Política
IRVING MÁRQUEZ
PERIODISTA I COAUTOR DE ‘DE LA REVOLUCIÓN AL CARACOL. EL ZAPATISMO HOY'
“Els zapatistes han sabut sobreviure amb honor”
“El moviment zapatista se n'ha sortit en l'estratègia de comunicació i en la creació d'una xarxa de metges i promotors de salut”
“Els cal reorganitzar l'educació i han perdut una mica el focus, ja no són a l'agenda política”
Què en queda, de l'alçament zapatista del 1994? Després de dotze dies de combats i 300 morts, el procés de pau entre el govern mexicà i els revoltats es va allargar dos anys fins a arribar als Acords de San Andrés. Avui, el moviment indígena viu una transformació que explica l'encertat De la revolución al caracol. El zapatismo hoy (Ed. UOC), del colombià Santiago Girado, la catalana Cristina Fernández i el mexicà Irving Márquez, que ens en dóna detalls.
Per què el cargol forma part de l'imaginari zapatista?
En l'època que sortien molt als mitjans de comunicació, els zapatistes vivien angoixats per tota la gent que els anava a veure. I quan va passar la moda, potser perquè el subcomandante Marcos va deixar la primera línia, van entendre que era millor aprendre el que els podien ensenyar els visitants i després recloure's com un cargol per treballar des de dins, a poc a poc.
El ‘caracol' també és el centre de direcció d'una comunitat.
Són cinc grans caracoles, amb hospitals, escoles i centres de reunió. Hi viuen alguns indígenes, però la majoria viuen fora.
Com neix el zapatisme?
Neix als anys vuitanta i viu anys de discussions internes fins que decideix sortir de Chiapas i anar cap a la Ciutat de Mèxic l'1 de gener del 1994. En ple auge del Tractat de Lliure Comerç, el moviment indígena qüestiona el govern de Carlos Salinas. La data era important perquè no hi havia agents a les comissaries però sobretot perquè els zapatistes tenien les coses clares.
D'entrada, la marxa va sorprendre el govern mexicà.
Quan els zapatistes van arribar a San Cristobal de las Casas, el governador de Chiapas deia que havia arribat la revolució. Però després de les primeres imatges dels revoltats amb armes de fusta, l'exèrcit assetja la ciutat, el govern força la negociació i acaba cedint algunes terres de terratinents als zapatistes.
Com és l'escola zapatista?
Les escoles ensenyen oficis perquè tothom col·labori amb la comunitat però s'han de repensar i, en algun moment, l'Estat ha d'homologar-ne els estudis.
La sanitat funciona millor?
Sí. Hi ha metges a totes les comunitats que fins i tot utilitzen els no zapatistes, i una xarxa de promotors de salut, nascuts a Chiapas, una mena d'ATS que fan primers auxilis
.
El moviment por trencar-se?
No crec que el zapatisme vagi a menys, però té molta pressió. L'Estat dóna diners i menjar als zapatistes, però el moviment no accepta ajuts del govern i si algú els accepta ha de marxar.
Què en pensen els joves?
Hi ha un canvi generacional, els joves volen fer altres coses però és difícil canviar quan tot és comunal. A més, no estan censats.
Com gestionen els diners?
Els dediquen a béns comuns, cada municipi decideix si compra un tractor, una ambulància, material escolar...
Quants són els zapatistes?
És un misteri. Per seguretat, no volen dir-ho. Potser uns 17.000. Hi ha investigadors que diuen que els caracoles estan buits. Nosaltres en vam veure amb poca gent, però d'altres eren plens.
Quina és la millor herència del ‘subcomandante' Marcos?
L'estratègia de comunicació. El zapatisme és el primer moviment de l'era d'internet que sap controlar les xarxes socials.
I els pitjors errors?
En les eleccions presidencials del 2006, Marcos fa una crida a no votar pel candidat de l'esquerra, Manuel López Obrador. Això desencanta molts votants i provoca una ruptura amb l'esquerra tradicional. Un altre problema és el fet d'amagar-se tant de temps perquè les bases treballin. Per una part és una bona jugada, però també és cert que han perdut una mica el focus d'atenció. Han comès errades importants, però els zapatistes han aconseguit sobreviure amb honor.
Quin paper hi juga l'actual president, Enrique Peña Nieto?
El zapatisme ja no està en l'agenda política, ara els grans temes són el narcotràfic, la corrupció, l'atur i la pobresa. Ha deixat de ser un tema nou, però em sorprèn la capacitat de convocatòria que encara tenen.
On s'amaga Marcos?
No se sap, és un mite i sempre hi ha rumors. Ens van dir que els paramilitars li havien disparat, que s'estava morint d'asma, molts diuen que viu a París...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.