Política

Desmemòria ultra

Vox i el PP han començat la seva ofensiva contra la llei de memòria democràtica del País Valencià

El projecte de “llei de concòrdia” preveu incloure les víctimes d’ETA i també del “terrorisme islàmic”

Amb només cinc articles, la “llei de concòrdia” liquida tota la feina de les entitats memorialistes

“Tenen un objectiu molt clar: volen fer-nos tornar al passat.” El síndic de Compromís, Joan Baldoví, va valorar amb aquestes paraules les iniciatives presentades fa pocs dies per Vox i el Partit Popular a les Corts Valencianes amb la idea de capgirar l’obra del Botànic. En una sola jornada, el 23 de març, les dues formacions reaccionàries van registrar fins a tres proposicions de llei en aquest sentit: una que promou la segregació lingüística i que establirà la consulta als pares sobre quina és la llengua en la qual volen que siguin educats els seus fills; una altra que reformarà la radiotelevisió pública valenciana i unificarà els seus dos ens en un, i una altra que vol substituir la llei de memòria democràtica per una altra que anomenen “de concòrdia”.

El document que s’ha entrat a les Corts Valencianes és molt breu, de només cinc articles. Però és suficient per acabar amb la llei de memòria del 2017, que en tenia 65 i es referia a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. I també per esmenar la llei espanyola, la feina dels historiadors i el treball de les entitats memorialistes. Per tal de diluir les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, Vox i el PP fan un aiguabarreig i les equiparen amb un ampli ventall de víctimes; bàsicament, amb la idea de diluir-les. Els redactors es remunten a la “convulsa Segona República”; o sigui, a partir del 14 d’abril del 1931. En el moment de presentar la proposta, el síndic de Vox, José María Llanos, va argumentar que amb aquesta ampliació pretenien incloure “les víctimes del Front Popular”, una coalició electoral que no es va formar fins al 1936. Quan un periodista li va fer notar aquesta circumstància, Llanos se’l va treure del damunt i va respondre-li que “no eren allí per fer una classe d’història”. L’ampliació de l’abast de la “llei de concòrdia” també es produeix en l’etapa més actual. De fet, comprèn “fins als nostres dies”, la qual cosa els permet incloure les víctimes del “terrorisme islàmic” o d’ETA; un fet sorprenent si tenim en compte que el marc d’aplicació de la llei és el País Valencià i que aquestes víctimes tenen una llei específica que les empara. De fet, l’article primer es remet a la llei 1/2004, d’ajuda a les víctimes del terrorisme. En el moment de presentar l’esborrany de la llei, el president valencià, Carlos Mazón, es va mostrar desafiant i va advertir: “Si a alguna persona no li sembla bé que s’uneixin les víctimes d’ETA, les onze víctimes d’ETA a la Comunitat Valenciana amb crims que no han estat resolts, haurà de donar explicacions.”

La “llei de concòrdia” valenciana també fa una esmena a l’espanyola i reconeix “el mateix règim de protecció i reconeixement a les víctimes de la Segona República i del terrorisme que a les víctimes a les quals fa referència la llei 20/2022, de Memòria Democràtica”. En l’exposició de motius també es fa una esmena a la totalitat a la tasca dels historiadors i, en l’exposició de motius, es justifica la llei amb l’argument que “mai hi ha hagut un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme”; una idea que parteix de la ignorància sobre la recerca que s’ha fet en l’àmbit regional i estatal, que no té res a veure amb els relats esbiaixats de personatges com Pío Moa, actualment superats. La llei fa una esmena a la totalitat a la que va aprovar el Botànic el 2017 i deixa anar que “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l’Estat en l’esfera de la consciència dels espanyols, modelar la seva memòria individual, impedir la llibertat d’opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s’ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan determinats partits polítics”.

La llei manté, en teoria, les activitats “d’indagació, localització, exhumació i identificació de les persones desaparegudes”, si bé caldrà comprovar quines directrius es donen des del govern valencià. També es dissolen tots els organismes que s’havien creat, com ara l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica. En el seu lloc es crea la “Unitat Valenciana de la Concòrdia”, adscrita a la conselleria competent en la matèria. Les línies d’actuació d’aquest nou ens es deixen en mans del responsable que es nomeni, que haurà d’actuar “atenent les directrius fixades pel Consell en el pla estratègic de concòrdia democràtica”. A l’hora de la veritat, doncs, l’activitat de l’organisme es deixa en mans del govern. També elimina totes les ajudes a les associacions de memòria democràtica i tots els procediments, a excepció de les exhumacions que ja s’havien iniciat. Finalment, la llei crea un catàleg de vestigis i llocs de la concòrdia, que són els espais “en què s’hagin produït fets de singular rellevància per la seva significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió en la memòria col·lectiva dels fets conduents i concurrents a les situacions que van portar a adquirir la condició de víctima”; una paràfrasi il·legible que vol insistir en la idea de diluir les víctimes de la repressió de la dictadura.

Esmena de l’ONU

Les lleis han rebut, de moment, el rebuig de les entitats memorialistes, del govern espanyol i fins i tot de les Nacions Unides. El 30 d’abril passat, l’organisme internacional va emetre un informe en què va alertar el govern espanyol que les “lleis de la concòrdia” posen en risc el compliment de la legislació internacional sobre “la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans”, i es demana que s’adoptin “totes les mesures necessàries per garantir el respecte als estàndards internacionals dels drets humans en matèria de preservació de la memòria històrica” davant unes normes que “poden invisibilitzar les greus violacions de drets humans” comeses durant el període del franquisme. Per la seva banda, l’executiu espanyol ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional les lleis de la “concòrdia” que s’estan impulsant al País Valencià i a les Illes.

També a les Illes Balears L’ofensiva de Vox i el Partit Popular contra la memòria democràtica també s’ha produït a les Illes. El 10 d’abril, Vox va registrar una proposició per derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Balears, aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol. I el govern del Partit Popular ha anunciat que tindrà el seu suport. L’associació Memòria de Mallorca ha convocat una concentració amb el lema ‘La memòria no es toca’ el 2 de juny vinent, a les set de la tarda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.