Atrapats al paradís

A mitja tarda d'ahir, Downing Street es va rendir a l'evidència. L'evacuació dels turistes britànics de vacances al centre egipci de Sharm al-Sheikh, al mar Roig, anava pel pedregar. Molt més lenta del previst, amb problemes operacionals derivats de la capacitat de l'aeroport, segons les autoritats egípcies, un portaveu del primer ministre David Cameron assegurava que el Regne Unit feia front a una “operació enormement complexa”.

Una forma implícita de dir que molts dels ciutadans que, des de dimecres al vespre, esperen per tornar a casa farien front encara a més retards. Dels 29 vols previstos, per transportar prop de 4.000 dels 20.000 britànics que hi ha al Sinaí, només vuit es van poder enlairar. Escenes de caos, d'ordres i contraordres a través de missatges SMS o correus electrònics als mòbils dels passatgers van ser la constant del dia a mesura que a avions ja en ruta cap a Egipte se'ls negava l'autorització per aterrar.

El primer dels vuit aparells retornats al Regne Unit va arribar a Londres a les 16.39, hora local. Els 184 passatgers havien pogut volar amb equipatge de mà però sense la resta de les pertinences, que van deixar enrere per ser transportades més tard en aeronaus especials de càrrega. L'embalum d'equipatges acumulats, i la impossibilitat d'emmagatzemar-ne més a les instal·lacions de Sharm al-Sheikh, va ser una de les raons exhibides per les autoritats egípcies per cancel·lar més de dos terços dels desplaçaments previstos.

Per a molts –a més de per a les 224 persones que van perdre la vida en el presumpte i cada vegada més probable atemptat de dissabte contra l'avió rus de Metrojet–, l'estada al paradís ha acabat en un malson ple d'inconvenients. A la pràctica, el xoc amb la realitat de la inseguretat global a què Occident s'enfronta per la pressió que Estat Islàmic (EI) estén des de Síria i el nord de l'Iraq sobre tot l'Orient Mitjà i, finalment, tot el món. Una pressió terrorista fruit, també, dels molts errors comesos per la diplomàcia occidental. D'altra banda, la teoria de la bomba instal·lada a la bodega del vol 7K9268 amb destinació a Sant Petersburg ha cobrat encara més versemblança al Regne Unit en les darreres hores. Dijous el primer ministre, David Cameron, ho apuntava encara que sense donar-ne la total seguretat. Ahir, però, citant fonts de la intel·ligència britànica, la BBC assegurava que els investigadors desplaçats a Egipte consideraven que un individu o individus amb accés al compartiment d'equipatges de l'Airbus sinistrat va o van col·locar el dispositiu a l'interior d'alguna maleta o a la part superior dels equipatges. Per tant, la fatal fuita de seguretat s'hauria produït no pas pel control dels viatgers sinó entre el personal de servei que atén l'aeroport, i que ara s'investiga.

Les evidències del soroll d'una explosió en vol enregistrada per les caixes negres, segons assegurava ahir a la tarda la cadena France Info, més la comunicació interceptada pels britànics entre militants d'Estat Islàmic, o de la filial del grup gihadista a la península del Sinaí, serien concloents en aquest sentit. Washington també va donar ahir credibilitat a la teoria.

I per bé que Moscou es mostrava caut quant a aquesta hipòtesi, el cert és que el president rus, Vladímir Putin, va ordenar a mitja tarda la suspensió de tots els vols de companyies russes cap a Egipte. La decisió, que no es revisarà fins que s'estableixi amb més certesa la causa de l'accident, reforça la sospita de l'atemptat.

Ahir, segons el servei en anglès de Ràdio Moscou, es comptaven per 15.000 els turistes russos atrapats a Sharm al-Sheikh. Els russos, amb dos milions de visites a l'any, constitueixen el 20% del turisme egipci, que veu trontollar ara una indústria clau per al país.

Si es confirma la teoria de l'atemptat, que EI hauria dut a terme com a represàlia pels bombardejos russos sobre posicions gihadistes a Síria iniciats fa un mes, la continuïtat de les operacions podria veure's compromesa. Amb tot, paradoxalment, demostraria també a Moscou la necessitat imperiosa d'implicar-se de debò en la resolució d'un conflicte que fa cinc anys que dura i que manté la regió al caire de l'abisme.