opinió
Amb el molt honorable president Quim Torra
El millor que pot fer l’independentisme, en el seu conjunt, és reforçar la proposta unitària per la ruptura que ens ha fet el president en el seu missatge de Cap d’Any
Amb aquest article volem solidaritzar-nos incondicionalment amb el MH president Quim Torra i el MH vicepresident Oriol Junqueras davant una nova expressió de persecució política a l’independentisme i a les institucions del nostre país. Donem ple suport a la defensa digna i valenta de l’autonomia política de les nostres institucions feta pel president i tot el seu govern i ratificada pel Parlament en sessió extraordinària. Ens comprometem a participar en totes les iniciatives de desobediència civil que es promoguin, tot reclamant la màxima unitat d’acció de tots els actors. A més volem deixar constància que el que ens ha mogut a fer aquest article, per sobre de tot, és la voluntat d’arribar a la unitat estratègica que urgentment requereix el país.
No calia esperar el discurs de Cap d’Any del president per veure-hi un referent nítid a l’hora de marcar la continuïtat del procés i la permanència de l’esperit de l’1 d’octubre. El discurs va reunir molts dels valors que han caracteritzat els millors moments del procés: la unitat d’acció transversal, l’aposta per la internacionalització, la digna oposició als aplicadors del 155 i l’aïllament dels enemics declarats d’una resolució real i democràtica del conflicte català. Cal considerar-lo un dels discursos més decidits d’un president de la Generalitat en els darrers temps.
Cal dir, a més, que la proposta del president està basada en l’honestedat i la fidelitat al camí recorregut. Passi el que passi, creiem que hauria de servir de base als diferents actors del procés per refer el malmès full de ruta del moviment independentista. Sobretot si hem de ser pràctics i alhora fidels als avenços aconseguits fins ara. Això no significa que el que n’hagi de sortir no pugui ser una proposta superadora de la resta d’accions realitzades fins avui i que ens situï, amb realisme, en un nou escenari més unitari i ferm del que hem tingut des del nefast judici farsa.
En paral·lel a això, i reconeixent i aprofitant el lideratge del president Quim Torra, reforçaríem la unitat de la lluita independentista que representa el Consell per la República, l’entitat més unitària de què disposem, ara per ara, per aconseguir aquests objectius. El Consell ha de ser, juntament amb la mobilització popular permanent, l’autèntic motor d’aquesta nova etapa del procés cap a la independència. Facultar aquest pas permetria reivindicar el fet que fos el president de la Generalitat qui liderés la superació del marc autonòmic en coordinació amb la resta d’actors del procés.
Encara som a temps de fer els passos que ens permetran de recuperar de nou la iniciativa política. Certament, en aquest nou context, no podem acceptar com a element estratègic central de l’independentisme un pacte PSOE-ERC que no farà cap altra cosa que legitimar la repressió, afeblir l’independentisme i portar l’opinió pública mundial a donar per liquidat el procés, en passar a veure’l com una mera contesa entre partits dins el marc espanyol. A més, i tal com diu Vicent Partal, on s’és vist que es pacti políticament amb qui han estat, precisament, els “assassins” de la política i els corresponsables de tanta repressió, tants empresonaments i tantes inhabilitacions aberrants?
Si això passés finalment, bona part de l’excel·lent feina feta per internacionalitzar el conflicte quedaria anul·lada precisament ara quan aquesta via sembla agafar velocitat de creuer amb importants victòries en el camp jurídic. Deixar-ne ara la iniciativa en mans del PSOE, en lloc dels tribunals i les institucions d’Europa, seria donar una oportunitat d’or a Madrid de treure del pedregar el fatídic carro jurídic espanyol on ell sol s’ha ficat. Com molt bé diu l‘escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís: “Sols la confrontació amb l’Estat durà a Catalunya a l’encop la independència i una democràcia real.” Per això estem segurs que el millor que pot fer l’independentisme, en el seu conjunt, és reforçar la proposta unitària per la ruptura que ens ha fet el MH president en el seu valent i encoratjador missatge de Cap d’Any. I fer tot el que està a la nostra mà per a la conservació del seu càrrec davant una repressió política i un abús pseudojudicial absolutament impropis de l’Europa civilitzada i democràtica del segle XXI.
Aquest article ha estat signat per: Cristina Álvarez Degregori, Diego Arcos, Josep-Miquel Arenas (Valtònyc), Núria Bassa i Camps, Mingo Berrio, Susa Bonilla, Rosa Caballero, Tamara Carrasco, Josep Cruanyes, Àngels Folch, Carles Furriols, Enric Larreula, Hèctor López Bofill, Jordi Millà, Anna Puigdemont, Pilar Rebaque, Salvador Ribot, Marta Rotllan, Rosanna Royo i Pla, Carme Sansa, Jaume Soler i Pastells, Gerard Sesé, Toni Strubell, Amèlia Trueta i Llacuna i M. Rosa Vila Juanhuix.