Cs, el PP i SCC porten Torra a la fiscalia pels llaços grocs
L’acusació dels populars és extensiva als funcionaris per no haver complert la instrucció de retirar-los
El president demana a la JEC que desestimi la denúncia de Cs perquè hi incorpora més símbols
Ciutadans (Cs) i el Partit Popular (PP) no desaprofiten l’ocasió per treure el màxim rèdit possible de la negativa del president de la Generalitat, Quim Torra, a complir l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC), a instàncies de la formació taronja, de retirar els llaços grocs i l’estelada dels edificis públics de la Generalitat. El que és en teoria una ordre per garantir la neutralitat de l’espai públic i evitar la utilització de símbols partidistes s’està convertint en el principal cavall de batalla electoral d’aquesta precampanya entre les dues formacions, que ahir van presentar escrits de denúncia davant la fiscalia contra Torra per no haver atès la instrucció de la JEC. El front anti-llaços grocs el completa Societat Civil Catalana (SCC), que també està ultimant la denúncia, que volen presentar al més aviat possible, segons va explicar el president, Josep Ramon Bosch.
Els anuncis es produïen l’endemà d’un nou intent d’un grup de persones per treure la pancarta de suport als presos polítics i exiliats, que conté un llaç groc, de la façana del Palau de la Generalitat, i que va acabar amb enfrontaments amb els Mossos, amb identificacions i amb quatre denúncies. Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa van presentar l’escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya per denunciar l’“incompliment” de Torra, ja que podria ser constitutiu d’un “delicte electoral i de desobediència”. “Es pensen que poden fer el que volen. No tenen impunitat”, va assegurar Arrimadas, que també es va voler desvincular dels grups d’encaputxats que dimecres i dijous van intentar despenjar les pancartes de les façanes de la Generalitat i del consistori barceloní.
La denúncia del PP la va presentar el secretari general del partit, Teodoro García Egea, a la Fiscalia General de l’Estat perquè emprengui les “accions penals oportunes” per un delicte de denegació d’auxili a requeriment d’autoritat competent, citant l’article 412.2 del Codi Penal, i un altre de desobediència, segons l’article 410. Però encara van més enllà i l’estenen a funcionaris autonòmics i municipals per no haver atès la instrucció de la JEC.
Torra al·lega de nou
A la tarda, el president va tornar a moure fitxa i va presentar un segon escrit a la JEC, aquest cop en forma d’al·legacions a la denúncia que Cs li va presentar perquè ordenés als Mossos retirar “símbols” i traslladés el cas a la fiscalia. El president demana que la desestimi al·legant que la formació taronja podria “induir la JEC a un error”, ja que hi inclou altres símbols, com ara pancartes a favor dels presos, i no només estelades i llaços grocs com indica l’ordre inicial. A més, afirma que les fotografies que Cs hi adjunta no es poden considerar proves, perquè no hi consta la data en què es van prendre.
Una altra consideració que fa és que es produeix “una situació especial en aquest període electoral” per la coincidència amb el judici de l’1-O al Tribunal Suprem, on sí que es va permetre la presència de llaços grocs a les solapes i on es produeix una “situació anòmala”, ja que Vox, un partit que es presenta a les eleccions, fa d’acusació popular. A més, demana que es considerin els llaços grocs “concordants amb la neutralitat prevista” en la llei orgànica de règim electoral general i assegura que no es poden associar amb una formació política perquè “s’han emprat de diverses maneres segons el país i el moment històric”, i en fa una llista amb diversos exemples.
La croada s’estén als ajuntaments
El PP i Cs estan estenent la croada contra els llaços als consistoris. A Girona ho va fer la portaveu del PP, Concepció Veray, arran de la decisió de l’alcaldessa Marta Madrenas de no retirar la pancarta de suport als polítics, una situació que s’ha repetit a Sabadell i a Salt. A Barcelona, la decisió d’Ada Colau de retirar el llaç i una pancarta d’Open Arms per contribuir que hi hagi “serenitat” en el debat electoral, segons el tinent d’alcalde de Drets Socials, Jaume Asens, va ser criticada pel regidor del PDeCAT, Xavier Trias, que la va qualificar d’incomprensible, mentre que Marta Rovira (CUP) va demanar que es tornin a posar les dues pancartes, així com el candidat d’ERC, Ernest Maragall, ja que les institucions “mai són neutres”.