Política

JOSEP MARIA ALTARRIBA

ALCALDE DE PUIG-REIG (ERC)

“Ara toca millorar, arreglar i mantenir els serveis bàsics”

“És impossible que sols fem res amb set antigues colònies tèxtils la majoria de les quals cauen a trossos. Cal que s'hi impliquin altres administracions”

“Les grans infraestructures que es van fer quan tot anava sobre rodes de vegades suposen un llast per l'economia del municipi”

“Hem de reivindicar la figura de Guillem de Berguedà”

Nou en política
Quan va arribar a l'alcaldia fa un anys i dos mesos, no havia estat mai polític. “Sí persona polititzada”, aclareix, vinculat a diverses associacions, tant a Puig-reig com a Navàs, on vivia abans de traslladar-se fa 23 anys. Assegura que va acceptar la proposta d'ERC perquè era “engrescadora” i li va semblar que podien fer coses bones per al poble. Sempre s'ha dedicat a la feina d'auxiliar de farmàcia. I manté una petita part de jornada dedicada al negoci del qual la seva dona és la farmacèutica. Com a aficions, destaca la música, el teatre i l'esport.
Al maig del 2015 ERC va passar d'un regidor a l'oposició a governar amb majoria absoluta. Va ser una sorpresa?
Una mica sí. Portàvem un projecte engrescador i ho segueix sent. I ja pensàvem que hi hauria una petita revolució. A arribar a tenir majoria absoluta, potser de vegades hi fabulàvem, però no ens ho acabàvem de creure. Tot té cicles i penso que hi va haver un cúmul de factors. Ni perquè nosaltres siguem molt bons ni perquè ells siguin molt dolents. El projecte està basat en la participació ciutadana, en la nova política, fent les coses molt properes al ciutadà. Suposo que això va engrescar. I també l'equip, una barreja de gent molt peculiar amb persones de 58 anys fins a 25 i 26. Abastava molts àmbits diferents.
Un balanç d'aquest any?
Molt positiu. Tot i que des de fora potser no es veu perquè ens ha semblat que primer de tot era endreçar el que ens semblava que estava desendreçat i a partir aquí començar treballar en els projectes pròpiament dits. Aquest any ha servit també per situar-nos perquè dels sis regidors mai cap havíem governat i només un ja havia estat regidor. Els altres, tots novells.
Quins són els projectes prioritaris del seu govern?
Estem encetant un projecte de participació ciutadana i ja està en marxa el projecte d'inversions en infraestructures. Bàsicament, amb l'ajut de la Diputació de Barcelona, que és d'on surten els recursos econòmics per fer els projectes que teníem en ment. No havíem previst cap gran infraestructura perquè els temps no estan per fer grans coses. En un moment en què tot semblava que anava sobre rodes ja es van fer infraestructures molt grans que de vegades suposen un llast per l'economia del municipi. En algun moment s'havien sobredimensionat.
No hi haurà grans obres.
Ara no és moment de fer grans inversions i la nostra aposta ha estat per arranjar coses que fa anys que no es tocaven. Un exemple és la plaça Nova, al centre del poble, que està molt malmesa i que ja tenim un projecte per refer-la. És el projecte principal, i amb un cost més significatiu. El segon és renovar i modernitzar tota la instal·lació de l'enllumenat. Parlo de 30 o 31 quadres elèctrics que donen subministrament i que són molt vells, molt malmesos i amb perill per a les persones. Amb el que queda de mandat intentarem canviar-ho tot. El tercer és eliminar barreres arquitectòniques al poble. Una part serà fer passos elevats a les vies principals per reduir velocitat dels cotxes i per facilitar el pas de persones d'una banda a l'altra.Si aconseguim fer aquests tres projectes ens semblarà bona feina feta. I ho aconseguirem.
Per tant, dos grans projectes...
Sí... Tot i que també hi ha la creació d'un arxiu històri. Ja tenim l'espai a la nova biblioteca que es va inaugurar fa dos anys. El volem iniciar aquesta legislatura tot i que és un projecte a llarg termini.I hem aprovat el pla director del clavegueram, que suposarà una inversió brutal que s'ha de planificar. És el moment de posar-s'hi, hem de posar fil a l'agulla. Ens ha tocat. No podem fer altres coses que no són tan vitals encara que no siguin tan vistoses. Ara no toca fer grans equipaments, sinó millorar, mantenir i arreglar els serveis bàsics, la frase de legislatura.
Està sanejat l'ajuntament?
Sí. S'ha de reconèixer la feina dels equips anteriors. Es va passar una època de crisi molt forta, amb problemes econòmics molt importants. Penso que es va fer bona feina i nosaltres l'estem continuant. Vam agafar l'ajuntament amb un endeutament baix del 35% i l'hem reduït al 30%. Encara hem reduït una mica. Seguirem treballant en aquesta línia. Perquè vol dir menys interessos a pagar i els diners es poden destinar a altres coses.
