, va dir en roda de premsa el fiscal veneçolà, Tarek William Saab. Per Guaidó, en canvi, la directiva ad hoc busca recuperar l’empresa per a “tots els veneçolans”, encara que no queda clar com operarà PDVSA amb dues directives simultànies. En qualsevol cas, la batalla es concentra fora de Veneçuela, una mica més al nord, on hi ha el veritable objecte del desig.

Filial als EUA

La producció de PDVSA està arrasada per la falta d’inversions i la corrupció. Però la seva filial als Estats Units, Citgo, té molt bona salut. Fundada en la dècada dels anys vint, Veneçuela va aconseguir el control de la petroliera nord-americana als anys noranta. Citgo és, en realitat, una refineria que processa en tres plantes 749.000 barrils de cru per dia, dels quals només 200.000 procedeixen de Veneçuela. Segons l’últim balanç disponible, del 2016, la companyia va obtenir beneficis per 33.900 milions de dòlars. La direcció de Citgo, formada per catorze persones, és nomenada directament pel president Maduro i respon a les directives de Caracas. Però des de l’inici de la crisi, a finals de gener, l’empresa ha quedat en el centre de la pugna pel poder.

El primer pas el va fer l’administració de Donald Trump. A finals del mes passat, va bloquejar tots els actius de Citgo amb la idea de passar-los a un eventual govern opositor a Caracas. L’assessor de Seguretat Nacional de Trump, John Bolton, va dir que les sancions obtenen actius de 6.800 milions d’euros i que al llarg d’un any produiran a PDVSA pèrdues per 10.500 milions d’euros més.

Mentre l’ofec financer fa estralls en la decaiguda economia veneçolana, l’oposició intenta ara aconseguir la direcció de Citgo. El govern de Nicolás Maduro veu al darrere de la maniobra econòmica una escalada del que considera un intent de cop d’estat orquestrat des de Washington per quedar-se el cru veneçolà.

94
per cent
de les divises de Veneçuela provenen de la petroliera estatal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia