Política

POLÍTICA

Londres assetja Putin per l’atac a l’exespia rus

Creu de manera “gairebé unànime” que el líder rus va ordenar l’ús del gas nerviós en territori britànic

El Kremlin qualifica d’“imperdonable” l’acusació i confirma que respondrà a l’expulsió de diplomàtics dictada per May

El cap de la diplomàcia britànica, Boris Johnson, va assenyalar ahir el mateix president Putin com el responsable de la utilització d’un gas nerviós d’ús militar per enverinar l’exespia rus Serguei Skripal en territori anglès. “No tenim res en contra dels russos, no hi ha d’haver russofòbia pel que està passant”, va alertar Johnson. “La nostra baralla és amb el Kremlin de Putin i amb la seva decisió –i creiem de manera gairebé unànime que va ser decisió seva– d’ordenar l’ús d’un gas nerviós als carrers del Regne Unit, als carrers d’Europa, per primer cop des de la Segona Guerra Mundial”, hi va afegir.

La premier britànica, Theresa May, ja havia culpat l’Estat rus de l’intent d’assassinat de Skripal, un antic espia que va revelar als serveis secrets britànics (MI6) la identitat de desenes d’agents russos encoberts a Europa, i la seva filla, que també es troba en estat crític. May va lamentar que el cap del Kremlin, que aspira demà a la reelecció, hagués decidit actuar d’aquesta manera.

Mentre el govern britànic enduria ahir la pugna amb Moscou i personalitzava les seves crítiques en Putin, el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, rebaixava el to i alertava contra el retorn a una nova guerra freda abans que es pugui demostrar la culpabilitat de Moscou. Amb tot, Corbyn va afirmar que els laboristes no defensen Putin i que Rússia haurà de retre comptes si es prova que és al darrere de l’atac a l’exagent i la seva filla.

Les acusacions directes de Johnson, però, van causar indignació a Moscou. “Qualsevol referència o menció al nostre president en aquests termes suposa una violació sorprenent i imperdonable de les regles diplomàtiques sobre un comportament decent”, va declarar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

Rússia nega tota implicació en l’afer Skripal, pinta el Regne Unit com un poder postcolonial desconcertat pel Brexit i insinua, fins i tot, que Londres va fabricar l’atac en un intent de desfermar la histèria antirussa. Les relacions amb Moscou no han deixat de tensar-se des de l’assassinat de l’exagent del KGB Aleksandr Litvinenko amb poloni-210, el 2006 a Londres. La investigació d’aquell cas assenyalava també Putin.

Mentrestant, s’esperava ahir que Rússia complís les seves amenaces i que, en un gest de reciprocitat amb la decisió de May d’expulsar 23 diplomàtics russos, expulsés diplomàtics britànics. Quan li van preguntar si Moscou prendria aquesta decisió, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va somriure i va respondre amb un lacònic “Ho farem, és clar”, mentre que Peskov assegurava que la resposta arribaria en qualsevol moment.

Fins ara, Moscou s’ha negat a donar explicacions a Londres sobre com el Novichok, un gas nerviós desenvolupat pels militars soviètics, va ser utilitzat per intentar matar Skripal i la seva filla a Salisbury, al sud d’Anglaterra. El Regne Unit ha escrit a l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques, a la Haia, per obtenir una verificació independent de la substància letal utilitzada.

Skripal, de 66 anys, i la seva filla, de 33, van ser trobats inconscients en un banc públic el 4 de març passat. Un policia britànic que els va anar a ajudar també va resultar intoxicat i ara està en una situació greu, però estable.

Resposta als EUA

Els investigadors britànics treballen en la hipòtesi que una peça de roba, un cosmètic o un regal va ser impregnat amb la substància tòxica i va viatjar a l’interior de la maleta de la filla de Skripal, que la va obrir a Salisbury, segons assenyalava ahir el diari Daily Telegraph. Això implicaria, segons el rotatiu, que la filla de l’exagent fos seleccionada com a objectiu de manera deliberada amb la finalitat d’atacar el seu pare.

Mentrestant, el govern britànic va sumant suports en la seva confrontació amb Moscou. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar ahir que l’Aliança “no té motius per dubtar de les conclusions i valoracions del govern britànic” que assenyalen una responsabilitat de Rússia. “El Regne Unit no està sol”, hi va afegir Stoltenberg, que va recordar el comunicat conjunt de “suport polític” a May publicat dijous pels EUA, França i Alemanya.

D’altra banda, Rússia va advertir ahir que allargarà la seva “llista negra” de ciutadans nord-americans en resposta a les noves sancions anunciades dijous per l’administració de Trump per castigar la interferència russa en les eleccions presidencials del 2016. Moscou aplicarà “el principi de reciprocitat”, va assegurar el viceministre d’Afers Estrangers, Serguei Riabkov, que no va descartar mesures addicionals. Amb tot, Riabkov va intentar suavitzar el cop advertint sobre les conseqüències d’intentar “destruir” les relacions russoamericanes: “Aquests polítics juguen amb foc, perquè, alhora, estan minant l’estabilitat global.” Dijous passat, el Departament del Tresor va anunciar que dinou persones i cinc entitats russes veuran congelats els seus actius en territori nord-americà, i se’ls prohibirà qualsevol tipus de viatge o relació econòmica amb els EUA.

Entre els afectats, hi ha els tretze ciutadans i les tres empreses russes acusades de frau a la societat dels EUA i interferència electoral pel fiscal especial que investiga la trama russa, Robert Mueller.

L’asilat Gluixkov va ser assassinat

Redacció

El Regne Unit ha obert una investigació criminal per la mort de l’asilat polític rus Nikolai Gluixkov, empresari i ex-vice-director general d’Aeroflot, trobat dilluns sense vida al seu domicili de Londres amb senyals d’estrangulament. Scotland Yard assegura que no hi ha “cap prova” que relacioni la mort de Gluixkov, de 68 anys, amb l’enverinament de l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iulia, el 4 de març a Salisbury (Anglaterra). La causa s’obre després que l’autòpsia de l’empresari revelés que la causa de la defunció va ser una “compressió al coll”. Gluixkov era amic de l’oligarca Borís Berezovski, un enemic del Kremlin que va ser trobat penjat el 2013 al Regne Unit, i ell mateix era un crític de Putin. Paral·lelament, a Moscou, les autoritats van anunciar ahir l’obertura de les causes penals per l’intent d’assassinat contra Iulia Skripal, de 33 anys, i per l’“assassinat” de Gluixkov.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.