Política

Crides a la unitat que no sumen ni reagrupen

Un cinquantena d'intel·lectuals, artistes i polítics retirats fan un últim intent per empènyer partits i plataformes independentistes a generar un full de ruta comú de cara a les eleccions al Parlament. Fins ara totes les propostes han xocat amb enrocaments i fins i tot amb crisis endògenes, com les de la PDD , Reagrupament i el mateix moviment de la consulta popular

Un any i un mes després que Joan Carretero llancés, amb llenguatge mèdic, la proposta d'una candidatura "d'ampli espectre", la recepta ha fet un efecte limitat. El seu grup ha crescut, però no n'ha atret d'altres cap a un projecte comú. S'ha generat una expectativa incògnita amb Joan Laporta, han sorgit fórmules imitatives amb menys seguidors, com ara Suma Independència i, mentre se solucionava el daltabaix de la PDD, que ha deixat cadàvers, s'han produït crisis agudes a Reagrupament mateix i en el moviment de les consultes populars.

Ensopegada per la pregunta del referèndum
El darrer xoc es va escenificar divendres. Només havia passat una setmana des la presentació del que semblava un projecte sòlid per portar al Parlament una petició de referèndum oficial d'autodeterminació –impulsat per Alfons López Tena i Uriel Bertran en nom dels organitzadors de les consultes populars–, i s'obria una esquerda. O, més ben dit, es feia visible. Xavier Borràs, membre de Reagrupament, Miquel Àngel Gràcia, militant d'ERC del corrent crític Esquerra Independentista i presumptament urielista, i David Vinyals, afiliat a CDC i Reagrupament però actuant com a integrant de la Coordinadora Nacional de la Consulta, es van presentar al Parlament per entregar al registre la seva pròpia petició de referèndum.

La crisi es coïa des de feia setmanes, mentre López Tena preparava el dictamen jurídic segons el qual el referèndum és viable legalment. Va córrer la brama que, a la pregunta de les consultes sobre la qual han votat gaire mig milió de catalans –"¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?"–, s'hi havia afegit una introducció amb referències a les reformes constitucionals que hauria d'impulsar el Parlament per aplicar el resultat del referèndum si guanyés el sí.

Finalment, la fórmula presentada va ser: "Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular: ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?". Un matís per garantir que el Parlament se senti "vinculat" al resultat, segons Uriel Bertran. Un subterfugi per deixar en mans de la cambra les accions posteriors a la votació i "condicionar-les a negociacions amb Espanya que no tenen res a veure l'autodeterminació", per David Vinyals.

La mesa del Parlament, per tant, es trobarà a partir de la setmana que ve amb dues iniciatives populars per convocar el referèndum: la de Vinyals, Borràs i Gràcia –amb la pregunta sense cap introducció–, i la de Bertran, López Tena i 4.000 signants més que també actuaran com a promotors, tot i que tècnicament n'hi ha prou amb tres. Només coincideixen a voler veure què fa la mesa, que ha de donar tràmit o no a la petició. I posen la lupa sobre el president de la cambra, Ernest Benach (ERC), el vicepresident Lluís Maria Coromines (CiU, per CDC) i el secretari Antoni Castellà (CiU, per UDC).

Text promogut per Barrera i Broggi
Amb aquesta nova ferida oberta, aquest dilluns es presentarà a Òmnium Cultural el que podria ser l'últim intent d'unir totes les sensibilitats independentistes per a les eleccions del novembre. El Manifest a Favor d'una Conferència Nacional del Sobiranisme, promogut per Heribert Barrera, Agustí Bassols, Joan Blanc, Moisès Broggi i Oriol Domènech, alerta: "No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant (...). Per això, els sotasignants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder i de càrrecs, fem una crida a tots els moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d'acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units per prioritzar en tot moment l'objectiu de la independència". Fins dimarts passat, l'havien signat 54 personalitats polítics retirats, artistes i intel·lectuals.

Abans d'arribar a aquest punt, en els darrers anys han sorgit la PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat; la CUP s'ha enfortit en el terreny municipal però ha frenat el salt nacional –després d'una assemblea maratoniana que va deixar un sector del moviment insatisfet–; Reagrupament s'ha segregat d'ERC definitivament arran de l'article de Carretero publicat a l'AVUI i, posteriorment, un sector de la seva pròpia junta ha plegat enmig de gran escàndol.

Fredor gèlida entre Suma i Reagrupament
Paral·lelament, un col·lectiu que aparentment defensa la mateixa transversalitat que Reagrupament, Suma Independència, va sorgir al desembre amb l'ambició de fer de "ciment" per rejuntar els independentistes que recelen de Carretero, inclosos els d'ERC i CiU, però cinc mesos després es troben en guerra freda: la relació és "inexistent", segons l'exconseller. Per un dels promotors de Suma Independència i portaveu de Deumil.cat, l'exmilitant de CDC Enric Canela, el problema és "el pecat original de Reagrupament": haver mantingut el nom i els plantejaments de quan eren un corrent crític d'ERC.

