Per la qualitat democràtica

La Fundació Esplai ens emplaça a obrir un debat i recuperar la dignitat. Es tracta del resultat d'un procés de participació en el qual, durant un any, unes dues-centes persones de diversos punts de l'Estat han reflexionat conjuntament, i que surt com quadern de debat.

Aquest quadern és un text obert, punt de partença si voleu, per anar creant practiques que ajuden a regenerar la vida pública basades en una ciutadania compromesa i activa.

A l'acte de presentació que es feu al Cap i Casal, Alfons Cervera ens digué que havia llegit el paper “amb un ull posat en l'esperança i altre en una por insondable davant de tanta incertesa que ens envolta i es va incrustant en l'ànima”.

Comprovar que coincidim en la preocupació, i en la urgència de canvis qualitatius a les conductes i, alhora, a les institucions, fins i tot, en relació al funcionament dels partits o el moviments, resulta engrescador; hi ha eixides més enllà de la retòrica parlamentaria, o, al seu cas de limitar-nos a dipositar el vot a favor dels professionals o líders de la política.

Com apunta el professor Brugué “No existeixen solucions miraculoses però, estem convençuts que les sortides a l' actual crisi no seran individuals, sinó col·lectives,no seran econòmiques, sinó polítiques.

En definitiva, serà la política, protagonitzada per una ciutadania democràticament activa, la que ens permetrà recuperar la senda del progrés i el benestar”(de la introducció al quadern).

No estem davant d'un receptari que ens done formules a aplicar, sinó de propostes a comentar o posar en comú, amb l'objectiu de generar un pacte, un autèntic pacte per la qualitat democràtica, modificant tot allò que té el nostre sistema ja esgotat o caducat, millorant la democràcia no sols la representativa sinó afegint-li noves formes de gestió, intervenció directa i deliberació.

A més a més de votar, la democràcia es deu practicar-la dia a dia, en resum, tal i com s' apunta al quadern, s'enceta un canvi emprés clarament per la ciutadania, com si fos un nou “procés constituent”, sense començar de zero perquè la fulla en blanc no existeix, amb l'experiència ja d'una curta però intensa història democràtica i d'una transició ja acabada o superada, que jo qualifique de frustrant, amb les llums i les seues ombres.

Des de la perspectiva recent, per aquells que ens sentim , com apuntava Alfons, insatisfets i alhora amb esperança, resulta estimulant tindre a l'abast elements de debat, amb opinions diferents o reflexions, sobre un conjunt de problemes que tots i totes observem però que des de la sola individualitat no podem enllestir, puix, ens resulta difícil passar de la indignació a la praxis. Acceptem, doncs, la invitació que fa Esplai, cal un debat, o més d'un si es vol, segur que això ens ajudarà força a aconseguir més.