Política

opinió

Voluntat, cautela i esperança

La reunió de l’Eurogrup que es va fer del 7 al 9 d’abril passat va representar, per les institucions europees, recuperar la centralitat en la presa de decisions pel que fa a la crisi sanitària i econòmica motivada per la Covid-19. L’acord que es va assolir de mobilitzar 540.000 milions d’euros en tres línies diferents d’actuació, totes relacionades amb posar solucions a la crisi, va representar una injecció de vitalitat europea, en front de les accions estatals descoordinades, i a més va marcar el camí de trobar una solució de més envergadura, la qual varen afrontar els caps d’estat i de govern, en el Consell Europeu que va tenir lloc el 23 d’abril. És veritat que hi va haver reunions prèvies i que es varen llimar els posicionaments extrems de fa un mes, que anaven des del no als eurobons per part d’Alemanya i els Països Baixos, a voler fons d’ajut a fons perdut, majoritàriament proposat pels estats del sud. La reunió va demostrar que hi ha voluntat d’entesa, que s’entén la gravetat de la situació, i també s’entén que, malgrat que les coses s’haguessin pogut fer millor, la veritat és que no hi ha culpables en aquesta crisi. Així les coses, hi ha l’acord d’establir un fons de recuperació de gran abast, tot i que no s’ha establert l’import, es parla que pot estar entre 1 bilió i 1,5 bilions d’euros, que se sumarien al pressupost previst per la UE, que volta el bilió d’euros i que també es podria augmentar. A més, ja aprovats de fa dies hi ha també els 750.000 milions d’euros que el Banc Centrals Europeu posa a disposició de comprar deute dels estats afectats i també els 540.000 milions d’euros que va acordar mobilitzar l’Eurogrup. Els governs dels estats són conscients de les seves línies vermelles per negociar i també de les necessitats de cada un d’ells i hi ha voluntat de trobar punts d’acord en l’àmbit econòmic i també en el polític, que probablement no satisfaran a ningú, però que permetrien un escenari d’entesa que seria molt bo per a la Unió Europea, però també per als governs dels estats i per a les empreses i els ciutadans i que hauria de calmar els mercats i generar estabilitat a la UE. És la Comissió Europea l’encarregada de teixir aquest acord i té temps fins al 6 de maig. S’albiren quinze dies frenètics de reunions i de propostes i contrapropostes, moltes de les quals ni veuran la llum pública, que haurien de desembocar en aquest macroacord tan esperat.

Amb tota la cautela del món, esperem que els dirigents comunitaris sàpiguen trobar la clau de volta econòmica i financera que faciliti l’acord dels 27. Els dirigents de la UE, i també els governs dels estats membres, són conscients de la responsabilitat històrica que tenen davant de la ciutadania europea, la qual s’ha de carregar de raons per creure que la UE és útil a les seves necessitats i més en aquests moments de crisi global. Es tracta de fer un cant a l’esperança i que els dirigents de la UE i els governs dels estats membres no malbaratin el somni d’una ciutadania europea que creu en la viabilitat d’una Europa respectuosa amb la seguretat, la llibertat i el benestar de les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia