Política

MIQUEL SÀMPER I RODRÍGUEZ

ADVOCAT I EXCONSELLER D'INTERIOR

“El major Trapero mai em va intentar manar”

[...] Hi ha un pacte amb la CUP de governabilitat i s’ha comès l’error de dir, per governar, que no portarem antidisturbis
Hi ha coses que em grinyolen, com que es doblarà el nombre d’agents dedicats a anticorrupció; això ja estava previst

Va ser escollit per l’expresident Quim Torra com a conseller el 3 de setembre del 2020, quan va destituir Miquel Buch. Al cap d’un mes el seu avalador es va quedar sense presidència en ser inhabilitat, però Sàmper ja havia fet els primers canvis al cos –havia rellevat el secretari general, Brauli Duart–, i al cap de dos mesos va decidir restituir el major Josep Lluís Trapero. Va durar al càrrec fins al 25 de maig del 2021, quan el repartiment del nou govern va donar la conselleria a ERC. Ha tornat a la feina d’advocat, malgrat sonar com a conseller de Justícia, allunyat de la primera línia política, i ens explica com veu els últims canvis a Interior.

Què li han semblat les explicacions que va donar el conseller Elena dels canvis a la cúpula dels Mossos?
Ho respecto. Tot conseller té el dret i l’obligació de rodejar-se de gent de la seva confiança. Si considerava que estava més tranquil amb un altre equip, respecte al cent per cent. Hi ha coses que em grinyolen, com ara que es doblarà el nombre d’agents dedicats a anticorrupció; això ja estava previst...
Això li volia preguntar: quantes coses sobre el model i objectius del cos que va dir es poden atribuir a vostè?
A mi també em va passar. Donar 437 vehicles als Mossos i més de trenta als Bombers ho va fer el conseller Buch, i jo només els vaig entregar. Com el sostre dels Mossos, que ho vaig pactar dinant dues vegades amb el ministre Grande-Marlaska. L’important és que es facin. No intento apropiar-me res, explico la realitat, que no es van poder fer al seu moment perquè vaig entrar i al cap d’un mes em vaig quedar sense president. I per consolidar un tema així ho has de fer a través de la junta de seguretat, presidida pel president, i no en tenia. Amb les jubilacions, exactament el mateix.
Policia de proximitat, ciberdelinqüència, garantir l’exercici de drets i llibertats especialment a persones vulnerables, feminització del cos i obertura a perfils diversos d’acord amb la realitat social, prevenció i diàleg, policia comunitària... Tot això que va dir ja ho feien?
Amb els tancaments de la Cerdanya i el Ripollès per la pandèmia no teníem prou efectius per als torns, amb un 8 i 10% d’absentisme, prejubilacions, vacances, i vam fer una molt bona feina d’aglutinar la força dels Mossos amb la policia local. Era l’embrió del projecte d’unificació de totes les policies. Amb el major Trapero vam treballar en un projecte que gravitava a crear la comissaria de la dona, una contra els delictes del medi ambient, una contra els d’odi, la de la ciberdelinqüència; creàvem un cos de voluntaris en què sobretot joves en risc d’exclusió social fessin tasques, per exemple, d’acompanyar gent gran al metge, a caixers, etc. i tinguessin una via d’accés per entrar en la carrera de policia. Feminització? Vaig nomenar la comissària Marta Fernàndez responsable de la de Barcelona, una de les més importants. Aquesta injustícia s’ha de revertir, però hi ha pocs comandaments que siguin dones; per la raó que sigui, no els interessa.
Elena va justificar el relleu de Trapero per Josep Maria Estela per impulsar un model “més plural, més cooperatiu i amb més paritat i orientat al treball horitzontal”. No ho feia el major Trapero?
La direcció coral i que manava molt el major? Mai em va intentar manar, sempre va tenir clar que qui manava era jo. Té clar que és una estructura jeràrquica i que ell era el que manava més als Mossos i que tenia una persona que el manava. Discutíem? Molt, però era enriquidor. Li deia que volia una cosa políticament i em deia si era possible i entràvem en un període de discussió i al final sortia el que es podia fer. Acabava imposant les coses per la via del diàleg. És una persona que, si no tens una ingerència política i no pretens desviar-lo del que ha de ser un policia, treballa pel país. Té caràcter? Molt, però és que el cap dels Mossos n’ha de tenir, i el conseller també, potser una mica més. Seguretat ciutadana, ordre públic amb manifestacions i aldarulls, és política, i qui acaba autoritzant una càrrega és el conseller o el director de la policia, però en la policia judicial no es pot intervenir, ni em passava pel cap. El major ho tenia molt clar i és llicenciat en dret.
