Enèsim xoc pel dèficit

Una carta remesa a la Generalitat va tornar a atiar el conflicte crònic amb l'Estat per l'incompliment dels objectius de dèficit. El govern espanyol hi fixava un ultimàtum de 15 dies perquè Catalunya elabori un pla econòmic i financer que garanteixi el compliment de l'objectiu de dèficit, fent ús de la seva capacitat d'intervenció sobre les finances autonòmiques. El govern català es va negar a retallar més serveis públics. “Si el Ministeri vol forçar, venir a retallar, o vol tancar un hospital ho haurà de venir a fer ell mateix”, va sentenciar el vicepresident Oriol Junqueras. El també líder dels republicans es va reunir poc abans amb Carles Puigdemont al Parlament per abordar l'enèsim xoc institucional amb Madrid.

La Generalitat, però, no és l'única afectada pel cop de puny sobre la taula que feia l'executiu espanyol després d'anys d'incompliments dels objectius de dèficit que tant els territoris com l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) havien advertit que eren impossibles d'assumir. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va exigir dimecres per carta al govern català i als d'onze territoris més que van vulnerar els sostres fixats per a l'any passat que concretin com faran una retenció de crèdit que garanteixi que enguany s'ajustaran al llindar del 0,3%. I és que l'incompliment del dèficit habilita el govern espanyol a aplicar les “mesures coercitives” que preveu la llei d'estabilitat pressupostària. Un reguitzell d' iniciatives esglaonades que podria agreujar el control estatal sobre les finances de la Generalitat fins a la pràctica intervenció de l'autonomia. D'acord amb la norma, si la Generalitat s'hi negués i el conflicte arribés a un estadi extrem, l'Estat podria recórrer a l'enviament d'experts i a forçar el compliment de les ordres de Madrid. Ara bé, això requeriria un pronunciament previ del Senat, d'acord amb el controvertit article 155 de la Constitució.

Junqueras va denunciar que el Ministeri ha imposat tantes retallades durant els darrers anys que qualsevol tisorada més “és senzillament inaplicable”. La Generalitat, segons va subratllar, ja destina el 70% del pressupost a polítiques socials i gairebé el 90% de la despesa és finalista. Així que va instar Montoro a concretar a quina quantitat es refereix, atès que no la concreta en la carta. Fins llavors, el govern no pensa elaborar el pla que se li demana. Catalunya va tancar el 2015 amb un dèficit del 2,7% quan l'objectiu era del 0,7%. Un incompliment que es va agreujar per un canvi de criteri comptable de l'Eurostat que va forçar l'executiu a computar-hi el pagament d'unes obres anteriors al 2011. A la pràctica, si es descompta aquesta quantitat i segons fonts del Departament d'Economia, hauria de passar aquest any de l'1,95% al 0,3%. Un esforç ingent, amb el sistema de finançament pendent de renovació, i el compromís adquirit pel govern de presentar al maig un projecte de pressupost que inclogui la pujada de l'1% del sou dels treballadors públics i el pla de xoc social de 270 milions d'euros. Els plans de l'executiu de Puigdemont i Junqueras topaven així amb les pretensions de Montoro, que reclama als territoris que dediquin a sufragar dèficit els recursos que arribaran per la millora de les previsions de recaptació atesa la conjuntura econòmica i per la liquidació del sistema de finançament del 2014.

“No té cap sentit que el PIB més gran de l'Estat, el que creix més i el que destina el percentatge més alt a polítiques socials, vegi com aquestes partides són insuficients per als ciutadans”, va deplorar Junqueras. El vicepresident es va mostrar convençut, a més, que el moment en què arribava la carta de Montoro no era casual. Unes hores abans s'havia fet pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava els objectius de dèficit del 2013. L'Airef, a més, havia contradit l'argument estatal segons el qual el desviament del dèficit espanyol es deu als territoris i demanava no “demonitzar-los”. Després que l'Estat ha tancat el 2015 amb un 5% en comptes del 4,2% pactat amb Brussel·les, l'Airef preveia un nou incompliment per a enguany a causa de l'administració central i la Seguretat Social.