L’expresident Pujol afirma que gran part de la classe política i l’opinió pública espanyola viu en la inòpia o és hostil vers Catalunya

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha publicat en el seu bloc personal un article on acusa bona part de la classe política espanyola i de l’opinió pública de viure en la inòpia o de ser hostil envers Catalunya. L’expresident recupera un article que va publicar fa dos anys i incorpora unes darreres reflexions fetes els dies 5 i 6 d’aquest mes d’octubre.

A l’article que ara recupera, Pujol fa una semblança d’Alberto Oliart (UCD), que va ser Ministre de Defensa del govern de Calvo Sotelo immediatament després del 23F. L’expresident explica que Oliart va passar uns anys vivint a Catalunya on va conèixer, mentre estudiava Dret a la Universitat de Barcelona a la dècada dels 50, “persones de la societat catalana més il·lustrada i liberal”, entre els quals hi havia Josep Mª Castellet, Barral, Ainaud, Joan Raventós o Casares. Oliart es movia en un ambient de “molt nivell intel·lectual”, que en ple franquisme “pensava en termes democràtics i europeus”. Aquelles persones eren catalanistes i, fins i tot, alguns estaven immerses en activitats clandestines. Oliart no era catalanista però va aprendre a interpretar el sentiment de pertinença de molts catalans a una nació que no era l’espanyola.

El 22 d’agost de 2010, el polític espanyol, en el transcurs d’una entrevista concedida a La Voz de Galícia, afirmava quan li preguntaven sobre les diferències entre el cas català i el basc que “a Catalunya mai hi haurà trets, però democràticament poden posar l’Estat espanyol contra la paret. El problema amb Euskadi és de violència, però no té la rotunditat de Catalunya”.

És en relació a aquesta resposta que Jordi Pujol afirma avui sense embuts que “no sembla que aquesta clarividència fos corrent ni en la política espanyola ni en la societat espanyola ni en el món intel·lectual espanyol. No ho va ser ni ho és ara”.

L’expresident considera que la manifestació més clara d’aquesta inòpia o volguda hostilitat es troba en el fet que “ningú de debò no es pregunta a Espanya -amb molt poques excepcions- què pot haver passat per a que s’hagi arribat a la situació actual”.

Podeu llegir l’article sencer en aquest enllaç.