Política

Sàhara occidental

Els sahrauís denuncien 400 morts per mines i mig miler de desapareguts

Aprofiten la visita de la delegació catalana de diputats i regidors per denunciar que el Marroc incompleix l’obligació de senyalitzar els camps minats o vigilar-hi la circulació de persones

La comunitat refugiada sahrauí als camps algerians de Tindouf comptabilitza mig miler de persones desaparegudes, probablement mortes la majoria, i 400 morts per les mines antipersona escampades sobre el terreny per l’exèrcit marroquí, unes mines que haurien ferit dos milers de persones més. Tal com explica ACN, els refugiats reclamen la senyalització o vigilància de les zones afectades per evitar-hi el pas de persones. A més, la comunitat sahrauí reclama la intervenció de la comunitat internacional per defensar els seus drets.

Des que va començar el conflicte armat fa 48 anys es calcula que han desaparegut 445 sahrauís dels quals uns 350 podrien haver mort. La majoria pertanyen als territoris situats al nord del Sàhara occidental, on el president de l’Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Sahrauís (AFAPREDESA), Abdeslam Omar Lahsen, explica que els supervivents denuncien tortures i maltractament. Aquest diumenge han visitat la capital administrativa dels campaments en territori algerià, Rabouni, una delegació de diputats i regidors catalans en el primer desplaçament posterior a la pandèmia que organitzava el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble.

Amb l’ajuda d’experts del País Basc, des de l’any 2013 es duu a terme un procés de recerca de persones enterrades i d’exhumació de cadàvers. “Tenim 15 emplaçaments potencialment susceptibles de contenir cossos”, explica Omar. Aquest portaveu dels familiars de presos i desapareguts, però, denuncia que el Marroc comet crims de guerra perquè ataca civils en zones on haurien de poder accedir lliurement els observadors o el comitè internacional de la Creu Roja. Per tal d’identificar les restes exhumades s’ha posat en funcionament un procediment de recollida de l’ADN dels familiars de desapareguts per tal de poder comparar-lo amb el que s’extreu de les restes.

Pel que fa a les mines, el secretari general de l’Associació Sahrauí de Víctimes de Mines (ASAVIM), Daha Bulahi, denuncia que “el Marroc no col·labora per facilitar la mobilitat dels pastors o dels viatgers” tot i que, d’acord amb el dret internacional, els països que hagin escampat mines en un territori en conflicte estan obligats a evitar mals majors i a “posar senyals per advertir del perill o tenir l’espai sota vigilància contínua per evitar que persones o animals s’hi apropin”, explica. Els pastors de bestiar són els més afectats però també altres homes, dones i algun nen que topen de manera casual amb algun d’aquests artefacte explosius.

Bulahi mateix va ser víctima el 1994 d’una de les mines. Formant part dels equips per retirar mines, en va trobar una a la zona de Tifariti: “Tenia un accionador químic, amb dues substàncies separades per un vidre, i quan vaig veure que estava bé la vaig voler llançar i va explotar”, relata. El resultat van ser dos dits amputats i la pèrdua de l’ull esquerra després de ser evacuat d’urgència cap a l’hospital d’Alger.

Des d’AFAPREDESA, Omar conclou que no demanen res més que el que diu una interlocutòria del 2014 de l’Audiència Nacional “firmada per l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Maslaska” que estableix que s’ha de protegir la població i els drets humans tal com exigeix Nacions Unides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia