Política

La ruta es desvia a l'oest

Pas

Els refugiats busquen camins alternatius pels Balcans per arribar a Alemanya davant l'aixecament de la tanca entre Hongria i Sèrbia

Croàcia i Eslovènia plantegen corredors humanitaris fins a Àustria per als demandants d'asil

Hongria s'ha convertit en un tap. La tanca aixecada pel govern de Viktor Orbán i les noves lleis que criminalitzen la immigració amb penes de presó estan obligant els refugiats, majoritàriament provinents de Síria, a buscar nous camins per arribar a l'Alemanya somniada. Milers de demandants d'asil són a Sèrbia, i en pugen més des de Grècia. Travessar Croàcia i Eslovènia per arribar a Àustria no entrava en els seus plans, perquè és un camí molt més llarg que l'hongarès i no és pla, però el tancament de la frontera els empeny a agafar la nova ruta pels muntanyosos Balcans, a l'oest.

Davant l'arribada dels primers immigrants al seu territori –uns 180 abans del migdia–, el govern de Croàcia va anunciar ahir que permetrà el pas dels refugiats en aquest èxode cap al nord. Croàcia va entrar a la Unió Europea el 2013, però encara no forma part de l'espai Schengen de lliure circulació. Eslovènia sí.

Els refugiats arriben a la localitat de Tovarnik i la policia local els condueix fins a comissaria. Les autoritats locals esperaven l'arribada de mig miler de persones al llarg d'ahir. La major part de la frontera entre Sèrbia i Croàcia la dibuixa el riu Danubi, amb una estreta franja limítrof terrestre a la ciutat sèrbia de Sid, on arriben ara els autobusos amb refugiats procedents del sud de Sèrbia, de la ciutat de Presevo, a tocar de Macedònia. Van directes, no passen per Belgrad.

Rere la frontera croata hi ha vastes regions rurals que continuen minades vint anys després del final de la guerra entre Croàcia i l'aleshores Iugoslàvia. Els governs de Zagreb i de Ljubljana estan oberts a crear corredors humanitaris fins a Àustria. “He parlat amb la ministra de l'Interior d'Eslovènia; si cal també organitzarem corredors”, va afirmar a Twitter el titular de l'Interior croat, Ranko Ostojic.

“Podran passar per Croàcia, nosaltres els ajudarem a fer-ho”, va prometre el primer ministre, el socialdemòcrata Zoran Milanovic, que va criticar la política migratòria hongaresa per “nociva i perillosa”. “Els murs que s'aixequen no només no detindran ningú, sinó que envien un missatge horrorós i perillós [...]. El filat a Europa el segle XXI no només no és una resposta, sinó que és una amenaça”, va assegurar. Segons la mandatària, la crisi migratòria no acabarà aviat encara que la UE arribi a un acord en el repartiment per quotes dels refugiats.

Tot i la bunquerització, Hongria va interceptar ahir 519 refugiats que havien creuat la frontera després de dilluns a la mitjanit, quan va entrar en vigor la llei que penalitza l'entrada irregular. La policia els rebia amb gasos lacrimògens i amb canons d'aigua. Ja s'han obert fins a 91 procediments penals.

Croàcia sosté que té capacitat per allotjar uns 3.000 refugiats en un primer moment als centres d'acollida i en diferents instal·lacions policials. Al seu torn, Eslovènia té lloc per a un miler de persones.

El canceller federal austríac, Werner Faymann, viatjarà avui a Zagreb i Ljubljana per reunir-se amb els governs dels dos països. Uns 2.000 refugiats que esperaven ahir a l'estació de trens de Salzburg per viatjar cap a Baviera van sortir ahir a peu en direcció a la frontera amb Alemanya, en una nova marxa caminant com la que va forçar Hongria a traslladar de manera puntual refugiats amb autobús des de Budapest fins a la frontera nord.

Alemanya va introduir la setmana passada controls a la frontera amb Àustria. Des d'aleshores s'han produït aglomeracions monumentals a les autopistes que enllacen els dos països i les connexions ferroviàries estan saturades. Des de Salzburg fins a la localitat bavaresa de Freilassing, la primera, hi ha vuit quilòmetres.

Fernández Díaz insisteix que Ceuta és un altre cas

El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va insistir ahir que cal “diferenciar” entre els refugiats sirians que intenten arribar a Alemanya i el col·lectiu de persones que volen saltar la tanca de Ceuta i Melilla. Segons el ministre, “són milers” les persones que volen entrar a l'Estat per les ciutats autònomes del nord d'Àfrica i demanen asil, a raó de “50 diàries” de mitjana.

Berlín enviarà 950 militars al Mediterrani

El govern alemany va acordar ahir participar amb 950 soldats en la nova fase de la missió europea al Mediterrani. Els militars alemanys es desplegaran al sud de Sicília i davant la costa tunisiana i líbia.

Holanda prepara presons buides per a l'acolliment

Els Països Baixos estan adaptant presons buides, centres de congressos i altres edificis públics per allotjar els milers de refugiats que en les últimes setmanes han arribat al país a la recerca d'asil. Els centres penitenciaris d'Arnhem i de Haarlem albergaran centenars de persones, igual que el centre d'exposicions Jaarbeurs, d'Utrecht. Amsterdam se'n quedarà 1.500 però encara no se sap on.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.