El final de l’‘impeachment’, a prop
Acaben les audiències públiques que investiguen Trump, que l’assenyalen com a instigador del xantatge a Ucraïna i l’aboquen al judici polític
Rudy Giuliani apareix com a operador principal de la trama
Han estat jornades maratonianes a la Cambra de Representants dels EUA, hores acumulades de preguntes i respostes sobre un únic tema: la trama ucraïnesa i el presumpte xantatge de l’administració Trump a Kíev a canvi d’un benefici polític. Dotze testimonis en dues setmanes intensíssimes, que ahir van arribar al final amb una conclusió prou evident: que el president estava al capdavant d’una conxorxa de quid pro quo que, després de ser descoberta i investigada, l’aboca a l’impeachment.
Els dos últims testimonis d’ahir van acabar de lligar la història, que va esclatar amb una denúncia anònima preocupada per com havia anat una trucada entre Trump i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. I aleshores es va destapar un esforç conscient i persistent per utilitzar el nou govern de Kíev per a un rèdit partidista. No obstant això, la punyalada mortal va ser la de l’ambaixador dels EUA davant la UE, Gordon Sondland, testimoni estel·lar que dimecres va deixar vista per a sentència una investigació que ha revelat moviments tèrbols, acords i compromisos al més alt nivell de l’administració nord-americana, trucades desconegudes i xantatges a gran escala.
David Holmes, un alt càrrec de l’ambaixada dels EUA a Ucraïna, va expressar ahir la “clara impressió” que tenia que el congelament durant mesos de més de 360 milions d’euros en assistència militar estava totalment lligat a la investigació altament desitjada per Trump contra el seu rival demòcrata Joe Biden, per “incrementar la pressió per dur-la a terme”.
Un dels elements més intrigants de la trama és el paper que va jugar Rudy Giuliani, advocat personal del president i exalcalde de Nova York, que apareixia com a element central en tots els relats dels testimonis com a missatger dels desitjos més opacs del president.
Una “granada”
Fiona Hill, exassessora del Consell de Seguretat Nacional en temes europeus i russos, va ser la més contundent en expressar el sentiment dels funcionaris que en algun moment es van veure tacats per la trama. “És una granada de mà”, va dir ahir, “empenyent clarament assumpte i idees que ens perseguirien” i que “faria esclatar-ho tot”. Mentre la defensa republicana queia a trossos amb el pas dels dies, els demòcrates cada vegada estaven més cofois de com anaven les coses. Per exemple, la tesi conservadora que els ucraïnesos no podien sentir-se víctimes de xantatge perquè no sabien que se’ls havia congelat ajuda militar la va enterrar Laura Cooper. Aquesta funcionària del Pentàgon va rebre comunicacions ucraïneses preocupades per aquest tema el mateix dia de la trucada Trump-Zelenski. La idea que la ingerència en les eleccions del 2016 va ser d’Ucraïna, contràriament a la conclusió de totes les agències d’informació, la va menystenir ahir Hill. “És una narrativa fictícia perpetrada i propagada per Rússia”, va etzibar-los.
Trump ahir va piular: “Mai hauria pensat que el meu nom estaria associat a la paraula lletja, impeachment”, en un últim intent de defensar-se. Insistint que mai va pressionar els ucraïnesos, que les trucades amb Zelenski sempre van ser “perfectes” i que mai va fer res de dolent, no ha dubtat a insultar funcionaris del seu govern, i fins i tot titllar d’“escòria humana” el demòcrata que lidera el comitè investigador, Adam Schiff.
El Congrés entra en recés per la festivitat d’Acció de Gràcies a partir d’avui mateix i no torna fins a la primera setmana de desembre. Encara no queda clar si cridaran més testimonis: els republicans volen que testifiqui el denunciant anònim que ho va fer esclatar tot, els demòcrates podrien posar el dit a la nafra i intentar que compareguin alts càrrecs com ara el secretari d’Estat, Mike Pompeo. L’altra opció és que sense més impediments el comitè encarregat dels interrogatoris faci l’informe que ha de distribuir per veure si hi ha base per redactar articles d’impeachment.
Si es conclou que sí, caldrà fer esborranys i textos consolidats, i dur-los al ple de la Cambra de Representants perquè siguin votats. En cas d’un vot afirmatiu, Trump es convertiria en el tercer president de la història d’afrontar un judici polític, que no començaria fins a principis del 2020 al Senat.
Possible nou candidat demòcrata
La matinada de dijous es va celebrar el cinquè debat d’aspirants del Partit Demòcrata a la presidència, en el qual va quedar clar que, tot i que el nombre de candidats encara és enorme, només mitja dotzena tenen la possibilitat reals de ser l’escollit. El debat va ser el més informatiu dels fets fins ara, ple de propostes i mancat d’atacs directes entre els 10 candidats que hi van participar. Tots van intentar evitar parlar massa del procés d’impeachment per centrar-se en assumptes com ara la salut o el canvi climàtic. Mentrestant, encara es debat si el partit aposta per la revolució progressista o per un candidat moderat. A menys de tres mesos per als primers caucus, a principis de febrer a Iowa, el planter demòcrata encara continua afegint aspirants. Mike Bloomberg, l’exalcalde de Nova York i filantrop, va fer ahir un pas més per convertir-se en candidat –seria el dinovè– a presentar els papers necessaris davant l’òrgan electoral. Tot i això, encara no ha fet l’anunci oficial.