De què va servir restituir-lo?
Interior és una patata calenta per a la política catalana i no permet que hi hagi consellers molt de temps. Hi ha moltes discussions polítiques i pressions sociopolítiques... Ho tenia clar quan vaig entrar, i que hi havia eleccions en quatre dies, però si això és greu per al conseller i costa trobar-ne un que hi hagi estat més de quatre anys, potser encara ho és més per al cap dels Mossos. Cinc anys i cinc caps. Jo no sé què farà el conseller Elena amb el projecte nostre d’intentar adequar un decret de policia del 2011 desfasat a les necessitats actuals.
Ha parlat amb el major després de la destitució?
Sí, quan vaig saber-ho vaig parlar-hi un parell de cops. I ja s’ho veia a venir, però contra la decisió d’un conseller no hi ha res a fer.
Si el projecte es pot dir que és continuista, els canvis són polítics?
La grandesa a Catalunya serà quan no parlem d’Interior ni dels Mossos, quan la gent tingui clar que el dret a manifestació interpretat com diu Estrasburg et permet cremar un contenidor o quatre, però no cent. Si veus el dissabte de les manifestacions pel Pablo Hasél el passeig de Gràcia, l’edifici de la Borsa cremant-se, amb els comerços plens de gent que hi entraven a robar..., permetre això és estar fora del sistema, és violència per la violència. El dret a manifestació implica molèsties, però s’acaba quan la violència pot generar problemes greus a altres persones. És com els desnonaments, és policia judicial, però com que hi ha un pacte amb la CUP de governabilitat i s’ha comès l’error de dir, per governar, que no portarem antidisturbis, no és de possible compliment perquè qui ho ha d’autoritzar és el TSJC, i no ho farà. Sent progres com som, la policia catalana és la més escrutada d’Europa i admirada com diu la sentència de l’Audiència Nacional felicitant en deu pàgines el seu paper pels fets del 20-S i l’1-O de 2017, i no s’hauria de fer política amb la policia. No s’està aconseguint i és negatiu. Li vam deixar un projecte que crèiem necessari i, si en té un altre, que l’expliqui, i jo al seu costat. Els motius del canvi no els sé, no estic al govern, ni a ERC, ni a Junts...
Quan va restituir Trapero en va parlar amb ERC?
Vaig parlar amb el president Puigdemont i el conseller legítim Quim Forn. I a l’aleshores vicepresident Aragonès li ho vaig comentar com un fet.
Així no és estrany que Elena comuniqués la decisió de la destitució i el nomenament del comissari Estela només al president Aragonès.
No ho és. La decisió era meva i m’avalava la meva gent, nosaltres teníem un conseller més i érem partit majoritari. No tinc cap element per no creure’l i hem de desitjar que tiri endavant el seu projecte.
Deia que la grandesa del país seria quan no parléssim dels Mossos i fem el contrari. L’oposició demana comissions d’investigació i compareixences...
No podem pretendre ser un estat i qüestionar l’ordre públic, que és el que menys s’entén. Tenim la policia com a competència delegada i hem de respectar que pugui tenir errors i respondre per aquests errors, com quan un metge comet un error i respon la seva companyia d’assegurances o s’aparta un professor per un cas de pederàstia. Ningú parla de tot un sector quan això passa com sí que es fa amb els Mossos.
L’oposició parla de purga en el cas de la destitució d’Antoni Rodríguez com a cap de la comissaria general d’investigació criminal, recordant que va demanar empara al TSJC per pressions polítiques per investigar casos que afectaven càrrecs del govern i partits; per exemple, l’antic conseller Buch. Elena va dir que ni ho sabia ni havia de saber-ho. Vostè tampoc?
No, ho he sabut després. Dignifica molt la resposta del conseller Elena. No hi ha d’entrar perquè és la branca de la policia judicial i ha de ser independent el jutge i el policia. Jo mai em vaig interessar per cap investigació, ni m’ho vaig plantejar.
N’espera res, de la comissió del model policial al Parlament?
