L’ultradretà Karol Nawrocki ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials d’aquest diumenge a Polònia amb el 50,89% de les paperetes, per davant del liberal i proeuropeu Rafal Trzaskowski, que ha obtingut el 49,11%, segons el 100% dels vots escrutats publicat aquest dilluns al matí al web de la Comissió nacional Electoral.

En total, Nawrocki, que té el suport del principal partit de l’oposició, l’ultraconservador Llei i Justícia (PiS), ha aconseguit 10.606.682 vots, mentre que Trzaskowski, alcalde de Varsòvia i amb el suport de la coalició governamental del primer ministre Donald Tusk, n’ha obtingut 10.237.177, informa Efe.

La diferència, un 1,78%, és mínima i suposa el segon revés en unes urnes presidencials per a l’aspirant liberal i europeista, que va perdre el 2020 amb una diferència també mínima del 2,06% contra l’actual president de Polònia, l’ultraconservador Andrzej Duda, que conclou l’agost el seu segon mandat consecutiu al capdavant de la prefectura de l’Estat del país centreeuropeu. Els sondejos a peu d’urna difosos un cop tancats els col·lectis electorals per dues empreses demoscòpiques havien atorgat a Trzaskowski, de 53 anys, una avantatja mínima sobre el seu adversari ultra, però dues hores després van donar ja en un sondeig més detallat Nawrocki com a guanyador, tot i que també per la mínima.

Després dels primers sondejos tant Nawrocki com Trzaskowski van reivindicar la victòria a les urnes. Aquesta situació va recordar a la de les eleccions presidencials de 1995, quan Lech Walesa es va enfrontar a Aleksander Kwasniewski i, tot i que els primers sondejos situaven aquest últim al capdavant de la cursa electoral, l’endemà va resultar guanyador el seu adversari i el cofundador del sindicat Solidaritat es va convertir en president.

El desenllaç de les presidencials té importants implicacions en el panorama polític polonès, perquè a diferència d’altres sistemes parlamentaris, el president polonès conserva atribucions estratègiques: comanda les forces armades, influeix en la política exterior i pot vetar lleis aprovades pel Sejm, la cambra baixa. Tot i que el Parlament pot anul·lar aquest veto amb una majoria de tres cinquenes parts, la coalició de Tusk no disposa dels vots necessaris.

Així, una victòria de Trzaskowski hagués significat alliberar el govern de Tusk del bloqueig amb què fins ara topen la seva agenda reformista i que prové del president Duda, del PiS. La formació ultraconservadora va ser la força més votada en les eleccions parlamentàries del 2023, però Tusk va esdevenir, aleshores, cap del govern al capdavant d’una coalició d’ampli espectre unida per desig d’acabar amb els vuit anys de domini dels ultraconservadors. Malgrat la victòria d’aleshores, Tusk no ha pogut complir les seves promeses electorals, com ara aixecar la prohibició quasi total a l’avortament, pel bloqueig que imposa el PiS a través del seu president lleial, Duda.

Per contra, la victòria de Nawrocki, de 42 anys suposa la continuïtat al capdavant de la Presidència polonesa de Duda. El triomf d’aquest exboxejador acabat d’arribar a la política amb un perfil euroescèptic pot significar una “guerra total” amb el govern de Tusk i situar Polònia en una trajectòria de conflicte amb Europa, ja que prioritzaria les relacions bilaterals amb Washington per damunt de la unitat de la Unió Europea.

Ha adoptat posicions dures en temes com a la immigració i ha mostrat afinitat amb el govern de Donald Trump, del qual va rebre el seu suport, i ha mostrat reticències cap a la integració d’Ucraïna a l’OTAN.