Tres dels joves d’Altsasu accedeixen al tercer grau

Després de més de tres anys i mig privats de llibertat en diferents presons allunyades de casa i sense haver accedit a cap permís, els tres joves d’Altsasu Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno i Oihan Arnanz han accedit al tercer grau penitenciari, que els permetrà sortir del centre de Zaballa (Àlaba), on estan reclosos actualment. La junta de tractament de la presó alabesa va presentar una proposta en aquest sentit, que va ser resolta favorablement per la secretaria general d’Institucions Penitenciàries.

Els tres joves van ser informats ahir al matí per funcionaris de la presó de Zaballa de l’obtenció del tercer grau i, en conseqüència, avui mateix ja podran accedir als permisos corresponents a la seva nova situació penitenciària, segons va informar Altsasu Gurasoak, l’associació de pares i mares dels condemnats.

Els tres joves passen així a estar en la mateixa situació en què ja estaven des del desembre passat Iñaki Abad i Aratz Urrizola, que van rebre les penes més baixes dels que van entrar a la presó, quatre anys i dos mesos i tres anys i sis mesos, respectivament.

Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno i Oihan Arnanz, per la seva banda, són els que van rebre les més altes després de la sentència pel Tribunal Suprem de l’octubre del 2019, amb condemnes de vuit anys i mig a nou anys i mig. Així, dels set joves que van entrar a la presó el 2016, dels vuit que van ser condemnats per una baralla amb dos guàrdies civils, només dos continuen en segon grau, Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea, amb set anys i mig cadascun per un delicte d’atemptat a agents de l’autoritat i tres delictes de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat.

La vuitena condemnada, Ainara Urkijo, va ser sentenciada a un any i sis mesos de presó per delictes de desordres públics i amenaces i no va arribar a entrar a la presó.

Els vuit joves van ser jutjats primer a l’Audiencia Nacional espanyola per una baralla amb dos guàrdies civils l’octubre del 2016 a l’exterior d’un bar durant les festes locals d’Altsasu, que els va imposar penes de fins a 13 anys de presó. Totes les defenses van recórrer al Suprem, que va estimar part dels recursos i va rebaixar mínimament les penes en suprimir l’agreujant de discriminació en la seva actuació i l’agreujant d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat, que es manté en els delictes de lesions.