Mor l’expresident egipci Hosni Mubarak, als 91 anys

Hosni Mubarak, el president que va governar Egipte durant tres dècades, fins a ser derrocat per una revolta popular i acabar assegut en un tribunal, va morir ahir en un hospital als 91 anys. Després d’hores de rumors, el canal públic de la televisió egípcia anunciava ahir, amb una breu alerta i sense gaires detalls, la mort de l’exdictador. La família i el seu advocat havien informat recentment que estava en cures intensives des de feia un mes en un hospital de les forces armades, on se l’havia sotmès a una operació per alleugerir les disfuncions de l’aparell gastrointestinal.

Mubarak va arribar a la presidència del país amb més població del món àrab el 1981, després que el seu antecessor, Anwar al-Sadat, fos assassinat. Al Sadat havia estat el seu company d’armes i Mubarak va ser el seu vicepresident des del 1975. Després de la mort d’Al-Sadat, el relleu en el càrrec li va venir a través del mecanisme previst en la Constitució. D’altra banda, la seva participació en l’ofensiva que Egipte va llançar contra Israel el 1973 –la coneguda com a guerra del Yom Kippur– li havia fet guanyar una àmplia popularitat. Secretari general també del partit únic que administrava el país del Nil, va ser confirmat en el poder amb plebiscits i eleccions no democràtiques, fins al 2005, quan Egipte va celebrar eleccions presidencials amb altres candidats. Durant bona part del seu mandat, Egipte es trobava permanentment en estat d’excepció des de l’assassinat d’Al-Sadat, fet que li va permetre l’ús indiscriminat de la força contra la població. El president es trobava cada cop més allunyat del poble. El 1995 fins i tot va ser objecte d’un atemptat a la capital d’Etiòpia. Les revoltes populars, que es van allargar divuit dies, per reclamar més democràcia i exigir la seva dimissió, el van obligar finalment a abandonar la presidència l’11 de febrer del 2011.

El món el va veure vestit amb la granota blanca dels acusats, ja derrocat, per ser jutjat per la mort de prop d’un miler de manifestants durant les revoltes contra el seu govern. L’acusació era sols una petita part de totes les tortures, morts i violacions de drets humans que havia perpetrat, a les quals s’hi afegien la privació de llibertats bàsiques i una àmplia xarxa de corrupció estesa a tots els nivells, tal com denunciava l’oposició. Finalment, va ser sentenciat a cadena perpètua el 2012, però la seva sentència va ser anul·lada i, en la repetició del judici, va ser absolt el 2014.

Mubarak va acabar finalment a la presó per delictes econòmics. Afectat per problemes cardíacs, que van planar durant tot el judici, la pena la va complir en un hospital a causa del seu estat de salut. Durant el judici va assegurar que moriria a Egipte i no fugiria com va fer el seu homòleg tunisià. Així ha estat.