El govern aprova la llei de vegueries però no concreta totes les capitals
No defineix les de la Catalunya central i l'Alt Pirineu i l'Aran, i Montilla garanteix que no comportarà més despesa
Va ser José Montilla el que va decidir fa un mes que la llei d'organització territorial no estava prou madura per aprovar-la en el govern i ha estat ell el que ara l'ha desencallada. El president de la Generalitat va comparèixer amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, per donar compte de la normativa que divideix Catalunya en set vegueries. Es tracta, com va explicar, d'una entitat amb «doble ànima», ja que és l'àmbit de cooperació entre els municipis que la formen i, alhora, l'àrea en què es desconcentra el govern de la Generalitat en el territori. El mapa que surt de l'executiu en dibuixa set i deixa enrere les aspiracions del Penedès de tenir-ne una de pròpia, tot i que no es tanca la porta a la creació de noves en el futur si el Parlament les aprova.
La normativa també preveu la transició gradual de les diputacions als anomenats consells de vegueries, els òrgans de govern dels ens. En un primer moment, es començarà per les de les quatre demarcacions ja existents: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La primera vegueria de nova creació serà la de les Terres de l'Ebre, que es constituirà en un segon moment, i serà aleshores quan la de Tarragona passarà a dir-se «Camp de Tarragona». Per últim, arribarà el torn de l'Alt Pirineu i l'Aran i la Catalunya Central. Mentre la resta tenen definida la capital –vegeu fitxa adjunta– l'executiu no concreta quina serà la d'aquestes dues últimes. «Una llei del Parlament decidirà la seu institucional», apuntava el conseller fent servir la denominació tècnica amb què es refereixen a la capital. El govern evita així pronunciar-se sobre la disputa que mantenen Vic i Manresa, d'una banda, i la que enfronta Vielha, la Seu d'Urgell, Sort i Tremp, de l'altra.
L'establiment de les capitals de les vegueries és un dels aspectes que s'ha introduït en les negociacions de les darreres setmanes. La llei també ha sofert algunes modificacions respecte a la Val d'Aran. Si bé es reconeix que es relaciona directament amb la Generalitat –tal com fixa l'Estatut–, el govern l'ha inclosa en el consell de vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran.
No hi ha duplicitat
La nova organització territorial, tal com es va esforçar a deixar clar el president de la Generalitat, no comportarà cap desemborsament extraordinari, malgrat que es passa de quatre diputacions a set vegueries. «No hi ha cap mena de superposició d'administracions», defensava. «No hi haurà més funcionaris», insistia davant dels que consideren que, en l'actual moment de crisi, no és oportú aquest debat territorial.
Cronòmetre en marxa
Montilla, que ha volgut capitanejar el projecte malgrat que surti del forn de Governació, va donar per feta la feina de l'executiu amb una llei promesa des del primer tripartit, però pendent des del 1987. Ara, que tiri endavant, «depèn del Parlament» i «és responsabilitat de tots els grups», alertava el President. El cronòmetre corre en contra de la normativa. Tot i que l'executiu ha demanat que es tramiti per la via d'urgència, tan sols queden sis mesos per acabar el darrer període de sessions de la legislatura.
Si hi ha temps, l'executiu preveu que la nova organització territorial comenci a caminar abans de les eleccions municipals del 2011, que abans dels comicis ja s'estigui en la segona fase, en què ja s'hagi constituït la vegueria de les Terres de l'Ebre per a la qual es necessita el concurs de l'Estat, que haurà de modificar la llei orgànica de règim local. Montilla i Ausàs van confirmar que hi ha hagut converses amb l'Estat per fer les reformes pertinents.
Satisfacció dels partits
Amb l'olla de les reaccions territorials bullint, els partits del govern van rebre amb molta satisfacció l'aprovació de la llei d'organització territorial per part de l'executiu. En especial ERC, que és qui, des del Departament de Governació l'ha impulsada. Es tracta d'un dels projectes estel·lars dels republicans, juntament amb la llei de consultes o la del cinema. Des d'ICV, el president del grup parlamentari, Jaume Bosch, també va celebrar-ho apuntant que, en les últimes setmanes, s'ha avançat cap «al consens territorial», una feina que s'ha de continuar «al Parlament». El PSC va subratllar «la valentia i el rigor» de Montilla per tirar endavant una normativa pendent des de feia més de 30 anys. Des de CiU, en canvi, van criticar que s'hi hagi donat llum verd quan «no té el consens de ningú» i creu que només es fa «perquè no sigui dit que no es fa».
I la llei electoral?
Amb la llei de vegueries acabada de sortir de l'executiu i la de la Sindicatura de Comptes, que el president de la Generalitat va avançar que s'aprovarà «molt aviat», ara queda la llei electoral. La normativa, també pendent del primer tripartit, es treballa en ponència parlamentària per l'alt consens que requereix –dues terceres parts de la cambra catalana– i el grup, que ja s'ha reunit vuit vegades, està encallat en el model electoral. Justament ahir els grups van mantenir una trobada informal en què es va posar damunt la taula la possibilitat de prorrogar els treballs de la ponència, a la qual segons els terminis li queda un mes de feina. Els partits, però, van sortir de la reunió amb un moderat optimisme i apuntant que, malgrat les diferències, es pot avançar cap a la definició d'un futur «model català» més enllà de les propostes de cada formació.
«Jo no sóc candidat»
El president de la Generalitat va evitar ahir referir-se a la pugna que mantenen els seus socis de govern d'ERC i ICV-EUiA, sorgida després que el president dels republicans, Joan Puigcercós, exclogués els ecosocialistes d'un eventual nou govern amb el PSC. Puigcercós hi ha anat insistint –ha parlat de les «rebequeries» d'Iniciativa– i ha anat rebent rèplica d'ICV-EUiA, que ha demanat una trobada amb els republicans per mirar de signar un pacte de no agressió. «Jo no sóc candidat», va dir Montilla donant a entendre que no entrarà en les picabaralles dels socis. «Estic aquí fent de president», deixava clar després de la reunió del Consell Executiu. El president de la Generalitat va certificar la seva voluntat de «dedicar-nos a governar i a complir el full de ruta, a treballar al llarg de tota la legislatura».
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 03-02-2010, Pàgina 18
- El Punt. Barcelona 03-02-2010, Pàgina 18
- El Punt. Camp de Tarragona 03-02-2010, Pàgina 18
- El Punt. Comarques Gironines 03-02-2010, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 03-02-2010, Pàgina 18
- El Punt. Maresme 03-02-2010, Pàgina 18
- El Punt. Vallès Occidental 03-02-2010, Pàgina 18