Va donar per tancada la polèmica per Guillem de Berguedà...
No està tancada. Bé, sí. Està tancada la polèmica personal amb el regidor Francesc Ribera, que es va sentir molest per la forma en què es va fer i ja vaig dir que potser sí que ens havíem equivocat amb les formes. Però seguim entenent que Puig-reig és el punt neuràlgic dels templers. L'única comanda templera de la comarca és aquí. I amb Guillem de Berguedà, els indicis històrics fan pensar que va néixer aquí. I era el seu assentament principal. Entenem que hem de reivindicar aquesta figura. Podem discutir si la forma de presentar la moció conjunta va ser l'adequada però el tema de fons hi és. La polèmica va ser excessiva, potser alimentada pels mitjans de comunicació.
Cal explotar aquest passat?
El passat templer i Guillem de Berguedà és un valor que tenim. Tenim un llegat històric que es pot explotar turísticament i emocionalment. Tenim un altre gran actiu que és el llegat industrial. Ja al mandat passat es va apostar pel lema Puig-reig, tema de templers i obrers. Curiosament aquí, les terres dels templers van passar a mans dels hospitalers, fins molt avançat el 1800, i el 1860 ja van començar a instal·lar-se les colònies industrials. Per tant, es va lligar un sistema pseudofeudal amb la revolució industrial. És un llegat que cal reivindicar. Tenim nou nuclis dels quals set són antigues colònies industrials. Crec que som el municipi amb més colònies concentrades en un municipi. Cal usar-ho com a recurs, perquè la gent visiti el nostre municipi, vinculat amb el riu Llobregat.
S'estan reformant o es farà?
Hem de buscar finançament. Perquè a nivell municipal és impossible que fem gairebé res amb set antigues colònies tèxtils la majoria de les quals cauen a trossos. Gestionem la misèria. Si no s'hi impliquen la resta d'administracions serà una feina molt dura, pràcticament impossible. Si cal, s'haurà de fer el dol de perdre alguns d'aquests nuclis. No és el que voldríem però un municipi com Puig-reig no pot mantenir-ho. Piquem a totes les portes que calgui. Ara tenim sobre la taula l'expedient per declarar el conjunt de Cal Pons bé cultural d'interès nacional. Serà el tercer, després de la de Borgonyà i de la colònia Güell. Això també facilitarà que arribin ajuts.
El projecte Vies Blaves de la Diputació pot ajudar?
És un projecte ambiciós però amb el pressupost que té no ho acabo de veure clar. Però vaja... tot el que pugui dinamitzar comarques és benvingut. Personalment no està ben plantejat perquè per nosaltres seria més interessant en comptes d'una via molt ample i que passi de llarg, s'anés posant dins les colònies tèxtils. No és una crítica. Potser una reflexió encara verda, però potser nosaltres necessitaríem un tipus diferent de via.
L'Ametlla de Merola serà entitat municipal descentralizada?
És una proposta que vam fer perquè creiem que reuneix les condicions, però depèn de l'Estat. L'Ametlla no se sent molt de Puig-reig, per la distància. El pas previ serà fer una consulta aquest mandat per si encetem aquest camí. Si es fa, serà junt amb les eleccions del 2019.
Què pensa de les investigacions judicials per les mocions de suport al Parlament per la declaració del 9N?
Nosaltres vam aprovar la moció però ningú ens ha dit res. Si venen ja tinc una carta a punt pel jutge. Penso que és una bestiesa com una casa de pagès i que una opinió política de regidors determinats no es pot mai judicialitzar ni qüestionar. La llibertat d'expressió és sagrada i qüestionar això és antidemocràtic, fora de lloc i molt propi de temps que ens agradaria no recordar. Penso que no forma part de la democràcia.
Quin paper han de tenir els ajuntaments en el procés? Sobretot a partir d'ara...
Dubto que inhabilitin la presidenta del Parlament, però si àssés, els polítics hem d'estar al seu darrer sí o sí. S'ha demanat des d'algun lloc que hem de sortir al carrer a defensar les institucions, també. Però els que hem d'apostar fort i clavar els peus a terra som els polítics. Amb això vull dir que encara inhabilitessin la presidenta caldria mantenir-la al seu lloc com a acte de desobediència. Des dels ajuntaments evidentment, total suport i plantar-nos. No hem de moure'ns ni un pèl perquè si no fem això la pretesa sobirania la perdrem. Si som sobirans ho som, si ens creiem sobirans hem de fer tot el que calgui. Ho vam dir. Per tant, siguem-ho passi el que passi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia