Política

L’unionisme desvia l’atenció i xiula sobre la fugida de l’emèrit

Cs acusa Torra de voler tapar la “mala gestió” de la pandèmia i la corrupció pròpia, i el PP exalta la monarquia

Iceta proposa “reformes”, com ara retirar la inviolabilitat al rei, però fa pinya amb ell

Lluny tan sols ni de dedicar una mínima crítica a la fugida de Joan Carles I o a la “colossal corrupció”, en paraules del president Torra, que n’apunten totes les informacions aparegudes fins ara, els partits unionistes van decidir ahir continuar mirant cap a una altra banda i fer pinya al voltant de la institució borbònica, tot fent una demostració de fugida endavant en el ple monogràfic del Parlament sobre la corrupció reial, ja que no només van passar de puntetes sobre el tema central, sinó que encara van acusar el govern de voler “desviar l’atenció” sobre la “mala gestió” de la pandèmia i els casos de corrupció de l’antiga Convergència. “És una maniobra de distracció política de llibre”, acusava el cap de l’oposició, Carlos Carrizosa, que s’autoerigia en portaveu del “català emprenyat” i retreia a Torra que no hagués convocat el ple per parlar sobre les mesures per combatre els rebrots de la Covid-19 o per recuperar l’economia.

De Joan Carles I en va parlar ben poc. “De qui ha fugit el rei emèrit? Si no està ni citat ni investigat encara en seu judicial!”, emparava Carrizosa, que alhora defensava que “la monarquia no ha de pagar pels errors que hagi pogut cometre el rei emèrit”, tot parafrasejant el president espanyol Pedro Sánchez. I és que Cs es prenia el d’ahir com un atac “de traç gruixut” a “la nació espanyola” i al símbol d’una “majoria de catalans”, obviant que, segons totes les enquestes, és la institució més mal valorada i àmpliament rebutjada al país.

El partit taronja, de fet, ja va intentar que el ple no se celebrés, amb una petició de reconsideració que la mesa va tombar just abans que comencés, ja que adduïa que el Parlament “no té competències” per parlar de la monarquia, com va certificar fa uns mesos el TC en diversos pronunciaments, en què fins i tot va amenaçar penalment l’òrgan. En l’intent de vet, ahir no va trobar ni el suport del PSC, que es va abstenir. És clar que el líder socialista, Miquel Iceta, va utilitzar arguments força similars als de Carrizosa, tot acusant Torra de no saber “prioritzar” els debats que calen, i retraient-li que no anés fa vuit dies a la cita de presidents autonòmics. “Qui s’aïlla de les reunions multilaterals ho tindrà pitjor per treure rendiment de la bilateral”, advertia fins i tot en la rèplica de la tarda. L’intent de Cs, això sí, en la Diputació Permanent prèvia de fer comparèixer Torra per donar-ne explicacions no va prosperar.

“Generalitat medieval”

Com va fer també Carrizosa, Iceta va comparar la corrupció del rei emèrit amb la de l’expresident Pujol per preguntar-se si això donava dret a demanar de posar fi a una institució –igualment “medieval”, subratllava el de Cs– com la Generalitat. En aquest punt, fins i tot la líder dels comuns, Jéssica Albiach, va sortir a parar-los els peus, tot desmarcant-se dels socis al govern estatal i a Barcelona: “La monarquia és hereditària i la Generalitat es vota cada quatre anys, aquesta és la principal diferència. Per tant, sí que es pot confondre persona amb institució quan és hereditària”, els etzibava. I encara rematava: “No poden amagar-se en la mala gestió de la crisi sanitària o en la preocupació per l’inici de curs… Una crisi no en pot ocultar una altra.”

Les reformes del PSC

En tot cas, Iceta, que no va fer cap esment a la complicitat del govern espanyol en la fugida, sí que va anar una mica més enllà en la reflexió per reconèixer que “la monarquia espanyola té problemes”, que no comporten, segons ell, que s’hagi de suprimir –cosa que va deixar per “si mai hi ha les majories necessàries”–, sinó per “abordar reformes legals” que n’evitin l’actual “sensació d’impunitat”. “Abans de plantejar canvis de règim cal posar-se a fer reformes més urgents i necessàries”, proposava. Reformes, segons el líder socialista, com ara revisar els criteris d’aforament i inviolabilitat, perquè “ningú està per sobre de la llei”, o revisar els “honors atribuïts” a una persona si resulta demostrat que no n’era mereixedora.

El líder del PP, Alejandro Fernández, en canvi, va obviar la fugida arran de l’escàndol de corrupció i va defensar sense manies Joan Carles I com a símbol de “l’esperit de concòrdia” entre espanyols, i la monarquia parlamentària perquè “connecta a la perfecció la continuïtat històrica de les nacions amb la modernitat, i acaba consolidant democràcies sòlides”. Fernández, que retreia el “vol gallinaci” dels actuals comuns en contraposició a les “gegants” figures comunistes que van fer possible els pactes de la transició per “superar vells rancors”, va advertir que cal evitar “ressuscitar fantasmes del caïnisme de les dues Espanyes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès creu que les acusacions de Sánchez a Torra de judicialitzar el conflicte català “no són acceptables”

Barcelona

Calviño descarta un confinament generalitzat

Madrid

Trump té una pressa suprema

Washington

Clamor contra la repressió tres anys després del 20-S

barcelona

Territori Puigdemont

Girona

Valtònyc posa en risc els privilegis del rei de Bèlgica

Brussel·les
Societat

El conflicte a Justícia

barcelona

Torra a Sánchez: “Tros de quòniam”

barcelona

Els presos defensen el pas a JxCat per “coherència”

Barcelona