La credibilitat de Rajoy

Un dels testimonis, de fet, va ser el president de l’executiu espanyol. La presència de Rajoy al juliol de l’any passat el judici que se celebrava a l’Audiencia Nacional va provocar un terrabastall polític, mentre que en clau judicial no va aportar llum sobre els tripijocs de la trama, ja que el líder del PP, amb un to entre irònic i despectiu, va aprofitar la compareixença per desmarcar-se dels fets investigats presentant-los fins i tot com a fets aliens al comportament general del seu partit. Ahir, poc abans de conèixer-se la sentència, Rajoy subratllava que els assumptes que ara s’estan jutjant “són de fa molt temps” i, en tot cas, considerava que el PP “és molt més que 10 o 15 casos aïllats”. La sentència, en canvi, posa en dubte la “credibilitat” del testimoni del president espanyol el qual, sota jurament i estant obligat a dir la veritat si vol evitar conseqüències penals, havia negat el cobrament de sobresous i l’existència d’una comptabilitat opaca.

El tribunal, si més no, assenyala la responsabilitat del partit i, sobretot, obre la porta a què pot passar amb les successives trames que queden per jutjar, entre elles el cas conegut com el dels papers de Bárcenas, pel fet que atorga absoluta versemblança a l’existència de l’anomenada caixa B; una trama “financera i comptable paral·lela a l’oficial existent com a mínim des de l’any 1989 i on les partides s’anotaven informalment”. Amb aquesta comptabilitat es pagaven sobresous als dirigents polítics del partit –entre ells figura el famós M. Rajoy– i el fons, que escapava d’Hisenda, es nodria a partir de les aportacions d’empresaris que es desviaven d’altres partides en les quals operaven Correa i el seu seguici.

Bárcenas i la dona

En tot cas, el panorama es podria complicar encara més per a Rajoy si, com havia amenaçat l’extresorer en reiterades ocasions, la seva intenció és buidar el pap davant la justícia sobre altres que encara estan sent investigats en el supòsit que es condemnés la seva dona. I ahir, l’Audiencia Nacional no es va creure la ignorància absoluta que esgrimia Rosario Iglesias respecte als moviments del seu marit amb diners a Suïssa i irregularitat comptables amb Hisenda i la condemnava a penes força elevades que impliquen ingrés a presó. La sentència conclou que el paper que s’atribueix Iglesias le relegaria “a poc més que un simple objecte i això no ho pot consentir el tribunal”. Tot el contrari, entén que la dona era copartícip de “l’activitat dirigida a enriquir-se de manera il·lícita”.

Els pretextos d’ahir de la formació conservadora i el seu intent d’allunyar-se d’una etapa política no va evitar, si més no, que la sentència provoqués un terratrèmol. De forma immediata, l’ombra d’una moció de censura tornava a planar sobre el panorama polític espanyol.

Canvi a La Moncloa

El primer a llançar la proposta va ser el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, el qual va reptar Pedro Sánchez a posar-se al capdavant per desallotjar Rajoy de la presidència del govern espanyol. A partir d’aquell moment, es va imposar el silenci al PSOE i fins avui al migdia Sánchez no dirà en quines condicions accepta el desafiament després de consultar la seva executiva. La major part de fonts properes al líder apunten que el secretari general anunciarà que presenta la moció, amb el benentès que està en l’obligació de moure fitxa –hi ha el precedent recent de cas Cifuentes i el seu polèmic màster– però imposant un seguit de condicions perquè es materialitzi. Així, assenyalen que ho vol fer amb els mateixos actors amb els quals va intentar guanyar el debat d’investidura el 2015: amb Podem i Cs i excloent expressament els vots d’ERC i del PDeCAT. Ahir mateix, el portaveu Carles Campuzano avançava el seu aval a una eventual moció per expulsar Rajoy, però les intencions del PSOE són les de tornar a burxar en la “incompatibilitat” declarada entre Iglesias i Albert Rivera. L’objectiu és, si aquest cop tampoc no prospera un acord a tres bandes, traslladar la responsabilitat a aquests dos grups. De moment, el líder de Cs es va mostrar força ambigu: d’una banda deia que Rajoy era massa dèbil per seguir al capdavant del govern i que, de facto, els taronja li retiraven el seu suport a partir d’ara, i de l’altra suggeria que l’independentisme s’aprofitaria d’una situació de debilitat en el supòsit que hi hagués un daltabaix i es convoquessin eleccions. La decisió, en tot cas, l’han deixat per al mes de juny.

Vot particular

Tot plegat, però, es produïa l’endemà que Rajoy hagués aconseguit aprovar els pressupostos de l’Estat per al 2018 que li podrien servir per allargar la legislatura dos anys més. La sentència, de fet, estava previst que es fes pública aquesta setmana i algunes fons apuntaven que s’havia anat endarrerint perquè el president del tribunal no tenia enllestit el seu vot particular. En el seu escrit paral·lel, el magistrat Ángel Hurtado rebutja la descripció del fets dels altres dos companys que firmen la sentència i que vinculen el PP a una trama corrupta instal·lada a les institucions que controlaven. Hurtado també es mostra contrari a la condemna a la formació conservadora defensant “la total absència de participació en els fets delictius i el seu desconeixement d’aquests”. Aquest magistrat, en tot cas, és el mateix que es va enfrontar a la resta del tribunal perquè no volia que Rajoy comparegués com a testimoni al judici. Sigui com sigui, el PP ja ha avançat que farà servir de base el seu vot per demanar l’exculpació de la formació.

La condemna a títol lucratiu s’ha de dir que també afecta la que va ser ministra de Sanitat, Ana Mato, exdona d’un dels principals condemnats per la trama, Jesús Sepúlveda, al qual se li han imposat14 anys de presó. En el cas de Mato es considera que va gaudir dels regals que van fer a la parella els membres de la Gürtel.