Lamela vol la secessió al Suprem

Criminalitzar el sobiranisme en una causa única té els seus avantatges i els seus inconvenients. El magistrat del Tribunal Suprem (TC) Pablo Llarena ha de resoldre ara si accepta la petició d’unificar tres investigacions, com li sol·liciten la majoria de defenses dels imputats del govern i de la mesa del Parlament, a més de la mateixa instructora de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela. La jutgessa va entregar-li ahir l’informe que li va sol·licitar sobre l’estat de les dues causes que va començar a instruir, a final de setembre passat, primer contra els líders d’Òmnium i de l’Assemblea per sedició, i després va sumar la querella contra el govern per rebel·lió. La magistrada aposta per investigar de forma conjunta el que defineix com “una organització complexa i heterogènia per assolir la secessió de Catalunya i proclamar la república, en contra de l’ordre constitucional”, per tal d’aclarir “les responsabilitats individuals entre les autoritats governamentals, parlamentàries i civils”. Són els tres eixos de la “trama”, segons Lamela.

Per contra, la fiscalia del Suprem s’oposa a l’acumulació de causes, tot recordant la jurisprudència de la sala segona de l’alt tribunal (l’exemple més recent que cita és el cas d’Homs pel 9-N), la qual fixa que les persones no aforades no s’han d’incloure en les investigacions amb les aforades, tal com marca el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per garantir-los el dret al jutge natural i a una doble instància judicial. Hi afegeix que la darrera reforma legal recomana evitar les macrocauses per agilitar la justícia. En el cas del sobiranisme, s’hi podrien ajuntar 23 investigats, a banda dels onze càrrecs públics imputats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que, en principi, no s’unificaran al Suprem.

Amb tot, des de la fiscalia s’admet que l’anàlisi sobre l’acumulació de causes és “prematur” perquè les eleccions del 21 de desembre poden provocar que les persones aforades canviïn; com realment passarà. Hi haurà un ball d’investigats a l’Audiencia Nacional com al Suprem, que canviarà la seva situació política. La majoria de consellers del PDeCAT imputats no repetiran pel 21-D, a excepció de Lluís Guinó. La diputada d’ERC Ana Simó tampoc tornarà a la política. Per tant, hi haurà actuals aforats de la mesa del Parlament que, passat el 21-D, ho deixaran de ser, i exconsellers que ho tornaran a ser. El líder de l’ANC, Jordi Sànchez, s’estrenarà com a diputat, ja que és el número 2 de Junts per Catalunya, i per tant serà aforat i la seva causa haurà d’anar al Suprem.

Amb les causes unificades al Suprem, que es presumeix de més garantista que l’Audiencia Nacional, els advocats esperen treure de la presó els presidents de les entitats sobiranistes (hi són des del 16 d’octubre) i els vuit consellers (des del 2 de novembre). No obstant això, el magistrat Llarena, en admetre a tràmit la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la mesa, no va ser pas tou, jurídicament parlant. Va indicar que hi ha indicis que podrien ser autors de rebel·lió, tot justificant la violència exigida en aquest delicte, amb només l’ostentació de poder-la dur a terme. Afirmació refutada de forma brillant per la defensa de Joaquim Forn, posant l’exemple d’un furt, en el qual implícitament hi pot haver intimidació i violència, i si passa el delicte s’eleva a robatori, i la pena és major, però si no, queda en un simple furt. En cas del procés d’independència, no va haver-hi violència als carrers, requisit pel delicte de rebel·lió, que implica penes de fins a 25 anys de presó; per tant, si es va cometre una il·legalitat, va ser un delicte menor.

En el seu informe, la magistrada Lamela fins i tot fa un organigrama de “l’organització criminal” cap a la secessió, en el qual a més del legislatiu, l’executiu i la societat civil, hi afegeix altres persones que van ajudar-hi, com des des del Diplocat i el CTTI, segons indica. L’acció la remunta al 2015, amb l’acord gens clandestí dels grups parlamentaris de JxSí i la CUP d’engegar el procés d’independència. Així, precisa la jutgessa, els investigats van executar “un marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria il·legal d’un referèndum, propaganda i moviments populars, amb autèntics actes sediciosos”. Lamela admet que “no tots els investigats apareixen com a responsables de tots els delictes”, dels quals curiosament cita “desobediències, prevaricacions, malversació de fons i sedició”, però no el de rebel·lió. Amb tot, assegura que “hi ha delictes connexos” i que si es realitza la seva investigació per separat “dificultaria el seu total aclariment”.