El Parlament insta al compliment de la resolució de l’ONU
Demana a l’Estat que “compleixi les obligacions internacionals” i alliberi els presos polítics
El PSC diu que no és vinculant
El Parlament es va afegir ahir, amb els vots a favor de JxCat, ERC, comuns i la CUP, i en contra del bloc del 155, a la reclamació del govern i va aprovar una moció que exigeix a les autoritats de l’Estat que compleixin “les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans” i, en concret, el dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU, que reclama l’alliberament immediat dels presos polítics Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La cambra, a més, es compromet a restar “amatent” a l’opinió del mateix grup, que aviat s’espera que s’expressi en termes similars sobre la demanda presentada per Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Així mateix, la moció denuncia la “vulneració dels drets polítics” dels eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, a més de Junqueras, a qui es vol impedir exercir “sense cap base legal”.
El diputat d’ERC Ruben Wagensberg va recordar que 31 persones van ser alliberades el 2017 al món arran de resolucions d’aquest òrgan, que en els últims quatre anys han condicionat almenys vuit posicions del Parlament Europeu, per la qual cosa va instar el govern estatal, que en altres països ha defensat “a ultrança” informes d’aquest grup, a deixar de “buscar excuses” per no aplicar-lo. El PSC, Cs i el PP van recordar que la resolució “no és vinculant” i no té “cap efecte jurídic intern”, i van denunciar les “mitges veritats” i el “poc rigor” dels sobiranistes.
La cambra rebutja renunciar a la unilateralitat
La cambra va rebutjar ahir al migdia, amb els vots d’ERC, JxCat i la CUP, i l’abstenció dels comuns, que s’instés el govern a renunciar a la implementació de la declaració unilateral d’independència i les lleis de desconnexió com pretenia una moció sobre el rumb polític de l’executiu presentada per Cs. De fet, no es va aprovar cap punt del text, que era molt més ampli, ja que també demanava al govern que abandonés la “política d’exclusió sistemàtica” del castellà, que en edificis i espais públics “assumís” que s’ha de respectar “la més estricta neutralitat política” i, alhora, que retirés “de manera permanent” els llaços grocs i altres símbols d’edificis de la Generalitat. La moció reclamava igualment “el cessament dels injustificats tractes de favor” als presos independentistes i deixar de fer servir els conceptes exiliats o presos polítics per “respecte” als que “van suportar l’exili i van ser presos per lluitar contra la dictadura franquista”. El Parlament va rebutjar també condemnar els “intolerables i injustificats actes de violència, odi i atacs masclistes” el dia de la constitució dels ajuntaments, com a Barcelona.