Un procés amb moltes peces
Falten encara mitja dotzena de judicis relacionats amb Gürtel, incloent-hi el que fa referència a les activitats de la trama entre 2006 i 2009
Molts dels ja condemnats tornaran a asseure’s al banc dels acusats
La sentència dictada ahir per l’Audiència Nacional correspon només a un dels deu judicis o peces en què es divideix el cas Gürtel, si bé es tracta del principal, ja que cobreix les activitats delictives perpetrades per la trama entre el 1999 i el 2005, durant l’etapa de José María Aznar al capdavant del govern.
Queden encara mitja dotzena de judicis pendents del cas, entre els quals el relatiu a la caixa B del PP, en què l’extresorer Luis Bárcenas tornarà a ser el protagonista estel·lar.
De moment, jutjats hi ha, a part de l’anomenat cas Gürtel Època 1, el cas dels vestits de l’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps, que en va resultar absolt; el cas Fitur sobre les maniobres de Gürtel per obtenir contractes en diverses d’aquestes fires (condemnes a presó, que ja estan complint, per a Francisco Correa; la seva mà dreta, Pablo Crespo i Álvaro Pérez el Bigotes) i pel cas de la caixa B del PP valencià (pendent de sentència). Queda encara mitja dotzena de judicis més: el de les activitats de Gürtel a partir del 2006 i fins al 2009 –amb una llista de 27 acusats entre els quals repetiran els caps de la trama–; el relatiu a la comptabilitat paral·lela del PP i el dels contractes per a la cobertura de la visita del Papa a València el 2006.
Aznar, època fosca
També el de les adjudicacions a Gürtel per part de l’Ajuntament de Jerez; els contractes de Correa amb Aena i els presumptes delictes fiscals d’Orange Market, la principal empresa de la trama a València. D’altra banda, la sentència coneguda ahir, que es pronuncia sobre fets que van tenir lloc principalment sota els mandats de José María Aznar, enfosqueix encara més el balanç d’aquells governs.
Dotze dels 14 ministres que van formar part de l’antepenúltim govern aznarista (juliol de 2002) estan implicats en causes judicials i tots ells –incloent-hi l’actual president del govern, Mariano Rajoy– podrien haver cobrat sobresous procedents de la caixa B que administrava Bárcenas, segons la documentació que va reunir l’instructor del cas Gürtel, el jutge Pablo Ruz.
Eduardo Zaplana, exministre de Treball i Afers Socials i exportaveu del govern espanyol, és l’últim ministre d’un govern d’Aznar detingut per un cas de corrupció. Zaplana, que va passar ahir a disposició judicial amb sis detinguts més, està acusat d’un suposat blanqueig, suborns, malversació i prevaricació en el cobrament de comissions per adjudicacions durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat valenciana. La jutge que instrueix el cas li va decretar, ahir, presó provisional sense fiança .