L'última crida
A Reagrupament i Suma, la setmana passada s'hi va afegir un giny nou: Crida a la Unitat Popular. El nom  n'evidencia els orígens: membres de la CUP que sí que volen impulsar una candidatura per a les properes eleccions i independentistes procedents de l'ecologisme i del sindicalisme agrari, com ara l'exsecretari general d'Unió de Pagesos, Pep Riera, la figura amb més projecció amb què compten.

Per Carles Roca, regidor de la CUP a Cardedeu, i Marc Serra, també membre de la CUP i impulsor de la idea, la transversalitat que propugnen Reagrupament, Suma Independència i el manifest que es presenta dilluns "no és realista". No volen "independència a qualsevol preu", i el seu projecte de justícia social i defensa del territori és irrenunciable. Impossible cap entesa amb els altres projectes, si no es troben al Parlament, cadascú amb el seu grup: "Un grup parlamentari transversal necessitaria donar llibertat de vot cada dia per a la majoria de votacions. Ara bé, quan hi hagi una majoria social i parlamentària per obtenir la independència, aquell dia ens trobaran per votar junts", garanteix Marc Serra.

Cadascú des del seu balcó
Carretero ha encunyat una metàfora per descriure el panorama: "Tothom fa crides a la unitat, però cadascú des del seu balcó i sense intenció de baixar-ne." Ell mateix s'aferra al seu. Li sembla "una evidència" que Reagrupament és el projecte més madur i que la unitat ha de quallar a casa seva. Mentrestant, continuen esperant la decisió de Joan Laporta. "És prou potent perquè tothom estigui pendent d'ell, les coses són com són. I nosaltres no tenim cap inconvenient a posar-nos darrere d'algú que sigui més fort, perquè volem que això funcioni", conclou.

El diagnòstic dels observadors
Amb cert escepticisme però no prou per deixar-ho córrer, s'ho miren tot a una certa distància el sociòleg Salvador Cardús i el filòsof Josep Maria Terricabras, signants del manifest que proposa la conferència nacional pel sobiranisme. Tots dos recorren Catalunya participant en xerrades, actes i debats que s'omplen de gom a gom, i no perden de vista els 454.351 catalans que ja han votat sí a la independència en les consultes populars.

Per Terricabras, hi ha una solució ideal a "l'extraordinària capacitat de divisió que afecta històricament les esquerres i els moviments sobiranistes, no només el català", però és impossible. Seria la gran candidatura transversal que demana el manifest: una utopia. Però sí que és possible "un full de ruta comú cap a la independència pactat abans de les eleccions, una transversalitat només en aquest punt". Per aconseguir-ho, creu que el grup promotor del manifest ha de resistir fins a aconseguir reunir en el mateix local totes les plataformes i partits implicats.

Encara no hi ha els líders definitius
Cardús, que s'ha acostat prou a Reagrupament per veure'n els problemes reals, fa setmanes que alerta de la falta de maduresa dels lideratges del nou independentisme. S'expliquen "precisament perquè el moviment neix de manera poc dirigida, amb la lògica d'un moviment de base social, ara ja molt àmplia". La proximitat de les eleccions i la manca de projectes madurs hauria provocat, pel sociòleg, la "impaciència" de sectors com els promotors del nou manifest, que veuen que "seria ridícul que, a més d'ERC, es presentessin mitja dotzena més de grups".

I, després d'advertir de les ànsies de protagonisme d'alguns "grups que són quatre gats" marcats pel "friquisme", anuncia als noms que sobresurten ara mateix que s'oblidin de passar a la història: "Els que han de liderar realment el procés cap a la independència encara no els coneixem, sorgiran en els pròxims anys i no serà cap dels que ara veiem", sentencia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El jutge Ortuño defensa Llarena però creu que seria “més apropiat” un altre tipus delictiu que el de rebel·lió

barcelona

Tardà avisa que ERC no negociarà els pressupostos si Sánchez no insta Fiscalia a retirar les acusacions per l’1-O

Barcelona

Iglesias es reunirà aquest divendres amb Junqueras a Lledoners

Madrid

El govern de Flandes troba inèdit i “molt poc amigable” que Espanya retiri l’estatus diplomàtic al seu delegat

brussel·les

PP i Cs anuncien ofensives per “defensar” Espanya dels pressupostos de Sánchez

madrid

Iglesias insisteix que no hi ha data per a la reunió amb Junqueras a la presó

Arrimadas creu que Iglesias i Junqueras negociaran “impunitat penal” a canvi dels pressupostos

barcelona
En directe
Congrés dels Diputats

Els pressupostos de l’Estat, a la sessió de control a Sánchez

barcelona

Un diputat flamenc del parlament belga demana l’alliberament immediat dels presos polítics

barcelona