És un tema recurrent quan passa una desgràcia, com va passar amb el tema de l’ull de l’Ester Quintana. S’ha de tenir clar que les brigades d’ordre públic intenten restablir-lo quan es perd i han de tenir un mecanisme. La pilota de goma era lesiva i es va posar foam; ara no ens agrada i vaig ser jo que vaig dir d’anar al Parlament..., però s’haurà de trobar un mecanisme. Hi ha el gas pebre, que pot provocar un infart; els cavalls com al Regne Unit, que quan es desboquen poden matar persones; hi ha els gossos, que també poden matar, i l’aigua a pressió, que sembla el més net, però que si et toca al cap o al tòrax també et pot matar. Cap mecanisme dels que tindrà sobre la taula la comissió d’ordre públic que presideix la CUP serà agradable, perquè restablir l’ordre públic és utilitzar la força. La mediació? Sí. És un mecanisme en què necessites tenir un interlocutor, com quan a les manifestacions de la CUP hi havia el David Fernández i pactaven fins a on arribar. Ara no n’hi ha. A les del Pablo Hasél ho feien expressament perquè volien deixar en evidència que no es podia mediar.
A vostè li rebota el cas de la detenció de Marcel Vivet el 2019, quan encara no era conseller, però la família el va acusar de pressionar amb trucades per acceptar la seva culpabilitat.
Vaig donar la instrucció que se’l truqués, i a l’Adrià igual. Els dèiem que no tenien antecedents, que els demanaven un munt d’anys per entrar a la presó i que si tenien una condemna inferior a dos anys no hi entrarien. I els demanàvem que ens autoritzessin perquè convencéssim la fiscalia per una condemna menor i no entrar-hi. La fiscalia demanava cinc anys i em trobo, embolicat en un paquet, que els nostres serveis jurídics també demanaven presó i busco una solució, com a advocat i no com a conseller, pensant que si li passés al meu fill diria: “On s’ha de firmar?” Però tots dos són militants actius de la CUP i els assessora Alerta Solidària, van voler anar fins al final i crec que acabarà entrant. Van voler fer política i la mare de Vivet va parlar malament d’una trucada d’un assessor que tenia al departament i em va saber greu que no entengués que el conseller volia que el seu fill no entrés a la presó. Jo no hauria permès que el meu fill hagués fet política amb una qüestió tan sensible.
Els Mossos en boca de tothom i ara els Bombers per les presumptes irregularitats a la direcció que vostè va encarregar investigar i va portar als tribunals. Per què no va prendre la decisió d’apartar ningú del càrrec?
Ho vaig detectar en període d’eleccions, cap al 14 de febrer, quan ja estava en funció del càrrec perquè el cap de l’assessoria jurídica em va dir que hi havia factures de camions que s’havien revisat cinc o sis vegades en un mes, d’altres on deien que se n’havien fet de 700 vehicles de l’àrea de la Metro Nord quan a Catalunya hi ha 600 camions... Vaig encarregar una informació reservada i vaig donar 15 dies al director perquè em donés una explicació convincent; no ho va fer, vaig prorrogar-ho 15 dies i quan vaig veure que no me la donaven no vaig tenir cap més alternativa que passar-ho a fiscalia perquè, si no, sobre un presumpte delicte n’estaria cometent un altre: el d’encobriment. Em quedava un mes a la conselleria i hauria sigut maltractar una persona que es mereix els mateixos drets de presumpció d’innocència que qualsevol ciutadà i no vaig voler fer una doble condemna. Em va verbalitzar que no li va agradar que ho passés a fiscalia, però no vaig prendre una decisió que probablement hauria pres si hagués tingut quatre anys al davant. Vaig deixar que fos el conseller nou el que fes el que havia de fer.

Conselleria dormitori

Sàmper diu que el pitjor moment a Interior van ser els 15 dies de febrer de manifestacions per l’empresonament de Pablo Hasél. Va dormir a la conselleria i recorda la virulència de l’atac a la comissaria de Vic, reconeixent que si la unitat Arro de Manresa hagués intervingut cinc minuts més tard “hi hauria hagut morts”. A diferència de les manifestacions per la sentència de l’1-O, que tenien sentit “perquè era un poble cabrejat i tenien el suport de dos milions de persones per un ideari”, li dol que l’independentisme, del qual se sent part, “caigués en una trampa” i s’ho carreguessin els Mossos, “un dels nostres eixos de país” quan Hasél “no és independentista”, el van jutjar per un delicte desfasat d’injúries a la corona del Codi Penal espanyol i el va sentenciar un tribunal espanyol. “Tenen l’expertesa de fer que ens barallem entre nosaltres per coses seves”, lamenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona