Política

MATHIEU DE TAILLAC

CORRESPONSAL DEL DIARI LE FIGARO, DE L’EMISSORA PÚBLICA RADIO FRANCE I DEL CANAL DE NOTÍCIES BFM TV

“No veig la independència a curt termini”

“El problema no desapareixerà: els independentistes no se’n tornaran a casa”

Els governants de França no empatitzen en absolut amb el dret a l’autodeterminació del poble català
Tenen més impacte i més presència en els mitjans internacionals les veus de l’independentisme
No veig cap oferta alternativa a la independència, però tampoc que l’1-O ajudi a solucionar res

Mathieu de Taillac (Bordeus, 1982) difon, des de Madrid, on viu des del 2005, les principals notícies que genera l’Estat espanyol a tres mitjans francesos de molt prestigi: el diari Le Figaro, l’emissora pública Radio France i el canal televisiu BFM TV. Taillac exerceix de corresponsal des de fa gairebé una dècada. El conflicte entre Espanya i Catalunya el té molt ocupat darrerament. I intueix que així serà durant un bon temps. Això no s’acabarà l’1-O, avisa.

Els mitjans per als quals treballa han ampliat la cobertura periodística amb motiu del referèndum de Catalunya?
Tant el diari com la ràdio tenen més interès en moments clau com poden ser el referèndum de l’1-O, però també per la Diada, les eleccions del 27-S... La ràdio, que té dos corresponsals, va incrementar la cobertura per la Diada amb un enviat especial. Estem pendents de veure quin dispositiu es farà per l’1-O, però probablement també disposarem d’aquest reforç.
Els seus lectors i radiooients segueixen les notícies referents al procés polític català?
No ho sé, no tinc gaires eines per saber-ho... Nosaltres, com a periodistes, ho cobrim perquè és un tema bastant important i sorprenent per a un públic europeu.
Sorprenent?
No hi ha tants països on s’estigui promovent un referèndum.
A França, en concret, hi ha expectació pel conflicte entre Espanya i Catalunya?
És un tema important però no és un dels temes més importants de la política internacional. Hi va haver molt més interès pel Brexit i l’elecció de Donald Trump i n’hi ha molt més per les guerres a Síria. L’interès pel cas català no ha estat lineal, puja i baixa constantment. N’hi ha en esdeveniments puntuals, com per exemple pel 9-N.
Quants editorials ha dedicat l’últim any ‘Le Figaro’ al procés independentista català?
Un, al juliol. Vam publicar dues pàgines, la 2 i la 3, és a dir, el tema del dia, amb una entrevista al president Puigdemont i un reportatge que vaig fer en dues ciutats que em va semblar que reflecteixen bé la pluralitat de la societat catalana: Berga, on governa la CUP, i Lleida, on l’alcalde està en contra del referèndum i no hi cooperarà. Va ser tema del dia i de portada.
I quina tesi defensava l’editorial?
Era bastant equilibrat. Parlava del distanciament entre les institucions espanyoles i catalanes i del problema de la independència, però no mostrava cap suport al referèndum, a diferència d’altres publicacions internacionals que sí que n’hi han donat. El diari no ha tornat a publicar cap més editorial però dubto que canviï d’opinió de la nit al dia.
Els altres mitjans francesos estan en sintonia amb la línia editorial de ‘Le Figaro’?
Hi ha pluralitat, però el cert és que es publiquen pocs editorials d’aquest tema. Fa poc Le Monde en va publicar un en el qual sí que es pronunciava a favor d’un referèndum, no crec que del de l’1-O, però sí que deia que el govern espanyol hauria d’inspirar-se en el cas escocès i, com a conclusió, el que hauria de fer és guanyar aquest referèndum.
Com va tractar el seu mitjà la manifestació d’un milió de persones a Barcelona l’11 de setembre passat a favor del dret a decidir?
L’11 de setembre vaig publicar una pàgina de prèvia i, l’endemà, una crònica de com havia anat la manifestació, que va ser una demostració de força de l’independentisme, no del dret a decidir.
Considera que es tracta d’un afer intern de l’Estat espanyol o creu que la comunitat internacional s’hi hauria d’implicar obertament?
No en tinc cap opinió. Jo crec que els estats naturalment són solidaris entre ells. Els governants de França sempre ho consideraran un assumpte intern. No empatitzen en absolut amb el dret a l’autodeterminació del poble català. Les seves declaracions sempre han estat molt clares i en la mateixa direcció. Ni tan sols els partits de l’oposició n’han fet gaire defensa.
Vol dir que l’independentisme està intentant sense gaire èxit el reconeixement internacional a la seva causa?
Té bastant èxit mediàtic. Els partidaris de la independència han dedicat molts esforços a parlar amb la premsa internacional i ho han fet més i millor que el govern espanyol. És molt més fàcil parlar amb representants de la Generalitat que no pas del govern espanyol per tenir les dues versions. Tenen més impacte i més presència en els mitjans internacionals les veus de l’independentisme. Però, en canvi, no han tingut èxit amb els representants d’altres països. I és bastant lògic, com et deia.
Com valora la irrupció de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació i impremtes?
La policia està fent tots els esforços per impedir que es faci el referèndum. Però jo, de moment, no he vist cap violació de la llibertat de premsa. El que veig és que estan buscant elements impresos que fan publicitat del referèndum, però no hi ha hagut cap atac ni han posat cap límit a les redaccions.
Creu que els catalans podran votar l’1-O?
M’imagino que hi haurà algun tipus de vot, el que no sé és en quines condicions. Em costa imaginar que les institucions espanyoles aconsegueixin que no hi hagi ningú a cap municipi de Catalunya que posi un vot dins d’una urna. Això ho veig molt difícil d’impedir. El que jo no sé és si hi haurà un cens fiable, un recompte fiable, si es podrà votar amb garanties, si serà una cosa semblant al 9-N...
Quina creu que podria ser la solució a les demandes catalanes?
No ho sé. Tampoc sé quines són les demandes catalanes... Em sembla que a Catalunya hi ha una societat plural i dividida, amb una part important a favor de la independència que està a prop de la majoria, no sé si una mica per sobre o una mica per sota del 50%. No veig cap oferta alternativa a la independència, però tampoc tinc clar que un referèndum unilateral, considerat il·legal i amb cap suport internacional, ajudi a solucionar res.
Quan vostè va començar a treballar sobre el terreny espanyol, ja fa gairebé una dècada, va preveure aquest desacord entre Espanya i Catalunya?
No, quan vaig arribar, no ho sospitava en absolut. Per a molta gent, l’evidència que aquest conflicte seria important i aniria per llarg va ser la Diada del 2012.
El va sobtar la capacitat de mobilització dels catalans?
Hi ha centenars de milers de catalans molt motivats i organitzats, sí. No és fàcil organitzar una manifestació gegantesca un any i tornar-ho a fer els anys següents.
Com intueix que s’acabarà tot plegat?
Continuarà després de l’1-O, però no sé en quina direcció. Si tots els actors continuen sense canviar les seves intencions crec que el problema pot quedar instal·lat. Si res no canvia, no veig ni una independència a curt termini ni tampoc que el problema desaparegui i la gent torni a casa seva.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxSí i la CUP negocien fer el ple abans que s’apliqui el 155

Els anticapitalistes volen la sessió com més aviat millor i la coalició vol esperar fins dissabte per saber com i quan l’Estat intervindrà l’autonomia

Es plantegen fer un debat de política general

Barcelona
 

L’executiu espanyol ultima l’abast de la intervenció

madrid
 

La divisió sindical afebleix la mobilització contra la reforma laboral a França

París
 

Querella per tortures contra la policia, pels actes de l’1-O

girona
 

Declara a Lleida per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme

Lleida
 

Malbaratament de pel·lícula

barcelona
 

La Diputació rebutja la presó dels Jordis

girona
 

De Guindos revela l’entrada de dipòsits i nega cap ‘corralito’

madrid
 

Estudiants al peu del canó

barcelona