Política

judicial

La Fiscalia xifra en 486 els represaliats que es podrien acollir a l’amnistia

La Fiscalia General de l’Estat ha quantificat en 486 les persones que es podrien beneficiar de l’aplicació de la llei de l’amnistia. Segons un informe filtrat avui pel ministeri públic, tots aquests represaliats consten en 82 causes a diverses instàncies, ja sigui el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a més de les audiències provincials i de jutjats d’instrucció de diverses demarcacions judicials. Sobre aquestes dades, però, la mateixa Fiscalia fa un matís, com és que en alguns d’aquests procediments no podrà ser aplicable la norma ja que hi ha delictes pel mig, com el d’odi, que han quedat fora del seu articulat. A més, els càlculs del ministeri fiscal se centren en els procediments que segueixen tramitant-se en jutjats i tribunals, és a dir, no entrarien les causes arxivades o amb condemnes ja complertes, malgrat que en aquest darrer cas també podria tenir efecte l’amnistia en la cancel·lació d’antecedents penals. A banda, també hi ha d’altres procediments administratius o comptables —com el de les despeses del procés del Tribunal de Comptes— que la llei d’amnistia busca beneficiar.

Per concretar aquestes xifres sobre el territori, a l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos afectats, als jutjats de Barcelona, 18 i a la resta de jutjats de la demarcació, 16 més. A l’Audiència de Girona hi ha un procediment, als jutjats de la capital de la demarcació 12 més, a Figueres, 5 i a la Bisbal d’Empordà, un. A Lleida hi ha sis casos, i a Solsona un, mentre que Tarragona hi ha vuit afers, i a la resta de la demarcació n’hi ha quatre més.

Entre els casos que es poden veure afectats per l’amnistia es troba la causa principal del procés que s’ha investigat al Tribunal Suprem per sedició (un delicte ja desaparegut), malversació i desobediència, i que es divideix en dues branques: els líders independentistes ja condemnats, amb Oriol Junqueras al capdavant; i els fugits, entre ells Carles Puigdemont.

L’expresident de la Generalitat també està implicat en un altre procediment investigat al Suprem, el dels disturbis atribuïts a la plataforma Tsunami Democràtic d’octubre del 2019 a Barcelona, un cas que també s’instrueix a l’Audiència Nacional respecte a aquells que no estan aforats, com la dirigent d’ERC Marta Rovira. A aquesta investigació per terrorisme se n’uneix una altra, també seguida a l’Audiència, que la Fiscalia inclou entre les causes que podrien veure’s afectades per l’amnistia: la que manté l’espera de judici a dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per planejar accions violentes a seus oficials de Catalunya en resposta a la sentència del procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Retrets d’ERC i Junts a Sánchez per oferir regeneració tard i malament

madrid
Jordi Cordon Pulido
Portaveu de Compromís amb Torroella i l’Estartit (CambTE), a l’oposició

“No veiem clar el projecte de la Fundació Cousteau”

Torroella de Montgrí
ERC denuncia Tolo Moya

ERC denuncia Tolo Moya

estats units

Biden demana la prohibició de l’arma amb què van disparar contra Trump

barcelona
Guerra a Europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 95 presoners de guerra

Barcelona
regne Unit

Carles III presenta l’agenda reformista del nou govern laborista

barcelona
Tailàndia

Troben sis estrangers enverinats en un hotel de luxe de Bangkok

Barcelona
Política

Mor Alfons Llorenç, periodista i polític que va participar en la reconstrucció del País Valencià

judicial

El jutge del cas Pegasus no preveu amnistiar, per ara, l’exdirectora del CNI

barcelona