No tothom vol petroli més barat

Un informe publicat pel Fons Monetari Internacional (FMI) el setembre passat destacava la cada vegada més complexa situació de les finances públiques de l'Aràbia Saudita arran de la caiguda del preu del barril de petroli (159 litres la unitat). S'hi llegia que “la despesa del govern ha augmentat substancialment en els últims anys” i que, en conseqüència, el preu per barril per aconseguir un punt d'equilibri i poder sostenir la inversió sense entrar en zona de números vermells, “s'ha elevat a 106 dòlars l'any 2014”. El 2010 el preu de confort eren 69 dòlars.

El de l'Aràbia Saudita no és un cas aïllat. Des de fa més d'any i mig el barril cau en picat i la despesa pública dels grans productors no s'hi ha sabut adaptar. Els experts albiren o temen una crisi d'endeutament amb greus conseqüències.

A finals de l'any passat, l'Aràbia Saudita va anunciar una retallada en els pressupostos per al 2016, amb l'objectiu de reduir el dèficit públic, que havia arribat el 2015 a un insòlit 15% sobre el PIB. Fins ara, la paraula austeritat no es coneixia al regne. Ara ja sí.

El mateix informe de l'FMI afirmava, tanmateix, que en cinc anys el país podria entrar en bancarrota si el nivell de despesa continuava com fins llavors.

S'ha entrat, doncs, en una dinàmica de fitxes de dòmino, en què unes en poden arrossegar d'altres. Per exemple: Jordània, Bahrain, Palestina, Líbia i Egipte s'havien beneficiat molt de les generoses ajudes de Riad.

Però l'Aràbia Saudita ja no pot ser més generosa i, dels esmentats, qui en pateix les més greus conseqüències és Egipte, que durant anys ha rebut milers de milions de dòlars en divises, a més de tota mena de productes derivats del petroli.

Per a una economia que viu sotracs continus per causa del terrorisme, que afecta la seva primera indústria, el turisme, aquesta ajuda exterior és fonamental. Rússia és un altre dels grans perjudicats per la crisi de preus. El pressupost de l'estat per al 2016 es va establir l'octubre passat. Els comptes fets consideraven que per tal d'encaixar un acceptable 3% de dèficit sobre el PIB, el barril hauria de situar-se en els 50 dòlars. A hores d'ara està quinze dòlars per sota. El 2015 va ser un any de gran ajust per a la butxaca dels ciutadans russos. Els salaris van caure per primera vegada de manera nominal, fet que no havia succeït ni tan sols durant el període més greu de la crisi financera, entre 2008 i 2009. De fet, per cada dòlar de menys del barril, Rússia deixa d'ingressar 2.000 milions de dòlars.

Les exportacions de petroli i gas suposen, aproximadament, la meitat del pressupost rus. La cotització del ruble està estretament vinculada a aquest preu. L'afegit de les sancions contra Rússia pel conflicte amb Ucraïna, i en particular la prohibició que els bancs russos busquin crèdit occidental, en combinació amb la caiguda dels preus a finals de 2014, és a l'origen d'una tempesta perfecta que va provocar que el ruble perdés la meitat del seu valor en relació amb el dòlar. La moneda es va recuperar una mica a la primavera, però l'accentuació de la davallada de preus del combustible a la tardor, que ha seguit fins ara, han provocat un descens de la divisa fins a valors similars als de fa 14 mesos.

L'augment de les taxes del govern de Putin no ha servit de res per equilibrar els pressupostos. Els fets recorden el col·lapse de l'economia soviètica. Alguns economistes avisen que la història, salvant les distàncies entre el 1989-1991, es podria repetir.

Un altre exemple de patiment pel preu del cru és Veneçuela, país que viu de convulsió en convulsió. El país del món amb més reserves de cru és l'únic en què, quan els preus del barril baixen, el de la gasolina es dispara. I l'economia, en general, s'ensorra. Les conseqüències polítiques van quedar reflectides en les legislatives del desembre, que va perdre el president Maduro.

La situació, però, empitjora. La inflació voreja o supera el 60%. Per cada dòlar que baixa el barril de cru, el país perd 685 milions de dòlars anuals. Des de juny de 2014, quan el preu se situava en els 116 dòlars, als actuals 35, la caiguda d'ingressos ha estat superior als 55.485 milions. I el país té en el petroli el 97% del que recapta de l'exterior.

Un descens en la demanda, provocat en part per l'ajust de l'economia xinesa, el manteniment dels nivells de producció baixos per part de l'OPEP i la voluntat de mantenir quota de mercat al preu que sigui, estan darrere d'una guerra de preus que, si continua, no té clars vencedors però sí molts perdedors.