Brussel·les es pronuncia a favor de Valtònyc en el cas de la seva extradició
La Comissió Europea posa de manifest que Espanya no podia reclamar el cantant amb retroactivitat, emparant-se en un codi penal posterior als fets
Galleda d’aigua freda de Brussel·les a l’Estat espanyol pel cas Valtònyc. La Comissió Europea va contradir ahir la tesi d’Espanya, que reclama extradir per la via directa el cantant Josep Miquel Arenas amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat. En la vista oral al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que examina els dubtes de la justícia belga sobre l’euroodre, l’executiu europeu es va posicionar en línia amb els arguments de la defensa del cantant assegurant que l’Estat va fer trampes en la seva petició de lliurament automàtic.
Les autoritats espanyoles exigeixen el cantant per una pena de presó de tres anys i mig pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diverses de les seves cançons. Tanmateix, la legislació europea només permet la via automàtica per crims com el terrorisme que, a més, siguin castigats amb almenys tres anys de presó. Valtònyc només va ser condemnat a dos anys per aquest delicte, però l’Estat va utilitzar un codi penal reformat en el moment d’emetre l’euroodre en què l’enaltiment del terrorisme ja era penat amb almenys tres anys. És a dir, el van aplicar retroactivament.
L’advocat de la CE, Rudi Troosters, va defensar que “només el dret concret aplicable” als fets és “rellevant per a l’euroodre”. A més, va remarcar que la normativa europea sobre euroordres no especifica concretament que s’hagi d’aplicar el codi penal del moment en què s’emet. “Ho hauria d’haver dit clar i precís abans”, va reclamar. Per contra, l’advocada de l’Estat, Sonsoles Centeno Huerta, va assegurar que “en cas de dubte” es tingui en compte el codi penal del moment en què es dicta l’euroodre perquè s’ha de prioritzar el bon funcionament de la cooperació judicial.
En aquest cas, Bèlgica va fer costat a la posició espanyola, ratificant aquesta tesi que l’executiu europeu va rebutjar alertant del problema d’impunitat que es podria obrir si es marca com a referència el codi penal en el moment de sol·licitar l’euroodre. És a dir, que els estats puguin rebaixar les penes per dificultar l’extradició automàtica en determinats delictes.
Un engany
L’advocat general del TJUE, que donarà la seva opinió no vinculant el pròxim 26 de novembre, també va qüestionar l’al·legat espanyol. En concret, va detectar una manca d’objectivitat. “Sembla que només ho plantegin perquè els va bé i ja està”, va assenyalar, alhora que es demanava quins eren els arguments jurídics, i no d’estat, per demanar aquesta interpretació de la llei.
“Ens van enganyar des del principi i per sort ho hem pogut corregir”, es va queixar el veterà advocat de Valtònyc i expert en euroodres, Paul Bekaert, al començament del seu al·legat. Bekaert va celebrar el plantejament de la Comissió Europea, mentre que el seu fill, també advocat, expressava les “bones sensacions” per la vista.
Replicant la representant espanyola, Bekaert va aprofitar per reivindicar que “cal donar prioritat als drets fonamentals” respecte a “la cooperació dels estats”. “Espero que aquest tribunal doni prioritat als drets fonamentals”, va concloure al final de la seva intervenció.
Amb tot, la decisió del Tribunal de Justícia de la UE no serà determinant per resoldre l’euroodre, perquè la justícia belga encara té altres opcions a considerar i les parts, en tot cas, podran recórrer contra l’eventual sentència.