Deia Jefferson que preferia els somnis del futur a les històries del passat. El desacomplexat Puigdemont és avui president per trencar amb els lligams amb el “putaramonisme”, i per crear un nou sistema operatiu. La concreció dels acords de gener ha arribat (més o menys) avui. I, en la moció, ha demostrat tenir molta confiança en si mateix. Políticament, ha arriscat en associar desconnexió i referèndum amb el pressupost. Ara la pilota és en mans d'una CUP que té un nou dilema shakespearià. Puigdemont és jeffersonià.