“Hi va haver un assetjament massiu, generalitzat i sistemàtic”
La vicepresidenta del govern espanyol durant el mandat de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria, va seguir fil per randa les acusacions que ja apareixen en els escrits d’acusació de la fiscalia per descriure la situació de “violència” que es vivia a Catalunya i també va parlar de “muralles humanes”, “assetjament violent”, “amenaces” i “coaccions” tant a membres del Cuerpo Nacional de la Policía com de la Guàrdia Civil, i fins i tot alcaldes. Informació que va assegurar que havia conegut a través de la que li arribava del Ministeri d’Interior i de la delegació del govern a Catalunya, així com per les imatges de televisió. Segons Sáenz de Santamaría, “hi va haver altercats diaris des del 20 de setembre fins al 27 d’octubre”. “En qualsevol actuació judicial es produïen aglomeracions”, va afegir. I va assegurar que “si no s’hagués convocat la gent com a muralles humanes per impedir l’actuació dels que estaven obligats a evitar el referèndum potser algunes imatges no s’haurien produït”.
Tanmateix, tot i aquest clima de violència narrat, l’exvicepresidenta va assegurar que es va mantenir al marge del dispositiu policial que havia dissenyat el Ministeri d’Interior amb l’enviament, el 22 de setembre, dels 6.000 efectius policials. Les mencions a la violència de l’exvicepresidenta van obligar les defenses a interrogar-la sobre el dispositiu policial. En aquest cas, l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, el penalista Xavier Melero, va ser el més incisiu, fins al punt que la testimoni no va poder aclarir si els 6.000 policies enviats ho feien per substituir o per reforçar el cos dels Mossos d’Esquadra. L’exvicepresidenta sempre es va mantenir ferma a defensar que els efectius policials van actuar seguint un mandat judicial, tot i que Melero va posar en evidència les contradiccions entre les primeres instruccions de l’ex-secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que limitava l’actuació dels cossos de seguretat de l’Estat i els instava a arreplegar-se en cas de grans mobilitzacions a favor dels Mossos, i el que va acabar passant quan es van suspendre les reunions i van acabar actuant per separat. Melero va intentar esbrinar els motius i si es tractava d’una pèrdua de confiança, però la testimoni no ho va aclarir. Tampoc va quedar clar per què el dispositiu policial es va decidir enviar el 22 de setembre arran dels fets del dia 20 i, en canvi, la sol·licitud per atracar els vaixells al port de Barcelona es va fer el dia abans. El ball de xifres també va afectar el nombre de lesionats entre els policies, i per primera vegada es va posar xifra, 93 lesionats, un nombre que l’advocat de la defensa d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, va contraposar amb el dels primers registres, en què es parlava de més de 400 ferits.
Ja en l’àmbit més polític, Sáenz de Santamaría va admetre que havia mantingut tres reunions amb el vicepresident Oriol Junqueras, però va assegurar que en cap moment va acceptar parlar de la convocatòria d’un referèndum perquè “la sobirania pertany a tot el poble espanyol”. Segons la testimoni, Junqueras no va mostrar interès a parlar de res que no fos la consulta, i tampoc va plantejar cap altra via per arribar a un possible referèndum. Interrogada per les defenses sobre una resposta política de l’Estat a la demanda de més de dos milions de persones que es manifestaven a Catalunya, la vicepresidenta va assegurar que la junta electoral va certificar que no s’havia celebrat cap referèndum l’1-O i que per part del govern de la Generalitat no es van plantejar altres vies, com ara una reforma de la Constitució. “Qui no ho va valorar van ser els que ara estan asseguts al banc dels acusats”, va reblar.
Els canvis en el govern de la Generalitat l’estiu del 2017, i més concretament quan el conseller Jordi Jané va optar per deixar el càrrec, va generar preocupació en el govern espanyol, segons va admetre l’exdirigent del PP. Tot i així, i malgrat que s’anaven aprovant resolucions sl Parlament, es va decidir no decretar cap estat de setge per no damnificar els ciutadans. “Vam optar per actuar directament en els implicats”, va reiterar a l’hora de justificar l’aplicació del 155 i la destitució dels membres del govern de la Generalitat que comportava aquesta mesura.
La declaració d’independència del 27 d’octubre també va formar part de l’interrogatori. De fet, va ser a paraules de la pròpia testimoni, assegurant que “les resolucions que no es publiquen no tenen valor jurídic”, que l’advocada Olga Arderiu, defensora de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, li va plantejar si sabia que la declaració del 27-O no es va publicar ni registrar, a la qual cosa l’exvicepresidenta va assegurar que ho desconeixia. Tanmateix, abans i interrogada pel fiscal sobre si creia que la declaració era simbòlica, la dirigent va respondre de forma taxativa amb una negativa.