Encara no hi ha acord?

Fa més d'una setmana que s'estan valorant els resultats de les eleccions del 27-S. Es continuarà amb aquesta dinàmica fins que es pugui constituir el Parlament –abans del 26 d'octubre–. Llavors –el 9 de novembre, aproximadament– hi haurà la investidura per reelegir el president de la Generalitat o designar-ne un de nou. És un procés molt llarg, i s'albira que com a mínim no s'acabarà fins que comenci la campanya electoral de les generals. Oficiosament està en marxa, encara que oficialment no comença fins a principis de desembre.

Són molts els ciutadans que creuen que les anticipades catalanes s'haurien d'haver fet després de les generals. Facilitaria possibles converses amb l'Estat que tard o d'hora s'hauran de fer. Amb tot, la pressió existent a Catalunya provoca que el clima polític català des de fa dies bulli de dia i de nit.

La democràcia va començar a l'antiga Grècia i els actuals grecs, malgrat les seves disbauxes, l'endemà de les eleccions –el dilluns següent–, que són obligades per a tots els ciutadans de menys de setanta anys, van per feina i constitueixen el Parlament, designen el president del govern i nomenen els ministres. Tot plegat s'acaba el dilluns al capvespre amb una gran cerimònia de focs d'artifici davant del Parlament. Els catalans lluny estem de la rapidesa grega, tot i que més lluny estan els nord-americans, amb un termini de dos mesos del dia electoral fins a la designació del president.

És més que probable que després del 27-S hi hagi acords provisionals o fins i tot estables. Que d'aquí a un mes tinguem un president/a del Parlament, de la Generalitat i uns consellers, com també és possible que la nostra classe política comenci a entendre que calen menys pressions, arribar a acords i sobretot anar per feina. El dia a dia comença a ser feixuc.