Política

Immunització accidentada

La vacunació a la UE arriba al primer mes amb entrebancs i ritme desigual

El regulador europeu obre la porta a autoritzar parcialment el vaccí d’Oxford a causa de les poques dades sobre els efectes en la gent gran

Fa just un mes es posaven les primeres dosis de la vacuna contra la Covid-19 a Europa enmig d’un ambient d’il·lusió i esperança. Les festes de Nadal van passar, una tercera onada ha arribat amb força i aquella alegria s’està perdent per moments. Fins ara, l’arrencada de la campanya de vacunació a la Unió Europea (UE) ha estat, en general, lenta, entrebancada i desigual.

Als problemes inicials d’adaptació als centres sanitaris i a les residències que començaven les injeccions en període festiu, s’hi han afegit en les darreres setmanes els problemes de subministrament. Unes dificultats que amenacen d’alentir la vacunació al febrer, quan precisament s’han d’administrar les segones dosis.

Per ara, menys del 2% dels europeus han rebut la primera dosi en el mes que fa que va començar la vacunació. Contrasta amb el 30% dels israelians i gairebé el 10% dels britànics que ja la tenen posada.

Amb tot, hi ha desigualtats entre els estats europeus. L’espanyol és un dels que lideren la cursa, juntament amb Malta, Dinamarca i Irlanda, que han vacunat entre el 4% i el 3% de la població. Per contra, França, Bèlgica i els Països Baixos estan a la cua d’Europa, amb menys d’un 1,6% dels habitants vacunats.

Però això només són les dades de la primera dosi. En fan falta dues per obtenir la immunització completa. Mentre que Brussel·les reclama tenir el 70% de la població immunitzada a l’estiu, ara mateix poc més d’un 0,1% dels europeus ho estan. Unes xifres que milloraran en les pròximes setmanes, quan el gros de persones que han rebut la primera dosi aquest últim mes obtinguin la segona.

Un pas, però, que podria endarrerir l’avenç global de la campanya de vacunació, perquè, amb la reducció de les entregues, els sanitaris hauran de prioritzar l’administració de l’última dosi, que s’ha d’injectar 21 dies després de la primera.

Distribució complicada

En l’últim mes s’han posat uns nou milions de vacunes a la UE, la majoria de Pfizer-BioNTech, que ara ha retallat les entregues del febrer per poder augmentar la capacitat de producció de cara a la primavera. Fins a mitjan gener no va estar disponible el vaccí de Moderna, però és difícil que ompli el buit, ja que Brussel·les en va comprar menys dosis. Ha pactat uns 160 milions amb Moderna i uns 300 milions amb Pfizer-BioNTech per a aquest 2021.

En vista d’aquestes dificultats, Brussel·les confiava en l’aparició d’altres vacunes al mercat per accelerar la campanya. En concret, esperava amb candeletes la d’Oxford-AstraZeneca, amb la qual ha pactat també uns 300 milions de dosis. Tanmateix, ja li està donant més maldecaps que alegries.

A les portes de rebre una possible autorització del regulador europeu, AstraZeneca ha retallat significativament les entregues per als països europeus. Un canvi d’última hora que ha indignat les capitals europees. A Brussel·les sospiten que s’ha venut les dosis ja pactades a altres països que han autoritzat abans la vacuna. En espera d’una reunió avui amb la companyia amb seu al Regne Unit, la Comissió Europea ja avança que vigilarà a partir d’ara les exportacions de vacunes produïdes en territori europeu. A banda del conflicte contractual, la UE també podria afrontar un repte afegit per a la campanya de vacunació amb la introducció del vaccí d’Oxford en els diversos sistemes sanitaris.

Decisió divendres

L’Agència Europea del Medicament (EMA, d’acord amb la sigla en anglès) va obrir ahir la porta a autoritzar-lo sols parcialment per les poques dades disponibles sobre els efectes entre la gent gran.

“Sense prejutjar el que puguin decidir els experts, és possible una autorització només per a un grup particular d’edat”, assenyalava ahir la directora de l’EMA, Emer Cooke, en una compareixença a l’eurocambra. Els experts científics es reuneixen divendres per decidir-ho.

Si es limités a la població més jove, les autoritats hauran de decidir com encaixen la vacuna d’Oxford en els actuals plans de vacunació, en què ara mateix són prioritaris els majors de 80 anys i el personal sanitari. Sobretot tenint en compte que arribaran poques dosis en les pròximes setmanes si no hi ha canvis en el nou calendari d’AstraZeneca.

LES XIFRES

70
per cent
dels ciutadans de la UE s’ha proposat tenir vacunats aquest estiu la Comissió Europea.
2
per cent
dels europeus, aproximadament, han rebut fins ara la primera dosi de la vacuna.

Inquietud per les noves soques

Natàlia Segura Raventós

En paral·lel a les dificultats pel subministrament limitat de vacunes, Europa viu amb preocupació la propagació de tres noves soques, detectades al Regne Unit, al Brasil i a Sud-àfrica. No només per l’augment del nombre de contagis que ja estan generant, sinó també per les repercussions que puguin tenir en la vacunació.

Per això, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha demanat més informació a les companyies farmacèutiques Pfizer-BioNTech i Moderna sobre l’eficàcia dels seus vaccins davant d’aquestes noves soques. La directora de l’EMA, Emer Cooke, va assegurar ahir que les dades disponibles indiquen que aquestes vacunes protegeixen de les noves variants de la Covid-19, però que cal “analitzar més dades” en aquest sentit.

D’altra banda, l’EMA també està estudiant si les dues vacunes autoritzades hauran de demanar un nou permís en cas que facin “canvis en la seva composició” per reforçar l’eficàcia contra les noves soques. Moderna ja està estudiant aquesta possibilitat per a la variant detectada a Sud-àfrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’EMA decidirà el proper 11 de març si aprova la vacuna de Janssen

Barcelona

Nova reunió d’ERC i JxCat per abordar un acord de legislatura a pocs dies de la constitució del Parlament

Barcelona

La UE aprova sancions contra quatre alts funcionaris russos per l’empresonament de Navalni

Brussel·les

L’Eurocambra tem que els tribunals de la UE tombin el suplicatori a Puigdemont per “irregularitats”

Brussel·les

Budó adverteix que la querella de la Mesa i el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau són un “avís a navegants”

Barcelona

La fiscalia recorre al Suprem el manteniment cautelar del tercer grau dels presos independentistes de Lledoners

Barcelona

Sànchez insisteix en la necessitat d’arribar a un acord amb ERC que garanteixi una “estabilitat sense sorolls”

Barcelona

ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, PNB i Bildu demanen una comissió d’investigació sobre el rei emèrit

Madrid

Torrent creu que Illa no es podrà presentar a la investidura

Barcelona